Un incísAutoria: Oriol González TuraEpíleg d'Enrique Vila-MatasData de publicació: setembre 2026Edició: rústica134 pàgines Un incís és un assaig que pensa l’educació des del cor del que la fa possible: el llenguatge, la interrogació i la relació amb l’altre. Oriol González Tura reivindica que educar no és transmetre continguts, sinó obrir camins: transformar la mirada ordinària de les coses, fer pensar i fer parlar, situar l’alumne davant del món i davant de si mateix. L’autor denuncia la deriva tecnocràtica i economicista dels sistemes educatius, que han reduït la paraula a informació i l’aprenentatge a consum. Contra aquest empobriment, defensa una educació humanística, centrada en el llenguatge complex, en la lectura literària i en la capacitat de decisió. L’assaig desplega una defensa radical del valor de l’error com a motor d’aprenentatge i del pensament crític com a acte de resistència a través de la literatura com a espai de rebel·lia i coneixement. Amb una escriptura que alterna reflexió teòrica i experiència docent, Un incís és un elogi de l’educació com a acte generós, lent i profund; com a trobada; com a manera de donar llenguatge perquè cadascú es pugui donar pensament. Un llibre que sosté que l’educació serà humanista, literària, errant, assenyada i resistent —o no serà.___________________________________ Nascut a Terrassa el 1978, Oriol González Tura és professor, editor i filòleg, a més de co-fundador de l’editorial BiraBiro.

Creure en els animals salvatgesNastassja MartinTraducció de Mia TarradasIl·lustració d'Albert AsensioPublicació: Febrer 2025Edició: Rústega amb solapes160 pàgines Traduïda ja en tretze llengües, ara arriba en català aquesta història de reflexió al voltant d'un encontre entre dos animals: una humana i un os, que més enllà de ser un relat de superació, és una invitació a replantejar-nos les relacions socials amb altres espècies. «He traspassat l’estadi del dolor, ara ja no sento res però encara soc conscient, no me’n perdo ni una engruna, estic lúcida més enllà de la meva humanitat, dissociada del meu cos tot i que encara l’habito». Creure en els animals salvatges tracta d’un renaixement, el de la seva autora, l’antropòloga francesa Nastassja Martin, a qui un os gairebé mata a les muntanyes de Kamtxatka. Aquest succés omple d’idees extraordinàries les pàgines del llibre amb un diàleg entre dos mons, entre el passat i el present, entre allò salvatge i allò humà. Una reflexió, tant política com poètica, sobre la recerca de l’essència del que som, de l’ésser que es desplaça i muta, a través d’una prosa directa i a vegades esglaiadora. Martin ens interpel·la sobre la influència que té en nosaltres la interacció amb la natura i amb altres cultures i aconsegueix no només captivar el lector sinó transformar-lo.______________________ Nastassja Martin (Grenoble, França, 1986) és una escriptora i antropòloga francesa dedicada a l'estudi de la cultura i les tradicions de les poblacions natives actuals del Gran Nord. Es va llicenciar en Antropologia a l’Escola d’Estudis Superiors en Ciències Socials de París, i poc després es va doctorar amb una tesi dirigida pel cèlebre antropòleg Philippe Descola, segurament el més destacat hereu de Claude Levi-Strauss. Des d'aquest moment ha dut a terme àmplies recerques de camp en algunes de les regions més inhòspites del món, on s'ha implicat profundament en les lluites socials i ecològiques dels pobles originaris d'aquests territoris. És autora de dos llibres: Creure en els animals salvatges (Raig Verd, 2025) i Les âmes sauvages. Face à l'Occident, la résistance d'un peuple d'Alaska.

Com ser-ho alhora (Nova edició)Autoria: Ali SmithTraducció: Dolors UdinaEdició: Rústica amb solapes280 pàginesData de publicació: març 2025 Amb aquesta obra, Ali Smith va guanyar el premi Goldsmiths 2014, el premi Costa Novel 2014 i el Baileys Women’s Prize for Fiction 2015. També ha estat finalista dels premis Man Booker 2014 i Folio 2015. Dues històries d’amor i d’injustícia separades per 500 anys i lligades amb un fil invisible. Un artista italià del Renaixement i una adolescent filla d’una activista política connectaran gràcies a la vida, la veritat i el temps. Com ser-ho alhora és una novel·la bella i inusual. Passat i present es confonen. L’art, l’activisme, la feminitat, la connexió emocional i el sexe són alguns dels elements que Ali Smith explora intensament, alhora que transmet la importància de l’art i la cultura en les nostres vides.Un d’aquells llibres que ens obliga a mirar les coses de manera diferent i ens provoca pensaments i sentiments que romanen amb nosaltres durant molt de temps. Perquè res no és només una cosa, sinó que som moltes coses alhora. ------------- Ali Smith va néixer a Inverness l’any 1962 i viu a Cambridge. Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde. Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora (Raig Verd, 2015), que ha estat guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2014), i nominada per al Folio Prize 2015. L’accidental (Raig Verd, 2017) és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Amb la publicació del quartet estacional que comprèn Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022) i va tornar a meravellar els seus lectors. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una de les escriptores més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional va rebre els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que «supera totes les expectatives». Amb l’obra La torna (Raig Verd, 2023), culmina el quartet estacional. ------------- «Aquesta versatilitat inunda tant el contingut com la forma del llibre, que eixampla les fronteres de la novel·la com a gènere i desborda els límits de la invenció narrativa.»Núria Juanico, Núvol

Les dues ales d'un ocell. Conversa a tres sobre la traduccióAutoria: Antoni Clapés, Mireille Gansel i Dolors UdinaEdició: Rústica160 pàginesData de publicació: març 2025 La traducció és una eina clau pel creixement d’una llengua, la seva defensa i la identitat d’un poble. Després d’haver treballat, per separat i conjuntament, en la traducció d’alguns dels seus textos respectius, els tres autors reflexionen sobre la traducció. És a dir, després de la pràctica, el pensament: reflexionar què és el que han trobat a la platja després de la tempesta d’idees que han representat els treballs respectius. --------Antoni Clapés: una figura destacada i estimada de la nostra literatura: poeta, editor, traductor, llibreter, activista… Mireille Gansel: és una traductora i poeta francesa. Va néixer a París, de família jueva, i va estudiar història de l’art, però s’ha dedicat a la traducció i a la poesia Dolor Udina: és traductora literària i professora associada de traducció de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB des del 1998 --------«A banda de recollir els aprenentatges, les fidelitats i les renúncies de tota una vida dedicada a traslladar textos perquè puguin continuar respirant en altres llengües, no només s’hi explica què vol dir traduir, sinó que s’hi mostra com aquesta operació — en què idees, formes i batecs passen d’una llengua a una altra— esdevé, exactament, una manera de veure i viure el món.» Francesc Galera, Quaderns. Revista de Traducció

