Com una societat pot permetre que un fons voltor compri un pis on viu una dona de 87 anys amb una renda antiga, que de cop veu com li tripliquen el preu i a més no li ofereixen cap possibilitat d'obrir cap negociació? El cas de la Maricarmen.

La guerra no té cara de donaSvetlana AleksiévitxTraducció de Miquel Cabal GuarroPublicació: Març 2018Edició: Rústega amb solapes412 pàgines L'autora descompon el relat de la victòria d'homes que escriuen sobre homes, i ens ofereix el relat de les dones que van lluitar a l’Exèrcit Roig, i que gràcies a ella, formaran part de la memòria col·lectiva i d'una altra manera de viure el món. Gairebé un milió de dones van combatre a les files de l’Exèrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial. Aleksiévitx reuneix en aquest llibre el record i la memòria de centenars d’elles. Dones que no només lluitaven en una guerra, sinó contra un sistema i una manera de fer i de pensar. Dones que van patir també la repressió i la incomprensió dels seus companys i superiors.L'autora descompon el relat de la victòria d'homes que escriuen sobre homes, i ens ofereix un relat colpidor de les dones que van lluitar a la guerra, i que gràcies a ella, formaran part de la memòria col·lectiva i d'una altra manera de viure el món. «La guerra femenina té uns colors, unes olors, una llum i un espai propis. Té paraules pròpies. No hi ha herois ni gestes increïbles, només hi ha persones que porten a terme una activitat humana que és inhumana.» _____________ Svetlana Aleksiévitx va néixer el 1948 a Stanisławów, on el seu pare, militar bielorús, estava destinat. Al cap de pocs anys la seva família va tornar a Bielorússia i l’any 1972 es va llicenciar en Periodisme a la Universitat de Minsk, ciutat on va treballar com a professora i en diferents diaris. Actualment viu a Minsk, tot i que, a causa dels problemes amb el règim del seu país, havia residit a París i a Munich. És la creadora del seu propi gènere literari, la «novel·la de veus», amb què dona veu a la gent comuna per explicar la història de l’antiga Unió Soviètica i dels actuals estats que van formar-ne part, des de la Segona Guerra Mundial fins avui. Mitjançant una successió de testimonis, els seus llibres mostren un retrat de la realitat difícil de superar. Les seves obres van ser censurades a la Unió Soviètica, i va ser amb l’arribada de Gorbatxov al poder i la perestroika quan va poder publicar amb normalitat. Els seus llibres han estat traduïts a més de trenta llengües, han estat la base per una dotzena d’obres teatrals i s’han fet documentals de més de vint dels guions que ha escrit.Des dels anys noranta ha rebut nombrosos premis, entre els quals hi ha el Premi Nobel de Literatura 2015, el Premi Sandro Onofri per Il Reportage Narrativo (2002), el National Book Critics Circle Award (2005), el Premi Ryszard Kapuscinski de reportatges (2011), el Premi de la Pau de l’Associació Alemanya del Llibre (2013) o el Premi Médicis d’assaig (2013).

Jero[glíf]icAutoria: Ali SmithTraducció: Dolors UdinaData de publicació: setembre 2026Edició: rústica amb solapes200 pàgines La Petra i la seva germana petita, la Patch, s’inventen un amic imaginari després d’escoltar una història terrible sobre un home mort en una carretera. Aquesta complicitat les uneix i les ajuda a superar una tragèdia de la seva infància. Trenta anys després, la seva relació és distant però un fet inimaginable les farà retrobar-se. En un món d’injustícia, Jero[glíf]ic ens planteja, de forma divertida i tendra, on som ara. Jero[glíf]ic exposa per a què serveix la nostra imaginació i com, en un temps violent i dividit, reavivem la cura, la solidaritat, la resistència i l'obertura a l’altre. Aquesta novel·la contra la guerra, la més emotiva, lúdica i vital d'Ali Smith fins ara, s’ofereix per contrarestar les opressions que actualment dominen el món modern.___________________________________ Ali Smith va néixer a Inverness l’any 1962 i viu a Cambridge. Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde.Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora (Raig Verd, 2015), que ha estat guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2005, 2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2001, 2005, 2014, 2016), i nominada per al Folio Prize (2015). L’accidental (Raig Verd, 2017) és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Noia troba noi (Raig Verd, 2022) va ser un dels millors llibres publicats el 2007, segons The Independent.Amb la publicació del quartet estacional que comprèn Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022), va tornar a meravellar els seus lectors. L’obra La torna (Raig Verd, 2023) acompanya el quartet estacional. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una dels escriptors més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional va rebre els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que «supera totes les expectatives». Jero[glíf]icAutoria: Ali SmithTraducció: Dolors UdinaData de publicació: setembre 2026Edició: rústica amb solapes200 pàgines La Petra i la seva germana petita, la Patch, s’inventen un amic imaginari després d’escoltar una història terrible sobre un home mort en una carretera. Aquesta complicitat les uneix i les ajuda a superar una tragèdia de la seva infància. Trenta anys després, la seva relació és distant però un fet inimaginable les farà retrobar-se. En un món d’injustícia, Jero[glíf]ic ens planteja, de forma divertida i tendra, on som ara. Jero[glíf]ic exposa per a què serveix la nostra imaginació i com, en un temps violent i dividit, reavivem la cura, la solidaritat, la resistència i l'obertura a l’altre. Aquesta novel·la contra la guerra, la més emotiva, lúdica i vital d'Ali Smith fins ara, s’ofereix per contrarestar les opressions que actualment dominen el món modern. ___________________________________ «Poques novel·les contemporànies aconsegueixen ser tan urgents i lúdiques alhora, raó per la qual ha d'estar a les aules: demostra que seriositat i jugabilitat no són contraris.»Raymond Antrobus, The Guardian

Un incísAutoria: Oriol González TuraEpíleg d'Enrique Vila-MatasData de publicació: setembre 2026Edició: rústica134 pàgines Un incís és un assaig que pensa l’educació des del cor del que la fa possible: el llenguatge, la interrogació i la relació amb l’altre. Oriol González Tura reivindica que educar no és transmetre continguts, sinó obrir camins: transformar la mirada ordinària de les coses, fer pensar i fer parlar, situar l’alumne davant del món i davant de si mateix. L’autor denuncia la deriva tecnocràtica i economicista dels sistemes educatius, que han reduït la paraula a informació i l’aprenentatge a consum. Contra aquest empobriment, defensa una educació humanística, centrada en el llenguatge complex, en la lectura literària i en la capacitat de decisió. L’assaig desplega una defensa radical del valor de l’error com a motor d’aprenentatge i del pensament crític com a acte de resistència a través de la literatura com a espai de rebel·lia i coneixement. Amb una escriptura que alterna reflexió teòrica i experiència docent, Un incís és un elogi de l’educació com a acte generós, lent i profund; com a trobada; com a manera de donar llenguatge perquè cadascú es pugui donar pensament. Un llibre que sosté que l’educació serà humanista, literària, errant, assenyada i resistent —o no serà.___________________________________ Nascut a Terrassa el 1978, Oriol González Tura és professor, editor i filòleg, a més de co-fundador de l’editorial BiraBiro.

