Me n'havia parlat l'amiga Mercè Ubach després que aquest estiu havíem coincidit a Xert i a Traiguera, on vaig guiar la ruta literària de Vicent Andrés Estellés. La ruta està formada pels plafons amb citacions de poemes seus que l'Ajuntament va col·locar en edificis públics per festejar el centenari del naixement del poeta de Burjassot i per fer alguna cosa diferent, també, de la displicència amb què les institucions polítiques valencianes van ignorar aquest centenari.

Ja es deu haver dit que la nova votació dels decrets d’habitatge és el primer acte de campanya del president del govern espanyol, que ha sabut aprofitar una ocasió d’or per a incomplir una altra parau...

I és clar que hi ha una Barcelona que és la meua Barcelona, com hi ha sempre una ciutat viscuda, uns llocs i uns carrers, unes places, uns edificis, uns locals que formen part de l'experiència vital i que solen tornar i retornar al cap del temps; uns llocs que et resulten coneguts, en què et reconeixes, que ningú t'ha d'explicar què són ni on són, perquè ja ho saps de fa temps i els tornaries a trobar amb els ulls clucs, perquè en un moment o altre la teua existència hi ha trescat, hi ha fet marrada o estada i te'n queda la memòria del que hi has viscut, que és, al cap del temps, el que t'identifica.

Manuel Boix ha mort als 84 anys. Figura clau de la renovació de l’art valencià, Boix va deixar també la seua empremta en Mètode, on va col·laborar en diverses ocasions al llarg dels anys.

Cuando en una película aparece el asesino enmascarado y la música sube de volumen, puedes cubrirte la cara con las manos para no ver lo que pasará en pantalla, pero el asesinato ocurre igual.

ALT: Vincent Vega in a Suit

És així. Fer festa vol dir fer bous. Els defensors dels animals s’hi poden posar com vulguen. Als defensors dels animals se’ls dispensa la mateixa consideració que als ecologistes, sens…

«Maruja Reyes sóc jo» és un conte humorístic i satíric de la poeta de Dolors Miquel, publicat el 1992 per Columna al recull homònim de narracions.

El balneari, de Joan Garí, va obtenir el premi de narrativa Certamen Literari de la Ciutat de Vila-real 2012. La novel·la apareix referenciada per Llorenç Soldevila dins Geografia literària. País Valencià (2018) en tractar de Benassal. L'existència històrica del balneari de la Font d'en Segures hi queda il·lustrada literàriament per un fragment d'aquesta novel·la ambientada a Les Llacunes, una localitat imaginària que conjumina referents de diversos pobles dels voltants, entre els quals Vilafranca, on l'autor solia sojornar, per bastir una ficció en què l'escriptor Joan Llopis conta el seu retir a un balneari de la muntanya del Maestrat després d'haver-se separat i amb la finalitat d'obrir una nova etapa en la seua vida, consistent sobretot a intentar superar el terrabastall psicològic en què viu.

L'esnob marida amb un vi natural que put a bateria sulfatada. L'esnob no sopa: viu una experiència gastronòmica immersiva de dotze plats microscòpics servits sobre una pedra volcànica portada en...

Als alumnes que des del curs 2019-2020 i al llarg de set cursos han assistit al seminari La gent d’Alaquàs al llarg del temps. També a Cefe Marcos i a la corporació municipal d’Alaquàs que fan possibl...

Reflexió d'actualitat de les comarques centrals dels Països Catalans, aquell territori que potser va arribar a existir

Sofia Salvador i Monferrer (Benassal, 22 de juny de 1925 - 18 de gener de 1995) va cuidar del pare, i del llegat del pare, el poeta i filòleg Carles Salvador, a qui venerava, i va cuidar del fill, dia...