Anton Jäger, uno de los analistas más afilados de la izquierda europea de la última década, conversa con elDiario.es sobre su libro 'Hiperpolítica: Politización extrema sin consecuencias políticas'

Anton Jäger, uno de los analistas más afilados de la izquierda europea de la última década, conversa con elDiario.es sobre su libro 'Hiperpolítica: Politización extrema sin consecuencias políticas'

14 (Nova edició)Autoria: Jean EchenozTraducció: Anna CasassasIl·lustració de coberta: Mai-Loan TU125 pàginesPublicació: novembre 2025 L’Anthime i quatre homes més parteixen a la guerra. Mentre al seu voltant es desplega una de les tragèdies definidores del segle xx i els persegueix la mort i la desgràcia, aquests cinc homes conviuen amb les cabòries de les seves vides atribolades: el treball, la família, el poble, les relacions d’amistat i romàntiques. Jean Echenoz ens acosta una de les mirades més humanes i perplexes sobre l’absurditat de la guerra, amb uns personatges entranyables i una sensibilitat i un humor finíssims.___________________________________ Jean Echenoz (Orange, França, 1947) és un dels novel·listes contemporanis amb més reconeixement internacional. Malgrat que va estudiar Sociologia i Enginyeria Civil, la seva gran passió ha estat sempre la literatura. Va publicar la seva primera novel·la, Le Méridien de Greenwich, el 1979, amb la qual va guanyar el premi Féneon.Fins ara ha publicat setze novel·les, per les quals ha rebut els premis literaris més importants de França, com el Goncourt o el Médicis. En català podeu trobar 14 (Raig Verd, 2013), Llampecs (Raig Verd, 2016), Enviada especial (Raig Verd, 2017) i Vida de Gérard Fulmard (Raig Verd, 2021).___________________________________ «Era molt arriscat per a Jean Echenoz comprometre’s amb la Gran Guerra, després que ho hagin fet tants altres. Doncs bé, ha vençut i n’ha tornat sencer.»Libération

Un incís és un assaig que pensa l’educació des del cor del que la fa possible: el llenguatge, la interrogació i la relació amb l’altre. Oriol González Tura reivindica que educar no és transmetre conti...

Guia gramatical de llenguatge no-binariDD.AA projecte dirigit per Jun MoyanoIl·lustració d'Agustín ComottoPublicació: Setembre 2023Edició: Rústega amb solapes140 pàgines Una obra pionera per contribuir a establir per què, quan i com utilitzar el llenguatge no-binari. Una guia per a parlants, escriptors, correctors i traductors. El llenguatge no-binari en el món de l’edició és ja una realitat. La llengua catalana viu el mateix procés d'experimentació que moltes altres llengües arreu del món. Ens enfrontem al repte d'oferir espais per al debat sobre la nostra llengua i de reivindicar la necessitat d'ampliar-ne els seus marges. Aquesta guia ofereix dues parts diferenciades: un espai on les persones no-binàries són i un altre on es diuen i fan una proposta per trobar un consens sobre com fer-ho. Aquesta proposta és oberta i serà canviant: és un primer espai per trobar respostes i desitgem que generi preguntes. La llengua és, sens dubte, l’espai per impulsar-se, desenvolupar-se i construir-se. És imprescindible que les llengües no siguin tractades com a sistemes gramaticals estàtics, sinó com un reflex viu i canviant de qui les parla i les estima, per a qui són una llar.

Noia contra noia.Sobre com la cultura pop ha enfrontat una generació de donesAutoria: Sophie GilbertTraducció: Elena OrdeigPublicació: Setembre 2025 Què li ha passat al feminisme durant el segle XXI? Aquesta qüestió sona cada vegada amb més urgència en un període cultural reaccionari, quan la incertesa estesa sobre el poder del moviment feminista amenaça dècades de progrés. Sophie Gilbert, redactora al diari The Atlantic i finalista del Premi Pulitzer a la crítica, proposa una resposta identificant un punt d’inflexió a finals de la dècada del 1990 i principis dels 2000, quan l’energia de la tercera onada i el feminisme de les “riot girls” va col·lapsar en un moment de regressió, hipercosificació, sexualització i infantilització. Gilbert bombardeja el costat més fosc de la nostàlgia, entrenant la seva mirada, propensa a ser analítica, en els objectes culturals més reveladors d’aquesta era, a través de la música, el cinema, la televisió, la moda, la premsa sensacionalista i d’altres. El que relata és punyent, des d’una estètica lasciva d’anuncis i videoclips musicals icònics fins a una cultura d’internet violenta i creixent contra les dones que es troben sota el focus mediàtic i les conseqüències sobre les que no. Gilbert analitza nombrosos tòpics dominants durant l’auge de la pornografia a Internet, traçant així la seva gran influència des que va començar a envair la consciència col·lectiva. En un moment de reconsideració col·lectiva sobre com les dones són tractades en públic, Noia contra Noia és una acusació abrasadora a la base de la misogínia proveïda per la producció cultural de principis del segle XXI i com continua modelant el nostre present. *** Et regalem dos pòsters amb el manifest de les jornades feministes del '76 i quatre adhesius inspirats en Dones en lluita de Pilar Godayol i Noia contra noia de Sophie Gilbert. ___________________________________ Sophie Gilbert és periodista i viu a Londres. Actualment és redactora al diari The Atlantic en les seccions de televisió, llibres, cultura pop i entreteniment. El 2024 va ser guanyadora del premi National Magazine per Reviews and Criticism i va ser finalista l’any 2022 al premi Pulitzer en Crítica. ___________________________________ «Amè i fins i tot energitzador, transforma una consternació en una protesta unificadora» The Boston Globe «És tant revelador que espanta» The Washington Post «Una crítica estètica amb ull pel detall i per explicar anècdotes, la veu de Sophie Gilbert és distintiva i poderosa. Des del tema escollit fins la seva perspectiva, inspira pensament i reavaluació de les evidències artístiques» Jurat del City and Regional Magazine Award «Prepara’t per deixar anar el globus de la nostàlgia. La festa s’ha acabat. Ja fa temps que s’ha acabat.» The New York Times «Una crítica capaç de veure alhora de prop i de lluny —un efecte Vertigen d’observació cultural.» The Washington Post «Un recordatori d’on venim com a cultura i una exhortació renovada per no tornar-hi.» Los Angeles Times «Una mirada al parany del postfeminisme i de la joventut femenina com a arma mediàtica.» Anna Marie Tendler «Mostra com el rebuig al feminisme dels 90 va alimentar fenòmens com la cultura incel o les 'tradwives'.» Associated Press