Jero[glíf]icAutoria: Ali SmithTraducció: Dolors UdinaData de publicació: setembre 2026Edició: rústica amb solapes200 pàgines La Petra i la seva germana petita, la Patch, s’inventen un amic imaginari després d’escoltar una història terrible sobre un home mort en una carretera. Aquesta complicitat les uneix i les ajuda a superar una tragèdia de la seva infància. Trenta anys després, la seva relació és distant però un fet inimaginable les farà retrobar-se. En un món d’injustícia, Jero[glíf]ic ens planteja, de forma divertida i tendra, on som ara. Jero[glíf]ic exposa per a què serveix la nostra imaginació i com, en un temps violent i dividit, reavivem la cura, la solidaritat, la resistència i l'obertura a l’altre. Aquesta novel·la contra la guerra, la més emotiva, lúdica i vital d'Ali Smith fins ara, s’ofereix per contrarestar les opressions que actualment dominen el món modern.___________________________________ Ali Smith va néixer a Inverness l’any 1962 i viu a Cambridge. Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde.Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora (Raig Verd, 2015), que ha estat guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2005, 2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2001, 2005, 2014, 2016), i nominada per al Folio Prize (2015). L’accidental (Raig Verd, 2017) és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Noia troba noi (Raig Verd, 2022) va ser un dels millors llibres publicats el 2007, segons The Independent.Amb la publicació del quartet estacional que comprèn Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022), va tornar a meravellar els seus lectors. L’obra La torna (Raig Verd, 2023) acompanya el quartet estacional. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una dels escriptors més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional va rebre els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que «supera totes les expectatives». Jero[glíf]icAutoria: Ali SmithTraducció: Dolors UdinaData de publicació: setembre 2026Edició: rústica amb solapes200 pàgines La Petra i la seva germana petita, la Patch, s’inventen un amic imaginari després d’escoltar una història terrible sobre un home mort en una carretera. Aquesta complicitat les uneix i les ajuda a superar una tragèdia de la seva infància. Trenta anys després, la seva relació és distant però un fet inimaginable les farà retrobar-se. En un món d’injustícia, Jero[glíf]ic ens planteja, de forma divertida i tendra, on som ara. Jero[glíf]ic exposa per a què serveix la nostra imaginació i com, en un temps violent i dividit, reavivem la cura, la solidaritat, la resistència i l'obertura a l’altre. Aquesta novel·la contra la guerra, la més emotiva, lúdica i vital d'Ali Smith fins ara, s’ofereix per contrarestar les opressions que actualment dominen el món modern. ___________________________________ «Poques novel·les contemporànies aconsegueixen ser tan urgents i lúdiques alhora, raó per la qual ha d'estar a les aules: demostra que seriositat i jugabilitat no són contraris.»Raymond Antrobus, The Guardian

Tardor Ali SmithTraducció de Dolors UdinaPròleg de Víctor García TurPublicació: Setembre 2019Edició: Rústega amb solapes240 pàgines GUANYADORA DEL PREMI LLIBRETER 2020. Arriba la tardor. L’Elisabet observa els canvis en el seu entorn després d’un estiu que ho ha capgirat tot al seu país. Els governs deceben, les opinions es polaritzen, el temps passa… No pot evitar que les relacions de les persones que l’envolten es transformin, igual que ho fan les estacions, però sempre queda lloc per a l’esperança​. Tardor és el primer llibre del quartet estacional d’Ali Smith, una obra lluminosa que reinventa les formes clàssiques d’escriptura i de relacionar-se amb el nostre present a través de la literatura. Ali Smith és una de les escriptores més importants i provocadores en llengua anglesa, i ha guanyat premis tan prestigiosos com el Costa Book Award, el Folio Prize, el Baileys o el Goldsmith. Ha estat finalista quatre vegades del Man Booker Prize. Ara publica el quartet estacional que comprèn Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022) i ha tornat a meravellar els seus lectors. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una de les escriptores més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional ha rebut els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que «supera totes les expectatives». _______________________ Ali Smith va néixer a Inverness l’any 1962 i viu a Cambridge. Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde. Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora (Raig Verd, 2015), que ha estat guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2014), i nominada per al Folio Prize 2015. L’accidental (Raig Verd, 2017) és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Amb la publicació del quartet estacional que comprèn Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022) i va tornar a meravellar els seus lectors. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una de les escriptores més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional va rebre els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que «supera totes les expectatives». Amb l’obra La torna (Raig Verd, 2023), culmina el quartet estacional.

RavelAutoria: Jean EchenozTraducció d'Anna CasassasIl·lustració de coberta: Mai-Loan TU131 pàginesPublicació: novembre 2025 Maurice Ravel és un compositor reconegut com una celebritat internacional. Els deu últims anys de la seva vida transcriu cançons, rememora el seu passat i es troba amb personatges com Douglas Fairbanks, Charles Chaplin i Georg Gershwin. Echenoz imagina la vida d’aquest enigmàtic personatge, de caràcter frugal i geni reservat, i com va ser el cim de la seva carrera fins que va morir a la seva casa de Montfort-L’Amaury. Aquesta novel·la forma part de la trilogia de biografies ficcionades de Jean Echenoz, amb Córrer sobre Emil Zátopek i Llampecs sobre Nikola Tesla.___________________________________ Jean Echenoz (Orange, França, 1947) és un dels novel·listes contemporanis amb més reconeixement internacional. Malgrat que va estudiar Sociologia i Enginyeria Civil, la seva gran passió ha estat sempre la literatura. Va publicar la seva primera novel·la, Le Méridien de Greenwich, el 1979, amb la qual va guanyar el premi Féneon.Fins ara ha publicat setze novel·les, per les quals ha rebut els premis literaris més importants de França, com el Goncourt o el Médicis. En català podeu trobar 14 (Raig Verd, 2013), Llampecs (Raig Verd, 2016), Enviada especial (Raig Verd, 2017) i Vida de Gérard Fulmard (Raig Verd, 2021).___________________________________ «Jean Echenoz no il·lustra el lector. Procedeix per analogia. Reinventa. De la mateixa manera que Madame Bovary és Gustave Flaubert, Ravel és el propi Echenoz.»Jean-Maurice de Montremy, Livres Hebdo «L’agudesa de la visió i el llenguatge d’Echenoz és tal que sota la seva ploma, la realitat del seu model, descrita tanmateix en primer grau, apareix en la seva complexitat i misteri: sota el seu embolcall anecdòtic, esdevé així un heroi romàntic. En aquest cas, més aviat un antiheroi.»Philippe Tesson, Le Figaro

