Reposted by Anna
«L’oracle no donava ordres, sinó que feia just el contrari: convidava a pensar. Ens demanava que poséssim pensament al misteri.»
VEUS, Ursula K Le Guin, trad. annallis.eurosky.social i il·lust. Ignasi Font
ja.cat
Veus | Capses de llibres
Veus (Annals de la Costa Occidental 2)Autoria: Ursula K. Le GuinTraducció: Anna LlisterriIl·lustració de coberta: Ignasi FontEdició: rústica amb solapes312 pàginesData de publicació: 6 de juliol de 2026 Els conqueridors de la ciutat d’Ansul castiguen la lectura i l’escriptura amb la mort. Consideren que la Casa de l’Oracle, on es troben els últims llibres sense destruir, està plena de dimonis. L’Orrec, un poeta de les Terres Altes, i la seva dona, la Gry, visiten aquest refugi on es troba la Memer, de disset anys, que no pot viure sense llibres. Aquesta visita canviarà per complet la vida de la Memer. Seran ella i el poble d'Ansul finalment prou valents per rebel·lar-se contra els seus opressors? Una història inquietant i captivadora sobre el pas a la maduresa ambientada en un teló de fons de violència, intolerància i màgia. Veus és la segona novel·la de la trilogia dels Annals de la Costa Occidental, que va rebre el reconeixement dels lectors i de la crítica. ___________________________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. Destaquen les obres La mà esquerra de la foscor (2019, Raig Verd) guanyadora dels prestigiosos premis Nebula (1969) i Hugo (1970); Els desposseïts (2018, Raig Verd) amb la qual va aconseguir un altre cop els Nebula (1974) i Hugo (1975), i els premis Locus (1975), Gigamesh (1984) i Prometheus (1993); i El nom del món és bosc (2021, Raig Verd), guanyadora del premi Hugo (1973) i finalista del National Book Award (1976). Le Guin també va escriure la sèrie fantàstica Terramar, un conjunt de cinc novel·les publicades en un període de més de trenta anys. Amb aquest cicle novel·lístic va ser guardonada amb el Boston Globe-Hom Book Award (1969), el National Book Award (1973), i nombrosos premis com l’Hugo, el Nebula i el Locus, entre d’altres. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva. El 1991 va rebre el Harold D. Vursell Memorial Award, i el 2003 va ser nomenada Gran Mestre de la Ciència Ficció, un títol honorífic atorgat per la SFWA, l’associació nord-americana d’escriptors de ciència-ficció. També té més Premis Locus (escollits pels lectors) que George R.R. Martin, Phillip K. Dick, Neil Gaiman o Isaac Asimov. I ha guanyat literalment dotzenes de premis a millor llibre de l’any per moltes de les seves obres.