L'estret camí cap al nord profund (2a edició)Autoria: Richard FlanaganTraducció de Josefina CaballPublicació: Febrer 2026482 pàgines Al final de la seva vida, Dorrigo Evans, condecorat amb una medalla d’honor que ell no creu que mereixi, recorda les seves vivències com a presoner dels japonesos en la construcció del Ferrocarril de la Mort durant la Segona Guerra Mundial. En Dorrigo, responsable de la vida de més de mil homes, farà l’impossible per salvar-los del patiment, la malaltia i la mort. Gràcies al record d’un amor impossible, resistirà el pes d’una realitat insuportable. Acabada la guerra i convertit en heroi, en Dorrigo mirarà d’honorar i recordar els seus companys morts, però res d’això no importa si no pot estar amb l’única persona a qui ha estimat de debò. Guardonada amb el Man Booker, el premi més important de la literatura en llengua anglesa, aquesta novel·la de Flanagan és una obra mestra de prosa precisa on l’horror, la bondat, el valor i la mentida creuen les vides dels protagonistes i no sempre en les circumstàncies esperades.___________________________________ Richard Flanagan va néixer a Longford, Austràlia, l’any 1961. Va escriure quatre obres de no-ficció abans d’escriure la seva primera novel·la, amb la qual va obtenir el National Fiction Award. De la seva segona novel·la, també guardonada amb diversos premis, va fer una adaptació cinematogràfica que va participar a la Berlinale. Amb la cinquena novel·la, L'estret camí cap al nord profund (Raig Verd, 2016), ha estat guardonat, entre d’altres, amb el premi més important en llengua anglesa, el Man Booker Prize 2014.Col·labora de forma habitual en diversos diaris i revistes, com Le Monde, The Daily Telegraph, The New York Times o The New Yorker. És un dels directors de l’associació de protecció dels animals Voiceless.___________________________________ «La sisena novel·la de Richard Flanagan és tota ella un prodigi narratiu.»Abel Ramon, Butxaca.com «N’és ple de dolor, aquest llibre. I realment hi ha alguns fragments que t’obliguen a apartar la mirada perquè no vols reconèixer el món que et planta davant del nas. Però vivim i convivim amb la misèria, aquella que conviu amb l’amor i que ens és pròpia, diuen. No m’ho vull creure. Però llegir-ho, recordar-ho, és l’única arma amb què podem guarir-nos la ferida, la seva ferida, la nostra ferida.»Sócelquellegeixo

Ets una exagerada.Biaix de gènere i sexe en salut (2a edició)Autoria: Isabel Muntané i Blanca Coll-VinentPublicació: Setembre 2024Edició: Rústega amb solapes224 pàgines La pràctica mèdica no escapa de la mirada androcèntrica que ha considerat el sexe masculí el referent universal dels estudis. El biaix travessa tots els àmbits mèdics, des de la recerca i la innovació fins al diagnòstic i el tractament. A la medicina persisteixen criteris i protocols que poden ser inadequats per a les persones que no s’identifiquen com a homes. El model mèdic masculí és esbiaixat i omet part de la casuística mèdica, però es continua aplicant a tothom i pot ocasionar conseqüències indesitjades per a la salut física i psíquica, sobretot de les dones i d’altres persones amb diferents expressions de sexe i gènere. Ets una exagerada és un projecte col·laboratiu entre diferents hospitals, metgesses i metges, amb l’objectiu d’esmenar incorreccions de la recerca mèdica, i actualitzar processos i pràctiques per apropar-los a una atenció més individualitzada. El llibre també recull testimonis de pacients que expliquen de primera mà com aquestes pràctiques poden afectar la vida de les persones, i ens fa reflexionar que aprendre i millorar en perspectiva de gènere és necessari i urgent. _________________________Isabel Muntané és periodista feminista, especialitzada en violències masclistes i mitjans de comunicació. Va fer el Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania, i s’ha format en la transversalitat de gènere i de les dones a les polítiques públiques. Actualment és professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació i del Grau d’Estudis Socioculturals de Gènere de la UAB, i coordinadora acadèmica del Màster de Gènere i Comunicació de la UAB. Col·labora en diferents mitjans de comunicació i va ser una de les impulsores del col·lectiu OnSónLesDones. El 2019 va rebre el Premi Aspàsia en defensa de l’equitat de gènere, i el 2016 la menció honorífica del XI Premi 25-N de l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb Violeta García, pel treball «Dones valentes. Recomanacions per informar sobre les agressions sexuals» (2016). Blanca Coll-Vinent és metgessa especialista en Medicina Interna, adjunta al Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic de Barcelona, on va crear i encara coordina la Comissió Clínica de Sexe i Gènere en Salut. És doctora en Medicina i Cirurgia i premi extraordinari de doctorat; també ha fet el Màster en Gestió Hospitalària i el Màster Expert Universitari en Lideratge Femení.Com a autora, ha publicat més de seixanta articles en revistes indexades. Actualment és professora associada a la Universitat de Barcelona. Durant vint anys, va ser membre de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere del Clínic, i hi va impulsar l’ensenyament sobre violència i salut.El 2022 va rebre un ajut de la Fundació de la Marató de TV3 pel projecte «Influència de la violència de parella en el pronòstic de les dones amb síndrome coronària aguda».

Per aquest mes d'octubre, Indòmita Editorial , segell de literatura juvenil de Raig Verd Editorial , posa a la venda  Excavadora de T. Kingf...