Feminismes interseccionalsAutoria: Alícia Villar i Vicenta TasaIl·lustració de coberta: Mari FouzEdició: rústega amb solapes248 pàginesData de publicació: febrer 2026 Feminismes interseccionals: veus actives per a la reflexió ofereix una aproximació rigorosa i plural a la interseccionalitat com a eina d’anàlisi i d’acció política. A través de dotze converses amb persones que es dediquen a la investigació i l’activisme, el llibre examina com les desigualtats de gènere, raça, classe, sexualitat, origen o capacitat s’articulen de manera interdependent en contextos socials concrets. El volum recorre àmbits com les polítiques públiques, els drets humans, el pensament antiracista, els feminismes trans o la reflexió sobre el llenguatge, i posa especial atenció als límits i possibilitats de la interseccionalitat en entorns institucionals. En un capítol d’anàlisi pròpia, les autores aprofundeixen en els riscos de la institucionalització acrítica de la interseccionalitat i en la necessitat d’una mirada situada, capaç d’integrar dimensions culturals, lingüístiques i polítiques sovint absents en els marcs d’igualtat convencionals. Una obra sòlida i rellevant per comprendre els feminismes contemporanis i per incorporar la perspectiva interseccional a l’anàlisi social i a la formulació de polítiques públiques. ______________________ Alicia Villar Aguilés és doctora i professora de sociologia a la Universitat de València (UV). Investiga sobre les relacions entre societat i educació, conciliació dels temps personal, familiar i laboral i gènere. Està interessada en l’estudi de la desigualtat des de la perspectiva interseccional. Col·labora amb universitats brasileres en projectes sobre indicadors educatius i desigualtat. És la directora de la Revista de Sociología de la Educación-RASE. Participa al Lab-Feminisme de la Fundació Nexe.Vicenta Tasa Fuster (Oliva, 1974), és professora de dret constitucional a la Universitat de València (UV), on dirigeix la càtedra de drets lingüístics. Les seves línies de recerca principals són l'estudi comparat dels drets lingüístics i els estudis de gènere des de la perspectiva del dret constitucional. Forma part de l'Institut d'Estudis de la Dona de la UV i és codirectora de la revista científica Just. Revista de Drets Lingüístics i Minories. També és acadèmica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

El fill del perruquerGerbrand BakkerTraducció de Maria RosichIl·lustració d'Agustín ComottoPublicació: Febrer 2023Edició: Rústega amb solapes240 pàgines Una història escrita amb gran sensibilitat, amb els seus silencis eloqüents i diàlegs singulars, per parlar-nos dels vincles familiars, el dol i el sentiment de pertinença. Guanyador del premi Llibreter, l’Independent Foreign Fiction Prize (Booker International) i l’IMPAC En Cornelis és perruquer a Amsterdam. El 1977, quan la seva dona li diu que està embarassada, se’n va de casa i desapareix sense deixar rastre, després d’estavellar-se el vol que havia agafat cap a Tenerife. Anys després, en Simon, el seu fill, hereta la perruqueria que havia estat del seu avi. Ara bé, no gaudeix amb el seu ofici i el cartell de «tancat» sovint decora la porta del seu local. La seva relació amb la perruqueria canviarà quan comenci a indagar sobre la desaparició del seu pare. ____________ Gerbrand Bakker (Wieringerwaard, Països Baixos, 1962) és filòleg i escriptor. Abans de dedicar-se a l’escriptura va treballar traduint obres de l’anglès a l’holandès i subtitulant documentals de natura i sèries de televisió. També és un dels autors del Diccionari etimològic de l’holandès, del qual diu que és un treball dur i honrat, com la jardineria.

El primer homeAlbert CamusTraducció d'Anna CasassasIl·lustració d'Agustín ComottoPublicació: Febrer 2023Edició: Rústega amb solapes329 pàgines El primer home és la brillant consumació de la vida i l'obra d'un dels intel·lectuals més importants del segle XX. «En resum, parlaré dels que estimava», va escriure Albert Camus en una nota sobre El primer home. Camus escriu la història de Jacques Cormery, un nen que va viure una vida molt semblant a la seva: una infància circumscrita per la pobresa, una àvia autoritària i la mort del pare, però redimida per la bellesa austera d’Algèria i l’afecció del nen a la seva mare. Entendrem les arrels de la personalitat de Camus, la seva sensibilitat, la gènesi del seu pensament i les raons del seu compromís. Aquest escrit inacabat té un caràcter autobiogràfic que, segurament, hauria desaparegut en la versió final de la novel·la, però és precisament aquesta vessant la que avui li confereix valor i la fa única. Publicat trenta-cinc anys després del seu descobriment entre les restes de l’accident de cotxe que va matar Camus, El primer home és la brillant consumació de la vida i l’obra d’un dels intel·lectuals més importants del segle XX. _________________________ Albert Camus, escriptor i filòsof francès d’origen algerià (1913-1960), va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura «per la seva important producció literària, que amb sinceritat il·lumina els problemes de la consciència humana de la nostra època». La seva obra comprèn assaig, novel·la, relats i teatre. Entre les seves novel·les més importants podem trobar L’estranger (Edicions 62, 2022), La pesta (Edicions 62, 2009), La caiguda (Raig Verd, 2022) i El primer home (Raig Verd, 2023). El mite de Sísif (1942), L’home revoltat (Raig Verd, 2021) i els Escrits llibertaris (recull d’articles) són tres dels seus assajos més importants. Entre les seves obres de teatre es pot trobar Els justos o El malentès.

La dona de DéuAutoria: Amanda MikhalopuluTraducció: Mercè GuitartPublicació: Setembre 2024Edició: Rústega amb solapes208 pàgines La dona de Déu destaca per la intel·ligent i convincent prosa de Mikhalopulu, una de les autores gregues més importants del nostre temps. L'autora construeix una història que fuig dels tòpics, combinant magníficament comèdia romàntica i filosofia, per a construir un relat addictiu, ferotge i únic en el seu gènere. «Sembla una broma, però soc la seva dona.» Han passat molts anys des que Déu la va escollir per casar-s’hi: una noia de disset anys, que renuncia a la vida terrenal perquè entén que Déu l’està salvant. El llibre que escriu d’amagat, però, és el testimoni de la seva insurrecció. La dona de Déu és una meditació sobre qüestions de poder, dominació, veritat i creença, i sobretot del poder de la literatura per crear un espai de joc imaginatiu i de llibertat defugint respostes simples. Qui pot explicar la història i per què? I què li devem a l'Altre en la construcció de la nostra pròpia narració? Amanda Mikhalopulu ha estat traduïda a més de vint llengües arreu del món i és una de les autores gregues més reconegudes. La seva obra ha guanyat diversos premis i se l’ha qualificat com a «sense por d’impulsar els límits del seu ofici», original, intel·ligent, sorprenent i brillant. _________________________Amanda Mikhalopulu va néixer a Atenes, Grècia, el 1966. Va estudiar Literatura francesa a Atenes i Periodisme a París. Durant diversos anys va treballar com a columnista i crítica per als principals diaris grecs.Ha publicat cinc novel·les, dos reculls de relats i diversos llibres infantils. Amb una gran visió per als detalls quotidians, aconsegueix barrejar la vida diària amb desconcertants elements surrealistes que es poden trobar en totes les seves obres.Amanda Mikhalopulu ha rebut diversos premis internacionals entre els quals el Premi de Literatura Internacional de la National Endowment for the Arts. Actualment treballa al Centre Nacional del Llibre de Grècia compaginant-ho amb la seva carrera com novel·lista.

