En aquesta època de bons propòsits, només demane que en 2026 aconseguim que ser un miserable torne a fer vergonya. Que tornen a l’ostracisme social del qual mai haurien d'haver eixit. Que no torne a passejar un nazi per les nostres ciutats sense que se li plante cara. Que els racistes no puguen presentar-se a eleccions i molt menys que siguen fets costat. Que els empresaris tornen a sentir por cap als treballadors i no superioritat. Que no es premie al mesquí, al malvat. Com va dir Gisèle Pelicot, que la vergonya canvie de bàndol.

El dia que el govern de Catalunya va acordar amb ERC, els Comuns i la CUP regular el lloguer d’habitatges de temporada —el passat 8 d'abril—, Jaime Palomera presentava El segrest de l’habitatge (Pòrtic, 2025). El llibre no es conforma a resseguir com hem arribat a tenir una societat de llogateres cada cop més pobres i de rendistes cada cop més rics, sinó que indica una sortida.

Xavier Guerrero: "Si és una mala persona, no farà res que no sigui per al seu propi interès o els de la seva casta"