Jero[glíf]icAutoria: Ali SmithTraducció: Dolors UdinaData de publicació: setembre 2026Edició: rústica amb solapes200 pàgines La Petra i la seva germana petita, la Patch, s’inventen un amic imaginari després d’escoltar una història terrible sobre un home mort en una carretera. Aquesta complicitat les uneix i les ajuda a superar una tragèdia de la seva infància. Trenta anys després, la seva relació és distant però un fet inimaginable les farà retrobar-se. En un món d’injustícia, Jero[glíf]ic ens planteja, de forma divertida i tendra, on som ara. Jero[glíf]ic exposa per a què serveix la nostra imaginació i com, en un temps violent i dividit, reavivem la cura, la solidaritat, la resistència i l'obertura a l’altre. Aquesta novel·la contra la guerra, la més emotiva, lúdica i vital d'Ali Smith fins ara, s’ofereix per contrarestar les opressions que actualment dominen el món modern.___________________________________ Ali Smith va néixer a Inverness l’any 1962 i viu a Cambridge. Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde.Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora (Raig Verd, 2015), que ha estat guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2005, 2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2001, 2005, 2014, 2016), i nominada per al Folio Prize (2015). L’accidental (Raig Verd, 2017) és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Noia troba noi (Raig Verd, 2022) va ser un dels millors llibres publicats el 2007, segons The Independent.Amb la publicació del quartet estacional que comprèn Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022), va tornar a meravellar els seus lectors. L’obra La torna (Raig Verd, 2023) acompanya el quartet estacional. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una dels escriptors més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional va rebre els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que «supera totes les expectatives». Jero[glíf]icAutoria: Ali SmithTraducció: Dolors UdinaData de publicació: setembre 2026Edició: rústica amb solapes200 pàgines La Petra i la seva germana petita, la Patch, s’inventen un amic imaginari després d’escoltar una història terrible sobre un home mort en una carretera. Aquesta complicitat les uneix i les ajuda a superar una tragèdia de la seva infància. Trenta anys després, la seva relació és distant però un fet inimaginable les farà retrobar-se. En un món d’injustícia, Jero[glíf]ic ens planteja, de forma divertida i tendra, on som ara. Jero[glíf]ic exposa per a què serveix la nostra imaginació i com, en un temps violent i dividit, reavivem la cura, la solidaritat, la resistència i l'obertura a l’altre. Aquesta novel·la contra la guerra, la més emotiva, lúdica i vital d'Ali Smith fins ara, s’ofereix per contrarestar les opressions que actualment dominen el món modern. ___________________________________ «Poques novel·les contemporànies aconsegueixen ser tan urgents i lúdiques alhora, raó per la qual ha d'estar a les aules: demostra que seriositat i jugabilitat no són contraris.»Raymond Antrobus, The Guardian

Imaginar la fi. Horror climàtic, tecnofeixisme i esperança apocalípticaAutoria: Eudald EsplugaEdició: rústica amb solapes320 pàginesPublicació: març 2026 Vivim envoltats de relats sobre el col·lapse: crisi climàtica, catàstrofes tecnològiques, guerres globals, búnquers de luxe i fantasies d’escapisme reservades a uns pocs. Imaginar la fi analitza per què la fi del món s’ha convertit en el nostre horitzó cultural i polític, i com aquesta imaginació apocalíptica sovint actua com un mecanisme de paràlisi. A través de la teoria crítica, la filosofia i l’anàlisi de la cultura contemporània, el llibre qüestiona el fals dilema entre imaginar la fi del món o imaginar la fi del capitalisme, i proposa pensar el final no com un col·lapse inevitable, sinó com un camp de disputa política, simbòlica i col·lectiva en un planeta que ja ha entrat en una fase de transformació irreversible.Lluny del catastrofisme impotent i del tecnooptimisme salvador, Imaginar la fi és una invitació radical a reapropiar-nos del futur quan sembla que ja no n’hi ha. Un assaig lúcid, provocador i necessari que dialoga amb el pensament contemporani, la ciència-ficció, els imaginaris climàtics i la cultura pop per oferir eines intel·lectuals amb què pensar, actuar i decidir com volem habitar el temps que ve. Un llibre imprescindible per entendre per què imaginar la fi és, avui, una tasca política urgent. «Insisteixo: no totes les fins del món són iguals. Si assumim, amb la mirada cientificista de l'arqueòleg, que la història del nostre planeta és la d'una successió d'apocalipsis, el següent pas és dirimir quina classe d'apocalipsi volem.» ______________________ Eudald Espluga (Girona, 1990) és filòsof, assagista i crític cultural. És autor de Las pasiones ponderadas (Capitán Swing, 2015), Rebeldes (Lumen, 2021), No seas tú mismo (Paidós, 2021), La veritat en un món impensable (Quaderns MACBA, 2024) i Imaginar la fi (Raig Verd, 2026 / Paidós 2026). També ha participat en el llibre col·lectiu Humanitats en acció (Raig verd, 2019) i en l’assaig Neorrancios. Sobre los peligros de la nostalgia (Península, 2022).Ha dedicat la seva recerca a la intersecció entre cultura, tecnologia i afectes, abordant des d'una perspectiva sociopolítica qüestions com les narratives apocalíptiques, la cultura de l'autoajuda o el capitalisme de plataformes. També ha col·laborat amb mitjans de comunicació com El País, el diari Ara o El Salto. ______________________ «La tesi d’Imaginar la fi és que, en un moment en què el canvi climàtic, la tecnologia i les crisis globals posen en qüestió totes les nostres certeses sobre el futur, l’esquerra hauria de saber aprofitar la sensació que el món s’acaba per donar-li la volta i convertir-la en una font de motivació per canviar les coses en clau progressista.» Joan Burdeus, Quadern de El País «Un assaig-assaig que sorprèn per l’erudició, l’eclecticisme dels referents i la singularitat del plantejament. És possible escriure un llibre sobre la fi del món que no sigui el ‘campi qui pugui’ darwinista de l’extrema dreta actual i que, ben al contrari, sigui una reivindicació a reimaginar la societat fallida actual per transformar-la? L’Eudald Espluga aconsegueix aquesta quadratura del cercle en un llibre que es presta a una llarga conversa i que és molt interpel·lador»Oriol Lladó «És un assaig emancipador que converteix el descoratjament i la por al futur en eines capaces de generar espais de resistència intel·lectual i ètica.»La Vanguardia