Jero[glíf]icAutoria: Ali SmithTraducció: Dolors UdinaData de publicació: setembre 2026Edició: rústica amb solapes200 pàgines La Petra i la seva germana petita, la Patch, s’inventen un amic imaginari després d’escoltar una història terrible sobre un home mort en una carretera. Aquesta complicitat les uneix i les ajuda a superar una tragèdia de la seva infància. Trenta anys després, la seva relació és distant però un fet inimaginable les farà retrobar-se. En un món d’injustícia, Jero[glíf]ic ens planteja, de forma divertida i tendra, on som ara. Jero[glíf]ic exposa per a què serveix la nostra imaginació i com, en un temps violent i dividit, reavivem la cura, la solidaritat, la resistència i l'obertura a l’altre. Aquesta novel·la contra la guerra, la més emotiva, lúdica i vital d'Ali Smith fins ara, s’ofereix per contrarestar les opressions que actualment dominen el món modern.___________________________________ Ali Smith va néixer a Inverness l’any 1962 i viu a Cambridge. Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde.Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora (Raig Verd, 2015), que ha estat guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2005, 2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2001, 2005, 2014, 2016), i nominada per al Folio Prize (2015). L’accidental (Raig Verd, 2017) és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Noia troba noi (Raig Verd, 2022) va ser un dels millors llibres publicats el 2007, segons The Independent.Amb la publicació del quartet estacional que comprèn Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022), va tornar a meravellar els seus lectors. L’obra La torna (Raig Verd, 2023) acompanya el quartet estacional. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una dels escriptors més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional va rebre els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que «supera totes les expectatives». Jero[glíf]icAutoria: Ali SmithTraducció: Dolors UdinaData de publicació: setembre 2026Edició: rústica amb solapes200 pàgines La Petra i la seva germana petita, la Patch, s’inventen un amic imaginari després d’escoltar una història terrible sobre un home mort en una carretera. Aquesta complicitat les uneix i les ajuda a superar una tragèdia de la seva infància. Trenta anys després, la seva relació és distant però un fet inimaginable les farà retrobar-se. En un món d’injustícia, Jero[glíf]ic ens planteja, de forma divertida i tendra, on som ara. Jero[glíf]ic exposa per a què serveix la nostra imaginació i com, en un temps violent i dividit, reavivem la cura, la solidaritat, la resistència i l'obertura a l’altre. Aquesta novel·la contra la guerra, la més emotiva, lúdica i vital d'Ali Smith fins ara, s’ofereix per contrarestar les opressions que actualment dominen el món modern. ___________________________________ «Poques novel·les contemporànies aconsegueixen ser tan urgents i lúdiques alhora, raó per la qual ha d'estar a les aules: demostra que seriositat i jugabilitat no són contraris.»Raymond Antrobus, The Guardian

Un incísAutoria: Oriol González TuraEpíleg d'Enrique Vila-MatasData de publicació: setembre 2026Edició: rústica134 pàgines Un incís és un assaig que pensa l’educació des del cor del que la fa possible: el llenguatge, la interrogació i la relació amb l’altre. Oriol González Tura reivindica que educar no és transmetre continguts, sinó obrir camins: transformar la mirada ordinària de les coses, fer pensar i fer parlar, situar l’alumne davant del món i davant de si mateix. L’autor denuncia la deriva tecnocràtica i economicista dels sistemes educatius, que han reduït la paraula a informació i l’aprenentatge a consum. Contra aquest empobriment, defensa una educació humanística, centrada en el llenguatge complex, en la lectura literària i en la capacitat de decisió. L’assaig desplega una defensa radical del valor de l’error com a motor d’aprenentatge i del pensament crític com a acte de resistència a través de la literatura com a espai de rebel·lia i coneixement. Amb una escriptura que alterna reflexió teòrica i experiència docent, Un incís és un elogi de l’educació com a acte generós, lent i profund; com a trobada; com a manera de donar llenguatge perquè cadascú es pugui donar pensament. Un llibre que sosté que l’educació serà humanista, literària, errant, assenyada i resistent —o no serà.___________________________________ Nascut a Terrassa el 1978, Oriol González Tura és professor, editor i filòleg, a més de co-fundador de l’editorial BiraBiro.

Creure en els animals salvatgesNastassja MartinTraducció de Mia TarradasIl·lustració d'Albert AsensioPublicació: Febrer 2025Edició: Rústega amb solapes160 pàgines Traduïda ja en tretze llengües, ara arriba en català aquesta història de reflexió al voltant d'un encontre entre dos animals: una humana i un os, que més enllà de ser un relat de superació, és una invitació a replantejar-nos les relacions socials amb altres espècies. «He traspassat l’estadi del dolor, ara ja no sento res però encara soc conscient, no me’n perdo ni una engruna, estic lúcida més enllà de la meva humanitat, dissociada del meu cos tot i que encara l’habito». Creure en els animals salvatges tracta d’un renaixement, el de la seva autora, l’antropòloga francesa Nastassja Martin, a qui un os gairebé mata a les muntanyes de Kamtxatka. Aquest succés omple d’idees extraordinàries les pàgines del llibre amb un diàleg entre dos mons, entre el passat i el present, entre allò salvatge i allò humà. Una reflexió, tant política com poètica, sobre la recerca de l’essència del que som, de l’ésser que es desplaça i muta, a través d’una prosa directa i a vegades esglaiadora. Martin ens interpel·la sobre la influència que té en nosaltres la interacció amb la natura i amb altres cultures i aconsegueix no només captivar el lector sinó transformar-lo.______________________ Nastassja Martin (Grenoble, França, 1986) és una escriptora i antropòloga francesa dedicada a l'estudi de la cultura i les tradicions de les poblacions natives actuals del Gran Nord. Es va llicenciar en Antropologia a l’Escola d’Estudis Superiors en Ciències Socials de París, i poc després es va doctorar amb una tesi dirigida pel cèlebre antropòleg Philippe Descola, segurament el més destacat hereu de Claude Levi-Strauss. Des d'aquest moment ha dut a terme àmplies recerques de camp en algunes de les regions més inhòspites del món, on s'ha implicat profundament en les lluites socials i ecològiques dels pobles originaris d'aquests territoris. És autora de dos llibres: Creure en els animals salvatges (Raig Verd, 2025) i Les âmes sauvages. Face à l'Occident, la résistance d'un peuple d'Alaska.

Com ser-ho alhora (Nova edició)Autoria: Ali SmithTraducció: Dolors UdinaEdició: Rústica amb solapes280 pàginesData de publicació: març 2025 Amb aquesta obra, Ali Smith va guanyar el premi Goldsmiths 2014, el premi Costa Novel 2014 i el Baileys Women’s Prize for Fiction 2015. També ha estat finalista dels premis Man Booker 2014 i Folio 2015. Dues històries d’amor i d’injustícia separades per 500 anys i lligades amb un fil invisible. Un artista italià del Renaixement i una adolescent filla d’una activista política connectaran gràcies a la vida, la veritat i el temps. Com ser-ho alhora és una novel·la bella i inusual. Passat i present es confonen. L’art, l’activisme, la feminitat, la connexió emocional i el sexe són alguns dels elements que Ali Smith explora intensament, alhora que transmet la importància de l’art i la cultura en les nostres vides.Un d’aquells llibres que ens obliga a mirar les coses de manera diferent i ens provoca pensaments i sentiments que romanen amb nosaltres durant molt de temps. Perquè res no és només una cosa, sinó que som moltes coses alhora. ------------- Ali Smith va néixer a Inverness l’any 1962 i viu a Cambridge. Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde. Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora (Raig Verd, 2015), que ha estat guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2014), i nominada per al Folio Prize 2015. L’accidental (Raig Verd, 2017) és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Amb la publicació del quartet estacional que comprèn Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022) i va tornar a meravellar els seus lectors. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una de les escriptores més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional va rebre els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que «supera totes les expectatives». Amb l’obra La torna (Raig Verd, 2023), culmina el quartet estacional. ------------- «Aquesta versatilitat inunda tant el contingut com la forma del llibre, que eixampla les fronteres de la novel·la com a gènere i desborda els límits de la invenció narrativa.»Núria Juanico, Núvol