Avui és 23 d’abril, diada de Sant Jordi. A l’Institut Premià de Mar van tenir la pensada de fer avui un homenatge a dos professors de la casa traspassats de fa poc, Alfred Redrado i Mar…

VÍDEO | Maestrat Viu celebra la 13a edició dels seus premis a Tirig

Miquel Àngel Pradilla Cardona Forasters vindran que de casa ens… Deixeu-me fer un parell de reflexions sobre l’afer de la modificació del reglament de normalització...

Segurament, cada llibre té la seua història. Cada llibre i cada exemplar de cada llibre, vull dir. Fa 30 anys, Columna va publicar Jo, Phoolan Devi, reina dels bandits, una mena d’autobiograf…

Foto de grup escolar del curs 1975-1976. Feia un dia clar de tardor. Alguna dona de la família de ma mare m'estava pentinant al lavabo de ca l'àvia Elisa. Era de matí i m'estaven preparant per enviar-me a escola. No sé per quina raó, segurament per logística familiar, habitava a casa de l'àvia. Algú va dir que havien suspès les classes durant una setmana i no calia anar-hi, perquè s'havia mort Franco.

En algun paper que ara no tinc a mà, l'antropòleg Manuel Delgado reflexiona sobre la implicació identitària de les menges familiars amb què es va criar. De família originària de Castella, les migas de sa mare fetes a Barcelona eren un recurs alimentari i alhora una vinculació amb la terra d'origen i amb la seua manera de ser, cosa que ve a sumar-se a la diversitat ètnica i social d'una societat urbana com la capital de Catalunya.

Excepcionalment, avui que és dissabte i també hi ha mercat a Santanyí, obri la Casa Blai Bonet - Centre de poesia. Hi tinc l'ull tirat des del juliol, que ja hi vaig passar per darrere, pel carrer de Palma, i vaig adonar-me que estava en funcionament. L'edifici reformat va inaugurar-se fa poc més d'un any, al juny de 2024, tot i que el projecte de reforma ve de 2009.

Casa Blai Bonet - Centre de poesia La mudança és la mort de la biblioteca. No cal recórrer a exemples il·lustratius quan l'experiència pròpia t'ho diu. La biblioteca pot recompondre's més endavant, però difícilment tornarà a ser la mateixa. Serà la mateixa col·lecció, però no la mateixa biblioteca, perquè en ser diferent la ubicació, l'ús, la relació o la rellevància, la mateixa col·lecció canvia de valor.

Sense solució de continuïtat he vist Bon jour, tristese i Belle de jour, la primera en la nova versió de Durga Chew-Bose de la novel·la de Françoise Chagan i la segona de Luís Buñuel. 2025 i 1967 respectivament, és a dir, entre ara mateix i a l'any d'haver nascut. Totes dues pel·lícules característicament franceses, fins i tot en les espanyolades de Francisco Rabal a…

Quan un arriba a l'aeroport de Palma experimenta una sèrie de sensacions simultànies. Tots els aeroports s'assemblen molt i els aeroports espanyols encara més, perquè hi ha una única entitat que els gestiona i tots semblen tallats pel mateix patró organitzatiu. No és res de relacionat amb el disseny arquitectònic, sinó amb el funcionament de les coses. Endemés, tots els aeroports s'assemblen.

El 3 d'octubre de 2022 Albert Garcia Pascual va faltar sobtadament a Castelló de la Plana. Tenia 55 anys. Castellonenc amb raïls a Culla, formava part d'El Pont Cooperativa de Lletres, associació d'escriptors i escriptores de les comarques de Castelló fundada a Benassal el 2010, on té la seu, amb l'objectiu principal d'impulsar, desenvolupar, coordinar i divulgar l’estudi i activitat literària en llengua catalana.

La penya de les lletres ebrenques ha pensat de fer-te un volum d'homenatge amb motiu del teu setanta-cinquè aniversari, i em demana que hi contribuïsca amb un escrit del meu antull, que pot ser del gènere que em vinga més de gust, en atenció a la diversitat d'interessos i pràctiques literàries que acull una comunitat d'aquestes característiques. Les comunitats que funcionen per adhesió són imbatibles a l'hora de generar iniciatives.