BristolAutoria: Jean EchenozTraducció: Anna CasassasIl·lustració de coberta: Mai-Loan TUPublicació: febrer 2026 Bristol s’obre amb una escena tan brutal com absurda: Robert Bristol, director de cinema d’èxit moderat, surt de casa i un home nu s’estavella a pocs metres d’ell; ell passa de llarg perquè no ho veu o no ho vol veure. Aquest inici marca el to del llibre: una comèdia negra, desencaixada, carregada d’una ironia freda que dissecciona la vida urbana i el món de la creació audiovisual. Jean Echenoz proposa una exploració lúcida de la fragilitat del subjecte contemporani, incapaç d’interpretar un món saturat d’informació i d’imatges que substitueixen l’experiència. Amb un humor fi i una prosa gairebé musical, l'autor configura una descomposició silenciosa de la identitat que el reafirma com un dels escriptors més interessants de la nostra època. ___________________________________ Jean Echenoz (Orange, França, 1947) és un dels novel·listes contemporanis amb més reconeixement internacional. Malgrat que va estudiar Sociologia i Enginyeria Civil, la seva gran passió ha estat sempre la literatura. Va publicar la seva primera novel·la, Le Méridien de Greenwich, el 1979, amb la qual va guanyar el premi Féneon.Fins ara ha publicat setze novel·les, per les quals ha rebut els premis literaris més importants de França, com el Goncourt o el Médicis. En català podeu trobar 14 (Raig Verd, 2013), Llampecs (Raig Verd, 2016), Enviada especial (Raig Verd, 2017) i Vida de Gérard Fulmard (Raig Verd, 2021). ___________________________________ «Hi ha aquest costat esbojarrat i absurd a Bristol com en altres dels seus llibres on sabem que sempre serem molt ben tractats per Echenoz, a qui imaginem amb una forma d’indiferència i alhora ironia lleugera però mai mordaç. I després hi ha aquest estil virtuós on tenim la impressió que improvisa constantment amb tot el que la llengua pot oferir. És intel·ligent, divertit, i tots els personatges són formidables.»Élisabeth Philippe, L’Obs «Echenoz escriu amb una prosa precisa com una navalla d’afaitar: frases netes, un humor sec i aquella sensació deliciosa que el narrador sap una mica més que el lector i es diverteix administrant la informació amb comptagotes.»Anna Carreras, Núvol «El gust habitual pels detalls, l’ofici innegable de l’autor i un sentit de l’humor més subtil que els nostres temps fan de Bristol una experiència de lectura plaent i recomanable.» Jordi Nopca, Diari ARA «La novel·la té uns personatges amb unes trajectòries que ens han sorprès i engrescat, així ho esperàvem, coneixem i admirem Echenoz. Una atmosfera que ens atrapa. Una recomanació del tot segura.»Ramona Pérez Santiago, Blog Amb èmfasi

Les pereres fan la flor blanca (6a edició)Autoria: Gerbrand BakkerTraducció: Maria RosichEdició: rústica amb solapes160 pàginesPublicació: setembre 2025 Del guanyador del Premi Llibreter 2012, Premi IMPAC 2010 i l’Independent Foreign Fiction Prize 2013 Els bessons Klaas i Kees i el seu germà petit Gerson juguen sovint a «Negre», un joc en què la regla principal consisteix a no obrir els ulls.Un dia, en Gerson perd la visió en un accident de cotxe, i es veurà obligat a jugar a «Negre» la resta de la seva vida. Serà capaç d’adaptar-se a la seva nova vida amb l’ajuda del seu gos? La vida també ha canviat considerablement per al seu pare i els seus germans. Però el que no canvia mai és la calidesa de la família. Gerbrand Bakker ens explica aquesta commovedora història a través de tres perspectives diferents, la dels bessons, la d’en Gerson i la del gos. ------------Gerbrand Bakker (Wieringerwaard, Països Baixos, 1962) és filòleg i escriptor. Abans de dedicar-se a l’escriptura va treballar traduint obres de l’anglès a l’holandès i subtitulant documentals de natura i sèries de televisió. També és un dels autors del Diccionari etimològic de l’holandès, del qual diu que és un treball dur i honrat, com la jardineria. Per la seva primera novel·la, A dalt tot està tranquil (2012), va rebre molts guardons com el Premi IMPAC i el Premi Llibreter, mentre que per Deu oques blanques (2013) va ser guardonat amb l’Independent Foreign Fiction Prize 2013. Les pereres fan la flor blanca (2015) va guanyar el Premi Protagonista Jove al millor llibre de l’any en la categoria de 15-16 anys. Juny (2019) completa tota la seva obra narrativa traduïda al català. Tot i ser un autor molt poc prolífic, les seves obres han estat traduïdes a més de vint llengües, i s’ha convertit en un d’aquells rars casos en què l’èxit de vendes va lligat a un gran reconeixement de la crítica.

Un incísAutoria: Oriol González TuraEpíleg d'Enrique Vila-MatasData de publicació: setembre 2026Edició: rústica134 pàgines Un incís és un assaig que pensa l’educació des del cor del que la fa possible: el llenguatge, la interrogació i la relació amb l’altre. Oriol González Tura reivindica que educar no és transmetre continguts, sinó obrir camins: transformar la mirada ordinària de les coses, fer pensar i fer parlar, situar l’alumne davant del món i davant de si mateix. L’autor denuncia la deriva tecnocràtica i economicista dels sistemes educatius, que han reduït la paraula a informació i l’aprenentatge a consum. Contra aquest empobriment, defensa una educació humanística, centrada en el llenguatge complex, en la lectura literària i en la capacitat de decisió. L’assaig desplega una defensa radical del valor de l’error com a motor d’aprenentatge i del pensament crític com a acte de resistència a través de la literatura com a espai de rebel·lia i coneixement. Amb una escriptura que alterna reflexió teòrica i experiència docent, Un incís és un elogi de l’educació com a acte generós, lent i profund; com a trobada; com a manera de donar llenguatge perquè cadascú es pugui donar pensament. Un llibre que sosté que l’educació serà humanista, literària, errant, assenyada i resistent —o no serà.___________________________________ Nascut a Terrassa el 1978, Oriol González Tura és professor, editor i filòleg, a més de co-fundador de l’editorial BiraBiro.

Contra l'obediència.per acabar amb els consensos de l'artAutoria: Joan Maria MinguetEdició: Rústega amb solapes217 pàginesData de publicació: juny 2026 Contra l’obediència. Per acabar amb els consensos de l’art és un assaig crític que analitza com l’art ha estat progressivament neutralitzat pel poder i integrat en relats institucionals que el presenten com a patrimoni, bellesa inqüestionable o espai de consens. A partir de referents de la teoria crítica, la filosofia política i la història de l’art —de Benjamin i Adorno a Rancière, Arendt o Tolstoi—, Joan Maria Minguet qüestiona la submissió cultural amb què mirem l’art del passat i denuncia el paper de museus, acadèmia i discurs patrimonial en la desactivació del conflicte. El llibre defensa el dissens com a condició democràtica i reclama una relació amb l’art no reverencial, no obedient i políticament conscient. Lluny de qualsevol nostàlgia o idealització de la rebel·lia, Contra l’obediència combina pensament teòric i casos concrets de pràctiques artístiques que incomoden el sistema i en posen en evidència les contradiccions: de l’art urbà i la performance política a formes de retirada, interferència i sabotatge simbòlic. Amb una escriptura incisiva, clara i sense concessions, el llibre interpel·la lectors del món de l’art, la cultura i el pensament crític, però també qualsevol persona interessada a entendre com es construeixen els consensos culturals, a qui serveixen i per què qüestionar-los és ara més important que mai. ------------------------------------ Joan Maria Minguet i Batllori (Cornellà de Llobregat, 1958) és investigador, comissari, professor i crític d’art. Del 1993 al 2019 va ser professor d’Història de l’Art Contemporani i d’Història del Cinema a l’Universitat Autònoma de Barcelona, a més de docent als màsters de la UAB i de l’EINA. Va presidir l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA-AICA Catalonia) entre els anys 2010 i 2016. El seu àmbit d’estudi són les avantguardes artístiques del segle xx a Catalunya. Ha publicat articles d’investigació en revistes especialitzades i més d’una trentena de llibres on ha tractat temàtiques com la fotografia, el circ, el cinema, les arts escèniques, les tensions entre l’alta cultura i la cultura de masses, o les obres de Joan Miró i Salvador Dalí, entre d’altres.