Les dues ales d'un ocell. Conversa a tres sobre la traduccióAutoria: Antoni Clapés, Mireille Gansel i Dolors UdinaEdició: Rústica160 pàginesData de publicació: març 2025 La traducció és una eina clau pel creixement d’una llengua, la seva defensa i la identitat d’un poble. Després d’haver treballat, per separat i conjuntament, en la traducció d’alguns dels seus textos respectius, els tres autors reflexionen sobre la traducció. És a dir, després de la pràctica, el pensament: reflexionar què és el que han trobat a la platja després de la tempesta d’idees que han representat els treballs respectius. --------Antoni Clapés: una figura destacada i estimada de la nostra literatura: poeta, editor, traductor, llibreter, activista… Mireille Gansel: és una traductora i poeta francesa. Va néixer a París, de família jueva, i va estudiar història de l’art, però s’ha dedicat a la traducció i a la poesia Dolor Udina: és traductora literària i professora associada de traducció de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB des del 1998 --------«A banda de recollir els aprenentatges, les fidelitats i les renúncies de tota una vida dedicada a traslladar textos perquè puguin continuar respirant en altres llengües, no només s’hi explica què vol dir traduir, sinó que s’hi mostra com aquesta operació — en què idees, formes i batecs passen d’una llengua a una altra— esdevé, exactament, una manera de veure i viure el món.» Francesc Galera, Quaderns. Revista de Traducció

Anton Jäger, uno de los analistas más afilados de la izquierda europea de la última década, conversa con elDiario.es sobre su libro 'Hiperpolítica: Politización extrema sin consecuencias políticas'

Anton Jäger, uno de los analistas más afilados de la izquierda europea de la última década, conversa con elDiario.es sobre su libro 'Hiperpolítica: Politización extrema sin consecuencias políticas'

14 (Nova edició)Autoria: Jean EchenozTraducció: Anna CasassasIl·lustració de coberta: Mai-Loan TU125 pàginesPublicació: novembre 2025 L’Anthime i quatre homes més parteixen a la guerra. Mentre al seu voltant es desplega una de les tragèdies definidores del segle xx i els persegueix la mort i la desgràcia, aquests cinc homes conviuen amb les cabòries de les seves vides atribolades: el treball, la família, el poble, les relacions d’amistat i romàntiques. Jean Echenoz ens acosta una de les mirades més humanes i perplexes sobre l’absurditat de la guerra, amb uns personatges entranyables i una sensibilitat i un humor finíssims.___________________________________ Jean Echenoz (Orange, França, 1947) és un dels novel·listes contemporanis amb més reconeixement internacional. Malgrat que va estudiar Sociologia i Enginyeria Civil, la seva gran passió ha estat sempre la literatura. Va publicar la seva primera novel·la, Le Méridien de Greenwich, el 1979, amb la qual va guanyar el premi Féneon.Fins ara ha publicat setze novel·les, per les quals ha rebut els premis literaris més importants de França, com el Goncourt o el Médicis. En català podeu trobar 14 (Raig Verd, 2013), Llampecs (Raig Verd, 2016), Enviada especial (Raig Verd, 2017) i Vida de Gérard Fulmard (Raig Verd, 2021).___________________________________ «Era molt arriscat per a Jean Echenoz comprometre’s amb la Gran Guerra, després que ho hagin fet tants altres. Doncs bé, ha vençut i n’ha tornat sencer.»Libération

Un incís és un assaig que pensa l’educació des del cor del que la fa possible: el llenguatge, la interrogació i la relació amb l’altre. Oriol González Tura reivindica que educar no és transmetre conti...

Guia gramatical de llenguatge no-binariDD.AA projecte dirigit per Jun MoyanoIl·lustració d'Agustín ComottoPublicació: Setembre 2023Edició: Rústega amb solapes140 pàgines Una obra pionera per contribuir a establir per què, quan i com utilitzar el llenguatge no-binari. Una guia per a parlants, escriptors, correctors i traductors. El llenguatge no-binari en el món de l’edició és ja una realitat. La llengua catalana viu el mateix procés d'experimentació que moltes altres llengües arreu del món. Ens enfrontem al repte d'oferir espais per al debat sobre la nostra llengua i de reivindicar la necessitat d'ampliar-ne els seus marges. Aquesta guia ofereix dues parts diferenciades: un espai on les persones no-binàries són i un altre on es diuen i fan una proposta per trobar un consens sobre com fer-ho. Aquesta proposta és oberta i serà canviant: és un primer espai per trobar respostes i desitgem que generi preguntes. La llengua és, sens dubte, l’espai per impulsar-se, desenvolupar-se i construir-se. És imprescindible que les llengües no siguin tractades com a sistemes gramaticals estàtics, sinó com un reflex viu i canviant de qui les parla i les estima, per a qui són una llar.

Noia contra noia.Sobre com la cultura pop ha enfrontat una generació de donesAutoria: Sophie GilbertTraducció: Elena OrdeigPublicació: Setembre 2025 Què li ha passat al feminisme durant el segle XXI? Aquesta qüestió sona cada vegada amb més urgència en un període cultural reaccionari, quan la incertesa estesa sobre el poder del moviment feminista amenaça dècades de progrés. Sophie Gilbert, redactora al diari The Atlantic i finalista del Premi Pulitzer a la crítica, proposa una resposta identificant un punt d’inflexió a finals de la dècada del 1990 i principis dels 2000, quan l’energia de la tercera onada i el feminisme de les “riot girls” va col·lapsar en un moment de regressió, hipercosificació, sexualització i infantilització. Gilbert bombardeja el costat més fosc de la nostàlgia, entrenant la seva mirada, propensa a ser analítica, en els objectes culturals més reveladors d’aquesta era, a través de la música, el cinema, la televisió, la moda, la premsa sensacionalista i d’altres. El que relata és punyent, des d’una estètica lasciva d’anuncis i videoclips musicals icònics fins a una cultura d’internet violenta i creixent contra les dones que es troben sota el focus mediàtic i les conseqüències sobre les que no. Gilbert analitza nombrosos tòpics dominants durant l’auge de la pornografia a Internet, traçant així la seva gran influència des que va començar a envair la consciència col·lectiva. En un moment de reconsideració col·lectiva sobre com les dones són tractades en públic, Noia contra Noia és una acusació abrasadora a la base de la misogínia proveïda per la producció cultural de principis del segle XXI i com continua modelant el nostre present. *** Et regalem dos pòsters amb el manifest de les jornades feministes del '76 i quatre adhesius inspirats en Dones en lluita de Pilar Godayol i Noia contra noia de Sophie Gilbert. ___________________________________ Sophie Gilbert és periodista i viu a Londres. Actualment és redactora al diari The Atlantic en les seccions de televisió, llibres, cultura pop i entreteniment. El 2024 va ser guanyadora del premi National Magazine per Reviews and Criticism i va ser finalista l’any 2022 al premi Pulitzer en Crítica. ___________________________________ «Amè i fins i tot energitzador, transforma una consternació en una protesta unificadora» The Boston Globe «És tant revelador que espanta» The Washington Post «Una crítica estètica amb ull pel detall i per explicar anècdotes, la veu de Sophie Gilbert és distintiva i poderosa. Des del tema escollit fins la seva perspectiva, inspira pensament i reavaluació de les evidències artístiques» Jurat del City and Regional Magazine Award «Prepara’t per deixar anar el globus de la nostàlgia. La festa s’ha acabat. Ja fa temps que s’ha acabat.» The New York Times «Una crítica capaç de veure alhora de prop i de lluny —un efecte Vertigen d’observació cultural.» The Washington Post «Un recordatori d’on venim com a cultura i una exhortació renovada per no tornar-hi.» Los Angeles Times «Una mirada al parany del postfeminisme i de la joventut femenina com a arma mediàtica.» Anna Marie Tendler «Mostra com el rebuig al feminisme dels 90 va alimentar fenòmens com la cultura incel o les 'tradwives'.» Associated Press