Dos vigilants, aïllats en l’aparcament d’un edifici de …

LaviniaAutoria: Ursula K. Le GuinTraducció d'Anna LlisterriPublicació: Setembre 2025350 pàgines Lavínia creix en un entorn de pau i llibertat fins a l’arribada dels seus pretendents. La mare li exigeix casar-se amb un jove atractiu i ambiciós, però els auguris i profecies de les fonts sagrades afirmen que es casarà amb un estranger, que provocarà una guerra i que el seu marit no viurà gaire temps. En veure que una flota de vaixells troians arriba remuntant el Tíber, Lavínia decideix agafar les regnes del seu destí. I és així com ens explica una història que Virgili no ens va explicar: la història de la seva vida i de l’amor de la seva vida. De la mà d’aquest personatge sorgit de l'Eneida de Virgili, Le Guin ens transporta al món primitiu de la Itàlia antiga, quan Roma no era més que un llogaret situat prop de set turons. ___________________________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. Destaquen les obres La mà esquerra de la foscor (2019, Raig Verd) guanyadora dels prestigiosos premis Nebula (1969) i Hugo (1970); Els desposseïts (2018, Raig Verd) amb la qual va aconseguir un altre cop els Nebula (1974) i Hugo (1975), i els premis Locus (1975), Gigamesh (1984) i Prometheus (1993); i El nom del món és bosc (2021, Raig Verd), guanyadora del premi Hugo (1973) i finalista del National Book Award (1976).Le Guin també va escriure la sèrie fantàstica Terramar, un conjunt de cinc novel·les publicades en un període de més de trenta anys. Amb aquest cicle novel·lístic va ser guardonada amb el Boston Globe-Hom Book Award (1969), el National Book Award (1973), i nombrosos premis com l’Hugo, el Nebula i el Locus, entre d’altres. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva. El 1991 va rebre el Harold D. Vursell Memorial Award, i el 2003 va ser nomenada Gran Mestre de la Ciència Ficció, un títol honorífic atorgat per la SFWA, l’associació nord-americana d’escriptors de ciència-ficció. També té més Premis Locus (escollits pels lectors) que George R.R. Martin, Phillip K. Dick, Neil Gaiman o Isaac Asimov. I ha guanyat literalment dotzenes de premis a millor llibre de l’any per moltes de les seves obres.___________________________________«La novel·la és sofisticada des del punt de vista narratiu (…) Les descripcions de la vida quotidiana són delicioses i del tot creïbles, gràcies a les arts d’una escriptora que tan aviat s’inventa una galàxia com explica com uns etruscs sacrifiquen un xai de color negre en un altar al mig del bosc.» Marina Espasa, Diari Ara

Les dotze direccions del ventUrsula K. Le GuinTraducció de Blanca BusquetsIl·lustració de coberta i interiors de Maria PicassóPublicació: Gener de 2023Edició: Rústega amb solapes416 pàgines Les dotze direccions del vent recull disset narracions d’Ursula K. Le Guin, algunes de les quals van ser el germen de les novel·les que va desenvolupar al llarg de la seva trajectòria literària. A cavall entre la ciència-ficció i la fantasia, els contes que composen aquesta antologia han estat escollits i prologats per la mateixa autora. Reconeguda amb guardons com el National Book, el Premi Kafka, el Premi Nebula o l’Hugo, Le Guin és famosa per la seva escriptura lírica, els seus personatges rics i la imaginació del seu univers literari. Els relats que composen aquest recull en són una clara mostra, i la seva força reafirma el llegat de l’autora com una dels millors escriptors de gènere de tots els temps. ___________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva.

En Helmer és un granger que, amb cinquanta-cinc anys i una vida marcada per la solitud, està a punt de prendre les regnes de la seva vida. Gerbrand Bakker ens envolta dels pensaments d’un protagonista que tracta d’entendre el seu propi aïllament, i ho fa a través d’un llenguatge directe que ens diverteix, ens emociona i ens porta a preguntar-nos el perquè de les nostres pròpies decisions. Els constants viatges entre el passat i el present ens fan partícips d’una història que podria haver estat diferent. Aquest és un dels llibres més importants que ha publicat Raig Verd, tant perquè va ser el primer llibre que vam publicar, com per guanyar el Premi Llibreter. Per aquest motiu, fem aquesta reedició en el nostre desè aniversari.

Nusos entre els ditsLeila KasraIl·lustració d'Agustín ComottoPublicació: Febrer 2025Edició: Rústega amb solapes240 pàgines «Aquí la gent té por, una por que em fa por, pare». Una captivadora obra sobre els somnis que es dibuixen, i els nusos que es van fent i desfent, com en una catifa persa. Primera obra publicada de Leila Kasra. L’Anais rep una carta que marcarà la seva existència: l’expulsen del país. L’imminent retorn forçat a l’Iran trasbalsa tots els futurs imaginats. Per evitar-ho, l’Anais accepta la proposta insòlita d’un desconegut, l’Anselm, que li ofereix tres candidats per a un matrimoni de conveniència. Així comença i transita per fronteres geogràfiques i temporals per interrogar sobre la identitat i la condició humanes. Leila Kasra construeix una novel·la intensa i reflexiva sobre les contradiccions de l’Occident i l’Orient, així com les dificultats d’un món tan globalitzat com fragmentat. L’autora explora les relacions humanes, les certeses i els límits de la llibertat amb una història que captiva i interpel·la el lector. ______________________ Leila Kasra (Teheran, 1976). Va emigrar l'any 1981 als Estats Units amb la seva família, un canvi de vida que la va portar a viure en diversos països d'Europa abans d'establir-se a Barcelona, on actualment resideix. És doctora en dret i s'ha interessat especialment per la protecció dels coneixements tradicionals de les poblacions autòctones i el seu paper fonamental en la preservació del medi ambient. Li interessa i fascina la manera com les llengües modelen tant la comunicació com la nostra manera de percebre el món. Potser per aquesta raó ha decidit escriure la seva primera novel·la en català. ______________________ «Una novel·la d’una gran bellesa i cura en la tria de les paraules.»Núria Ferré, Betevé «Molt plaent: hi copsareu l’estima de Kasra per les paraules i un tractament molt particular que li permet crear noves imatges, una novetat que només una persona que gestiona sis llengües al cap pot oferir-nos.»Daniel P. Grau, La Veu dels Llibres

L'home a qui ja no agradaven els gats (2a edició)Isabelle AupyTraducció de Mia TarradasIl·lustració de Carmen SegoviaPublicació: Febrer de 2024Edició: Rústega amb solapes144 pàgines Hi ha una illa prop del continent que té unes normes pròpies, on el vent i el mar canvien les persones. L’illa està plena de gats, de domesticats, de panxacontents, de carrer, que una mica es passegen ara a casa de l’un, ara a casa de l’altre. Un dia de cop i volta desapareixen tots els gats i el que demanen a canvi de la seva tornada amenaça la forma de vida de tota la comunitat. L’autora ens ofereix un text elegant, rebel i agosarat que ens alerta de la fragilitat de les nostres llibertats i ens fa pensar sobre com la llengua es manipula per canviar les idees. Aquest llibre ha sigut un èxit a França amb el suport dels llibreters, que el van celebrar des de la primera lectura. _________________________ Nascuda el 1983, Isabelle Aupy va aprendre literatura seguint l’ordre alfabètic a les prestatgeries de les biblioteques públiques. Escriptora prolífica i exigent, polimorfa i polifònica, cada projecte literari que porta a terme forma part d’un marc narratiu on contingut i forma mantenen una relació orgànica, per tal de plasmar específicament el tema tractat. Així, Isabelle Aupy es renova i ens sorprèn amb cada llibre, sigui per la seva estructura, la temàtica o el gènere literari visitat, fent de cada una de les seves novel·les un material viu i únic que troba la seva continuïtat i coherència en una obra més vasta guiada per l’exploració del llenguatge.

Ensenyar pensament críticbell hooksTraducció de Josefina CaballIl·lustració de Marina VidalPublicació: Gener 2022224 pàgines La recerca del pensament lliure és una activitat constant. A Ensenyar pensament crític, hooks considera l’aprenentatge com el primer espai per defensar la diversitat, la igualtat i, en definitiva, la democràcia. Si l’ensenyament és l’espai on desenvolupar el pensament crític, i l’aprenentatge és una activitat que dura tota una vida, aquest llibre aborda alguns dels problemes més urgents que hem d’afrontar avui en dia dintre i fora de l’aula. Ensenyar pensament crític és un llibre imprescindible per a qualsevol persona que vegi l’educació com a pràctica de la llibertat. A més de ser un manual per trobar eines atrevides amb què enfocar l’ensenyament, també prova de capgirar-ho tot, fins i tot a nosaltres mateixos. Hooks qüestiona com hem après fins ara, qüestiona els referents i qüestiona el complex equilibri que ens permet ensenyar, valorar i aprendre a partir d’obres escrites per autors racistes i sexistes, entre d’altres. Amb aquesta obra intel·lectual, provocadora i alegre l’autora celebra i reivindica el poder del pensament crític. Sens dubte, proposa un canvi de paradigma en l’educació, l’aprenentatge i la transformació social. __________________ bell hooks (Kentucky, 1952-2021) va ser una intel·lectual, feminista, crítica cultural, activista i escriptora afroamericana reconeguda a tot el món. També va ser professora d’Estudis Apalatxes a la Universitat de Berea a Kentucky, on el 2014 es va fundar l’Institut bell hooks. La seva obra se centra en explorar el racisme, el gènere, la classe i el capitalisme, per tal d’identificar la interseccionalitat existent entre aquests aspectes i com es generen i perpetuen els sistemes d’opressió. Entre els seus nombrosos llibres publicats, destaquen el clàssic del feminisme Ain’t I a Woman, el diàleg amb Cornel West Breaking Bread, les memòries Bone Black o els llibres All About Love, Rock My Soul, Teaching to Transgress, Feminism Is for Everybody i La voluntat de canviar. __________________ «hooks escriu des de la seva perspectiva de professora de literatura “anglesa” nord-americana, de color i, tot i que els lectors poden no ser del mateix origen, els seus arguments al llarg del llibre són rellevants per a tothom, especialment per a grups tradicionalment marginats dins l’àmbit acadèmic.»Samantha Warren

En una dansa de clarobscurs a través de la nostra era cada cop més antagònica, Jero(glíf)ic ens planteja si estem atenent a la història que ens ha fet i a la història que estem fent. Una visió diverti...

Des de Duna Llibres organitzem un trívial de ciència-ficció i fantasia durant la Setmana del Llibre en Català, al Passeig Lluís Companys. Ens trobarem el dissabte 19 de setembre a les 19.30h a l’escen...

El cost real del menjar baratAutoria: Michael CarolanTraducció: Elena OrdeigIl·lustració de la coberta: Andreu Zaragoza360 pàginesPublicació: desembre 2025 Michael Carolan, una de les veus més influents en la política alimentària global, exposa amb claredat i profunditat la gran contradicció del nostre temps: el menjar barat és, en realitat, extraordinàriament car. El sistema alimentari que promet accessibilitat i abundància genera costos ocults que recauen sobre la salut pública, el medi ambient i les generacions futures. Carolan revela com la reducció del valor dels aliments a xifres —preu per quilo, calories per ració, rendiment per hectàrea— ha empobrit la nostra relació amb allò que mengem i ha consolidat un model econòmic insostenible. No és casualitat que les zones de màxima biodiversitat coincideixin amb les de major diversitat cultural i lingüística: preservar la vida al planeta exigeix també preservar els sabers i les pràctiques de les comunitats que la custodien. Aquesta nova edició, completament revisada i actualitzada, amplia aquesta mirada crítica per abordar els grans reptes contemporanis: el canvi climàtic, les pandèmies globals, l’agricultura 4.0, les proteïnes alternatives i la justícia alimentària. Lluny del pessimisme, Carolan ofereix nombrosos exemples de mobilització col·lectiva i d’innovació social que assenyalen vies concretes cap a un sistema alimentari més just, sostenible i democràtic. Un llibre imprescindible per comprendre les dinàmiques que determinen què mengem, per què ho fem i quin preu real —econòmic, ecològic i humà— estem disposats a pagar.___________________________________ Michael Carolan és professor del Departament de Sociologia i codirector de l’Institut de Sistemes Alimentaris de la Universitat Estatal de Colorado, als EUA. És autor de diversos llibres com The Sociology of Food and Agriculture (3a ed., Routledge, 2021), A Decent Meal: Building Empathy in a Divided America (2021) i Society and the Environment: Pragmatic Solutions to Ecological Issues (4a ed., Routledge, 2024)