L'estret camí cap al nord profund (2a edició)Autoria: Richard FlanaganTraducció de Josefina CaballPublicació: Febrer 2026482 pàgines Al final de la seva vida, Dorrigo Evans, condecorat amb una medalla d’honor que ell no creu que mereixi, recorda les seves vivències com a presoner dels japonesos en la construcció del Ferrocarril de la Mort durant la Segona Guerra Mundial. En Dorrigo, responsable de la vida de més de mil homes, farà l’impossible per salvar-los del patiment, la malaltia i la mort. Gràcies al record d’un amor impossible, resistirà el pes d’una realitat insuportable. Acabada la guerra i convertit en heroi, en Dorrigo mirarà d’honorar i recordar els seus companys morts, però res d’això no importa si no pot estar amb l’única persona a qui ha estimat de debò. Guardonada amb el Man Booker, el premi més important de la literatura en llengua anglesa, aquesta novel·la de Flanagan és una obra mestra de prosa precisa on l’horror, la bondat, el valor i la mentida creuen les vides dels protagonistes i no sempre en les circumstàncies esperades.___________________________________ Richard Flanagan va néixer a Longford, Austràlia, l’any 1961. Va escriure quatre obres de no-ficció abans d’escriure la seva primera novel·la, amb la qual va obtenir el National Fiction Award. De la seva segona novel·la, també guardonada amb diversos premis, va fer una adaptació cinematogràfica que va participar a la Berlinale. Amb la cinquena novel·la, L'estret camí cap al nord profund (Raig Verd, 2016), ha estat guardonat, entre d’altres, amb el premi més important en llengua anglesa, el Man Booker Prize 2014.Col·labora de forma habitual en diversos diaris i revistes, com Le Monde, The Daily Telegraph, The New York Times o The New Yorker. És un dels directors de l’associació de protecció dels animals Voiceless.___________________________________ «La sisena novel·la de Richard Flanagan és tota ella un prodigi narratiu.»Abel Ramon, Butxaca.com «N’és ple de dolor, aquest llibre. I realment hi ha alguns fragments que t’obliguen a apartar la mirada perquè no vols reconèixer el món que et planta davant del nas. Però vivim i convivim amb la misèria, aquella que conviu amb l’amor i que ens és pròpia, diuen. No m’ho vull creure. Però llegir-ho, recordar-ho, és l’única arma amb què podem guarir-nos la ferida, la seva ferida, la nostra ferida.»Sócelquellegeixo

Ets una exagerada.Biaix de gènere i sexe en salut (2a edició)Autoria: Isabel Muntané i Blanca Coll-VinentPublicació: Setembre 2024Edició: Rústega amb solapes224 pàgines La pràctica mèdica no escapa de la mirada androcèntrica que ha considerat el sexe masculí el referent universal dels estudis. El biaix travessa tots els àmbits mèdics, des de la recerca i la innovació fins al diagnòstic i el tractament. A la medicina persisteixen criteris i protocols que poden ser inadequats per a les persones que no s’identifiquen com a homes. El model mèdic masculí és esbiaixat i omet part de la casuística mèdica, però es continua aplicant a tothom i pot ocasionar conseqüències indesitjades per a la salut física i psíquica, sobretot de les dones i d’altres persones amb diferents expressions de sexe i gènere. Ets una exagerada és un projecte col·laboratiu entre diferents hospitals, metgesses i metges, amb l’objectiu d’esmenar incorreccions de la recerca mèdica, i actualitzar processos i pràctiques per apropar-los a una atenció més individualitzada. El llibre també recull testimonis de pacients que expliquen de primera mà com aquestes pràctiques poden afectar la vida de les persones, i ens fa reflexionar que aprendre i millorar en perspectiva de gènere és necessari i urgent. _________________________Isabel Muntané és periodista feminista, especialitzada en violències masclistes i mitjans de comunicació. Va fer el Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania, i s’ha format en la transversalitat de gènere i de les dones a les polítiques públiques. Actualment és professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació i del Grau d’Estudis Socioculturals de Gènere de la UAB, i coordinadora acadèmica del Màster de Gènere i Comunicació de la UAB. Col·labora en diferents mitjans de comunicació i va ser una de les impulsores del col·lectiu OnSónLesDones. El 2019 va rebre el Premi Aspàsia en defensa de l’equitat de gènere, i el 2016 la menció honorífica del XI Premi 25-N de l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb Violeta García, pel treball «Dones valentes. Recomanacions per informar sobre les agressions sexuals» (2016). Blanca Coll-Vinent és metgessa especialista en Medicina Interna, adjunta al Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic de Barcelona, on va crear i encara coordina la Comissió Clínica de Sexe i Gènere en Salut. És doctora en Medicina i Cirurgia i premi extraordinari de doctorat; també ha fet el Màster en Gestió Hospitalària i el Màster Expert Universitari en Lideratge Femení.Com a autora, ha publicat més de seixanta articles en revistes indexades. Actualment és professora associada a la Universitat de Barcelona. Durant vint anys, va ser membre de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere del Clínic, i hi va impulsar l’ensenyament sobre violència i salut.El 2022 va rebre un ajut de la Fundació de la Marató de TV3 pel projecte «Influència de la violència de parella en el pronòstic de les dones amb síndrome coronària aguda».

Per aquest mes d'octubre, Indòmita Editorial , segell de literatura juvenil de Raig Verd Editorial , posa a la venda  Excavadora de T. Kingf...