Experiments per imaginar altrament. Lola OlufemiTraducció de Josefina CaballPublicació: Febrer 2025Edició: Rústega amb solapes192 pàgines Davant la crisi i la desesperança, una inspiració per imaginar un futur diferent. De l'autora de Feminisme Interromput'. «Una lectura innovadora i necessària», BOOK RIOT Contra la desesperança i la desídia que ens ofega, Lola Olufemi articula el seu discurs entre allò que ens han dit, allò que sabem que és veritat i allò que encara no podem concebre. No es conforma amb el que creiem o intuïm, i amb la seva provocadora imaginació no només pretén canviar la nostra mirada, també desitja amb passió inspirar-nos, desafiar la lectura que fem del nostre món per poder ser i viure diferent. Olufemi mostra en aquests experiments que l’horitzó no és un estat immaterial cap al qual gestem una utopia inabastable. De fet, impulsant-nos pel moviment de pensar en contra i més enllà, hem d’inventar el futur ara, i el repte és actuar per fer realitat el món que volem.______________________ Lola Olufemi (Londres, 1996) és una escriptora feminista negra membre de la London Feminist Library. Els seus textos han estat publicats en revistes i diaris nacionals i internacionals d’arreu del món. Va cursar estudis anglesos al Selwyn College de Cambridge, on va ser la delegada de la Cambridge University Students' Union i una de les facilitadores de FLY, la xarxa universitària per a dones i persones no binàries negres. Ha participat en nombrosos esdeveniments i trobades sobre feminisme i descolonització arreu del país, i va ser membre de la NUS Women’s Campaign i del Comitè Executiu Nacional de la NUS. Ha escrit i parlat sobre nombrosos temes, com l’art i la cultura, el feminisme, el gènere i el sexisme, la justícia climàtica i la raça, el racisme, l’assetjament sexual a les universitats, la justícia institucional i les pràctiques descolonitzadores en l’educació. És autora de les obres Feminisme interromput. Rebentar el poder (Raig Verd, 2023) i Experiments per imaginar altrament (Raig Verd, 2025), i coautora de A FLY Girl's Guide to University: Being a Woman of Colour at Cambridge and Other Institutions of Power and Elitism.

Ensenyar pensament críticbell hooksTraducció de Josefina CaballIl·lustració de Marina VidalPublicació: Gener 2022224 pàgines La recerca del pensament lliure és una activitat constant. A Ensenyar pensament crític, hooks considera l’aprenentatge com el primer espai per defensar la diversitat, la igualtat i, en definitiva, la democràcia. Si l’ensenyament és l’espai on desenvolupar el pensament crític, i l’aprenentatge és una activitat que dura tota una vida, aquest llibre aborda alguns dels problemes més urgents que hem d’afrontar avui en dia dintre i fora de l’aula. Ensenyar pensament crític és un llibre imprescindible per a qualsevol persona que vegi l’educació com a pràctica de la llibertat. A més de ser un manual per trobar eines atrevides amb què enfocar l’ensenyament, també prova de capgirar-ho tot, fins i tot a nosaltres mateixos. Hooks qüestiona com hem après fins ara, qüestiona els referents i qüestiona el complex equilibri que ens permet ensenyar, valorar i aprendre a partir d’obres escrites per autors racistes i sexistes, entre d’altres. Amb aquesta obra intel·lectual, provocadora i alegre l’autora celebra i reivindica el poder del pensament crític. Sens dubte, proposa un canvi de paradigma en l’educació, l’aprenentatge i la transformació social. __________________ bell hooks (Kentucky, 1952-2021) va ser una intel·lectual, feminista, crítica cultural, activista i escriptora afroamericana reconeguda a tot el món. També va ser professora d’Estudis Apalatxes a la Universitat de Berea a Kentucky, on el 2014 es va fundar l’Institut bell hooks. La seva obra se centra en explorar el racisme, el gènere, la classe i el capitalisme, per tal d’identificar la interseccionalitat existent entre aquests aspectes i com es generen i perpetuen els sistemes d’opressió. Entre els seus nombrosos llibres publicats, destaquen el clàssic del feminisme Ain’t I a Woman, el diàleg amb Cornel West Breaking Bread, les memòries Bone Black o els llibres All About Love, Rock My Soul, Teaching to Transgress, Feminism Is for Everybody i La voluntat de canviar. __________________ «hooks escriu des de la seva perspectiva de professora de literatura “anglesa” nord-americana, de color i, tot i que els lectors poden no ser del mateix origen, els seus arguments al llarg del llibre són rellevants per a tothom, especialment per a grups tradicionalment marginats dins l’àmbit acadèmic.»Samantha Warren

L'home a qui ja no agradaven els gats (2a edició)Isabelle AupyTraducció de Mia TarradasIl·lustració de Carmen SegoviaPublicació: Febrer de 2024Edició: Rústega amb solapes144 pàgines Hi ha una illa prop del continent que té unes normes pròpies, on el vent i el mar canvien les persones. L’illa està plena de gats, de domesticats, de panxacontents, de carrer, que una mica es passegen ara a casa de l’un, ara a casa de l’altre. Un dia de cop i volta desapareixen tots els gats i el que demanen a canvi de la seva tornada amenaça la forma de vida de tota la comunitat. L’autora ens ofereix un text elegant, rebel i agosarat que ens alerta de la fragilitat de les nostres llibertats i ens fa pensar sobre com la llengua es manipula per canviar les idees. Aquest llibre ha sigut un èxit a França amb el suport dels llibreters, que el van celebrar des de la primera lectura. _________________________ Nascuda el 1983, Isabelle Aupy va aprendre literatura seguint l’ordre alfabètic a les prestatgeries de les biblioteques públiques. Escriptora prolífica i exigent, polimorfa i polifònica, cada projecte literari que porta a terme forma part d’un marc narratiu on contingut i forma mantenen una relació orgànica, per tal de plasmar específicament el tema tractat. Així, Isabelle Aupy es renova i ens sorprèn amb cada llibre, sigui per la seva estructura, la temàtica o el gènere literari visitat, fent de cada una de les seves novel·les un material viu i únic que troba la seva continuïtat i coherència en una obra més vasta guiada per l’exploració del llenguatge.

Eudald Espluga, autor d'IMAGINAR LA FI, presentarà el seu llibre a la Biblioteca d'Argentona Joan Fontcuberta i Gel. Serà el dijous 17 de setembre a les 19h,