Jero[glíf]icAutoria: Ali SmithTraducció: Dolors UdinaData de publicació: setembre 2026Edició: rústica amb solapes200 pàgines La Petra i la seva germana petita, la Patch, s’inventen un amic imaginari després d’escoltar una història terrible sobre un home mort en una carretera. Aquesta complicitat les uneix i les ajuda a superar una tragèdia de la seva infància. Trenta anys després, la seva relació és distant però un fet inimaginable les farà retrobar-se. En un món d’injustícia, Jero[glíf]ic ens planteja, de forma divertida i tendra, on som ara. Jero[glíf]ic exposa per a què serveix la nostra imaginació i com, en un temps violent i dividit, reavivem la cura, la solidaritat, la resistència i l'obertura a l’altre. Aquesta novel·la contra la guerra, la més emotiva, lúdica i vital d'Ali Smith fins ara, s’ofereix per contrarestar les opressions que actualment dominen el món modern.___________________________________ Ali Smith va néixer a Inverness l’any 1962 i viu a Cambridge. Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde.Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora (Raig Verd, 2015), que ha estat guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2005, 2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2001, 2005, 2014, 2016), i nominada per al Folio Prize (2015). L’accidental (Raig Verd, 2017) és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Noia troba noi (Raig Verd, 2022) va ser un dels millors llibres publicats el 2007, segons The Independent.Amb la publicació del quartet estacional que comprèn Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022), va tornar a meravellar els seus lectors. L’obra La torna (Raig Verd, 2023) acompanya el quartet estacional. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una dels escriptors més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional va rebre els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que «supera totes les expectatives». Jero[glíf]icAutoria: Ali SmithTraducció: Dolors UdinaData de publicació: setembre 2026Edició: rústica amb solapes200 pàgines La Petra i la seva germana petita, la Patch, s’inventen un amic imaginari després d’escoltar una història terrible sobre un home mort en una carretera. Aquesta complicitat les uneix i les ajuda a superar una tragèdia de la seva infància. Trenta anys després, la seva relació és distant però un fet inimaginable les farà retrobar-se. En un món d’injustícia, Jero[glíf]ic ens planteja, de forma divertida i tendra, on som ara. Jero[glíf]ic exposa per a què serveix la nostra imaginació i com, en un temps violent i dividit, reavivem la cura, la solidaritat, la resistència i l'obertura a l’altre. Aquesta novel·la contra la guerra, la més emotiva, lúdica i vital d'Ali Smith fins ara, s’ofereix per contrarestar les opressions que actualment dominen el món modern. ___________________________________ «Poques novel·les contemporànies aconsegueixen ser tan urgents i lúdiques alhora, raó per la qual ha d'estar a les aules: demostra que seriositat i jugabilitat no són contraris.»Raymond Antrobus, The Guardian

Imaginar la fi. Horror climàtic, tecnofeixisme i esperança apocalípticaAutoria: Eudald EsplugaEdició: rústica amb solapes320 pàginesPublicació: març 2026 Vivim envoltats de relats sobre el col·lapse: crisi climàtica, catàstrofes tecnològiques, guerres globals, búnquers de luxe i fantasies d’escapisme reservades a uns pocs. Imaginar la fi analitza per què la fi del món s’ha convertit en el nostre horitzó cultural i polític, i com aquesta imaginació apocalíptica sovint actua com un mecanisme de paràlisi. A través de la teoria crítica, la filosofia i l’anàlisi de la cultura contemporània, el llibre qüestiona el fals dilema entre imaginar la fi del món o imaginar la fi del capitalisme, i proposa pensar el final no com un col·lapse inevitable, sinó com un camp de disputa política, simbòlica i col·lectiva en un planeta que ja ha entrat en una fase de transformació irreversible.Lluny del catastrofisme impotent i del tecnooptimisme salvador, Imaginar la fi és una invitació radical a reapropiar-nos del futur quan sembla que ja no n’hi ha. Un assaig lúcid, provocador i necessari que dialoga amb el pensament contemporani, la ciència-ficció, els imaginaris climàtics i la cultura pop per oferir eines intel·lectuals amb què pensar, actuar i decidir com volem habitar el temps que ve. Un llibre imprescindible per entendre per què imaginar la fi és, avui, una tasca política urgent. «Insisteixo: no totes les fins del món són iguals. Si assumim, amb la mirada cientificista de l'arqueòleg, que la història del nostre planeta és la d'una successió d'apocalipsis, el següent pas és dirimir quina classe d'apocalipsi volem.» ______________________ Eudald Espluga (Girona, 1990) és filòsof, assagista i crític cultural. És autor de Las pasiones ponderadas (Capitán Swing, 2015), Rebeldes (Lumen, 2021), No seas tú mismo (Paidós, 2021), La veritat en un món impensable (Quaderns MACBA, 2024) i Imaginar la fi (Raig Verd, 2026 / Paidós 2026). També ha participat en el llibre col·lectiu Humanitats en acció (Raig verd, 2019) i en l’assaig Neorrancios. Sobre los peligros de la nostalgia (Península, 2022).Ha dedicat la seva recerca a la intersecció entre cultura, tecnologia i afectes, abordant des d'una perspectiva sociopolítica qüestions com les narratives apocalíptiques, la cultura de l'autoajuda o el capitalisme de plataformes. També ha col·laborat amb mitjans de comunicació com El País, el diari Ara o El Salto. ______________________ «La tesi d’Imaginar la fi és que, en un moment en què el canvi climàtic, la tecnologia i les crisis globals posen en qüestió totes les nostres certeses sobre el futur, l’esquerra hauria de saber aprofitar la sensació que el món s’acaba per donar-li la volta i convertir-la en una font de motivació per canviar les coses en clau progressista.» Joan Burdeus, Quadern de El País «Un assaig-assaig que sorprèn per l’erudició, l’eclecticisme dels referents i la singularitat del plantejament. És possible escriure un llibre sobre la fi del món que no sigui el ‘campi qui pugui’ darwinista de l’extrema dreta actual i que, ben al contrari, sigui una reivindicació a reimaginar la societat fallida actual per transformar-la? L’Eudald Espluga aconsegueix aquesta quadratura del cercle en un llibre que es presta a una llarga conversa i que és molt interpel·lador»Oriol Lladó «És un assaig emancipador que converteix el descoratjament i la por al futur en eines capaces de generar espais de resistència intel·lectual i ètica.»La Vanguardia

BristolAutoria: Jean EchenozTraducció: Anna CasassasIl·lustració de coberta: Mai-Loan TUPublicació: febrer 2026 Bristol s’obre amb una escena tan brutal com absurda: Robert Bristol, director de cinema d’èxit moderat, surt de casa i un home nu s’estavella a pocs metres d’ell; ell passa de llarg perquè no ho veu o no ho vol veure. Aquest inici marca el to del llibre: una comèdia negra, desencaixada, carregada d’una ironia freda que dissecciona la vida urbana i el món de la creació audiovisual. Jean Echenoz proposa una exploració lúcida de la fragilitat del subjecte contemporani, incapaç d’interpretar un món saturat d’informació i d’imatges que substitueixen l’experiència. Amb un humor fi i una prosa gairebé musical, l'autor configura una descomposició silenciosa de la identitat que el reafirma com un dels escriptors més interessants de la nostra època. ___________________________________ Jean Echenoz (Orange, França, 1947) és un dels novel·listes contemporanis amb més reconeixement internacional. Malgrat que va estudiar Sociologia i Enginyeria Civil, la seva gran passió ha estat sempre la literatura. Va publicar la seva primera novel·la, Le Méridien de Greenwich, el 1979, amb la qual va guanyar el premi Féneon.Fins ara ha publicat setze novel·les, per les quals ha rebut els premis literaris més importants de França, com el Goncourt o el Médicis. En català podeu trobar 14 (Raig Verd, 2013), Llampecs (Raig Verd, 2016), Enviada especial (Raig Verd, 2017) i Vida de Gérard Fulmard (Raig Verd, 2021). ___________________________________ «Hi ha aquest costat esbojarrat i absurd a Bristol com en altres dels seus llibres on sabem que sempre serem molt ben tractats per Echenoz, a qui imaginem amb una forma d’indiferència i alhora ironia lleugera però mai mordaç. I després hi ha aquest estil virtuós on tenim la impressió que improvisa constantment amb tot el que la llengua pot oferir. És intel·ligent, divertit, i tots els personatges són formidables.»Élisabeth Philippe, L’Obs «Echenoz escriu amb una prosa precisa com una navalla d’afaitar: frases netes, un humor sec i aquella sensació deliciosa que el narrador sap una mica més que el lector i es diverteix administrant la informació amb comptagotes.»Anna Carreras, Núvol «El gust habitual pels detalls, l’ofici innegable de l’autor i un sentit de l’humor més subtil que els nostres temps fan de Bristol una experiència de lectura plaent i recomanable.» Jordi Nopca, Diari ARA «La novel·la té uns personatges amb unes trajectòries que ens han sorprès i engrescat, així ho esperàvem, coneixem i admirem Echenoz. Una atmosfera que ens atrapa. Una recomanació del tot segura.»Ramona Pérez Santiago, Blog Amb èmfasi

Les pereres fan la flor blanca (6a edició)Autoria: Gerbrand BakkerTraducció: Maria RosichEdició: rústica amb solapes160 pàginesPublicació: setembre 2025 Del guanyador del Premi Llibreter 2012, Premi IMPAC 2010 i l’Independent Foreign Fiction Prize 2013 Els bessons Klaas i Kees i el seu germà petit Gerson juguen sovint a «Negre», un joc en què la regla principal consisteix a no obrir els ulls.Un dia, en Gerson perd la visió en un accident de cotxe, i es veurà obligat a jugar a «Negre» la resta de la seva vida. Serà capaç d’adaptar-se a la seva nova vida amb l’ajuda del seu gos? La vida també ha canviat considerablement per al seu pare i els seus germans. Però el que no canvia mai és la calidesa de la família. Gerbrand Bakker ens explica aquesta commovedora història a través de tres perspectives diferents, la dels bessons, la d’en Gerson i la del gos. ------------Gerbrand Bakker (Wieringerwaard, Països Baixos, 1962) és filòleg i escriptor. Abans de dedicar-se a l’escriptura va treballar traduint obres de l’anglès a l’holandès i subtitulant documentals de natura i sèries de televisió. També és un dels autors del Diccionari etimològic de l’holandès, del qual diu que és un treball dur i honrat, com la jardineria. Per la seva primera novel·la, A dalt tot està tranquil (2012), va rebre molts guardons com el Premi IMPAC i el Premi Llibreter, mentre que per Deu oques blanques (2013) va ser guardonat amb l’Independent Foreign Fiction Prize 2013. Les pereres fan la flor blanca (2015) va guanyar el Premi Protagonista Jove al millor llibre de l’any en la categoria de 15-16 anys. Juny (2019) completa tota la seva obra narrativa traduïda al català. Tot i ser un autor molt poc prolífic, les seves obres han estat traduïdes a més de vint llengües, i s’ha convertit en un d’aquells rars casos en què l’èxit de vendes va lligat a un gran reconeixement de la crítica.

Un incísAutoria: Oriol González TuraEpíleg d'Enrique Vila-MatasData de publicació: setembre 2026Edició: rústica134 pàgines Un incís és un assaig que pensa l’educació des del cor del que la fa possible: el llenguatge, la interrogació i la relació amb l’altre. Oriol González Tura reivindica que educar no és transmetre continguts, sinó obrir camins: transformar la mirada ordinària de les coses, fer pensar i fer parlar, situar l’alumne davant del món i davant de si mateix. L’autor denuncia la deriva tecnocràtica i economicista dels sistemes educatius, que han reduït la paraula a informació i l’aprenentatge a consum. Contra aquest empobriment, defensa una educació humanística, centrada en el llenguatge complex, en la lectura literària i en la capacitat de decisió. L’assaig desplega una defensa radical del valor de l’error com a motor d’aprenentatge i del pensament crític com a acte de resistència a través de la literatura com a espai de rebel·lia i coneixement. Amb una escriptura que alterna reflexió teòrica i experiència docent, Un incís és un elogi de l’educació com a acte generós, lent i profund; com a trobada; com a manera de donar llenguatge perquè cadascú es pugui donar pensament. Un llibre que sosté que l’educació serà humanista, literària, errant, assenyada i resistent —o no serà.___________________________________ Nascut a Terrassa el 1978, Oriol González Tura és professor, editor i filòleg, a més de co-fundador de l’editorial BiraBiro.

Contra l'obediència.per acabar amb els consensos de l'artAutoria: Joan Maria MinguetEdició: Rústega amb solapes217 pàginesData de publicació: juny 2026 Contra l’obediència. Per acabar amb els consensos de l’art és un assaig crític que analitza com l’art ha estat progressivament neutralitzat pel poder i integrat en relats institucionals que el presenten com a patrimoni, bellesa inqüestionable o espai de consens. A partir de referents de la teoria crítica, la filosofia política i la història de l’art —de Benjamin i Adorno a Rancière, Arendt o Tolstoi—, Joan Maria Minguet qüestiona la submissió cultural amb què mirem l’art del passat i denuncia el paper de museus, acadèmia i discurs patrimonial en la desactivació del conflicte. El llibre defensa el dissens com a condició democràtica i reclama una relació amb l’art no reverencial, no obedient i políticament conscient. Lluny de qualsevol nostàlgia o idealització de la rebel·lia, Contra l’obediència combina pensament teòric i casos concrets de pràctiques artístiques que incomoden el sistema i en posen en evidència les contradiccions: de l’art urbà i la performance política a formes de retirada, interferència i sabotatge simbòlic. Amb una escriptura incisiva, clara i sense concessions, el llibre interpel·la lectors del món de l’art, la cultura i el pensament crític, però també qualsevol persona interessada a entendre com es construeixen els consensos culturals, a qui serveixen i per què qüestionar-los és ara més important que mai. ------------------------------------ Joan Maria Minguet i Batllori (Cornellà de Llobregat, 1958) és investigador, comissari, professor i crític d’art. Del 1993 al 2019 va ser professor d’Història de l’Art Contemporani i d’Història del Cinema a l’Universitat Autònoma de Barcelona, a més de docent als màsters de la UAB i de l’EINA. Va presidir l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA-AICA Catalonia) entre els anys 2010 i 2016. El seu àmbit d’estudi són les avantguardes artístiques del segle xx a Catalunya. Ha publicat articles d’investigació en revistes especialitzades i més d’una trentena de llibres on ha tractat temàtiques com la fotografia, el circ, el cinema, les arts escèniques, les tensions entre l’alta cultura i la cultura de masses, o les obres de Joan Miró i Salvador Dalí, entre d’altres.

Dos vigilants, aïllats en l’aparcament d’un edifici de …