«qué alegría, ¿verdad? este amor vicioso y toda esta química»

La costa més llunyana (2a edició)(Cicle de Terramar 3)Autoria: Ursula K. Le GuinTraducció de Blanca BusquetsIl·lustració d'Agustín ComottoPublicació: Setembre 2024Edició: Rústega amb solapes256 pàgines Una bretxa del mal ha trencat l’harmonia entre la vida i la mort. La llum es consumeix en la foscor que amenaça Terramar. Els mags i els dracs s’obliden de les paraules i les persones deambulen apàtiques i desorientades, la seva existència ja no té sentit. Arren, el fill del príncep d’Enlad, hereu del Principat de Morred, arriba a l’illa de Roke amb rumors sobre un perill desconegut. El Consell dels Savis de Roke debat sobre el Mal que intueixen i en Ged decideix viatjar amb l’Arren a la cerca de l’origen de les pertorbacions. Navegaran fins a la costa més llunyana, buscaran el regne de la mort per restaurar l’equilibri a Terramar sigui quin sigui el preu que exigeixi la seva gesta. ____________________________________ Cicle de Terramar El cicle de Terramar es compon de sis llibres que Ursula K. Le Guin va publicar entre el 1968 i el 2001: Un mag de Terramar (1968), Les tombes d’Atuan (1971), La costa més llunyana (1972), Tehanu (1990), Contes de Terramar (2001) i L’altre vent (2001). Entre els anys 2020 i 2022, a Raig Verd vam publicar el cicle de Terramar complet. Amb Contes de Terramar i L’altre vent, vam completar el cicle per primera vegada en català, ja que fins aleshores només s’havien publicat els primers quatre llibres. La llista dels llibres que componen el cicle de Terramar és la següent: Terramar 1: Un mag de TerramarTerramar 2: Les tombes d’Atuan Terramar 3: La costa més llunyanaTerramar 4: Tehanu Terramar 5: Contes de Terramar Terramar 6: L’altre vent A més, Les dotze direccions del vent (2023) inclou dos contes ambientats en el món de Terramar, La paraula d’alliberament i La regla dels noms, que es poden llegir en qualsevol ordre i en qualsevol moment. ____________________________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva.

La roda del celUrsula K. Le GuinTraducció d'Anna LlisterriPublicació: 2 de desembre de 2024Edició: Rústega amb solapes236 pàgines La roda del cel és una novel·la sinistrament profètica en què Ursula K. Le Guin aborda de manera magistral els perills del poder absolut i la capacitat d'autodestrucció de l'ésser humà, alhora que es qüestiona la naturalesa de la mateixa realitat. En un futur distòpic en George Orr, un dibuixant de plànols que viu a Portland, pren drogues perquè pensa que els seus somnis alteren la realitat. Obligat per les autoritats, començarà teràpia amb el psiquiatra i investigador de somnis William Haber, que mirarà d’ajudar-lo encara que sembli inversemblant.Una de les novel·les més destacades i singulars d’Ursula K. Le Guin, una de les escriptores nord-americanes més reconegudes, amb milions de còpies venudes i traduïda a més de quaranta llengües. Aclamada per crítica i lectors, ha sigut guanyadora de moltíssims premis de ciència-ficció i també diversos premis a la seva trajectòria com a escriptora, com el dels National Book Awards._____________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva.

La serie de HBO sorprende con giros inesperados, aunque el tono de la producción dista mucho de esa nueva Star Wars que algunos podían…

Un decálogo para el lector habitual que no quiere que le den gato por liebre al comprar un libro traducido

Quince finales portadores de un terror enquistado en el mundo contemporáneo

El terror que trae la ausencia de humanidad

El terror que trae la ausencia de humanidad

GliffAutoria: Ali SmithTraducció de Dolors UdinaPublicació: Setembre 2025 En la distopia de Gliff, la societat s’ha tornat tan desigual que ningú no veu els qui queden fora del sistema. El govern, amb la seva burocràcia implacable, destrueix sistemàticament les llars marcades amb una línia vermella. Bri i Rose són «no-verificables» perquè la seva mare es va negar a acceptar el model de capitalisme de vigilància que ho controla tot. No tenen accés als privilegis digitals i viuen en una situació d’exclusió. Però quan troben un gliff —una marca mínima, un senyal fora de lloc, una esquerda en la realitat— comença una altra forma de resistència. Una altra manera de mirar.Amb el seu estil lúdic i agosarat, Ali Smith ens ofereix una faula contemporània sobre l’empremta i la força transformadora d’allò que no encaixa. Una obra sobre la recerca de sentit que fa del llenguatge una eina per obrir espais de llibertat i repensar el món. Quan tot sembla paralitzat, fins i tot una petita alteració pot canviar-ho tot.___________________________________ Ali Smith va néixer a Inverness l’any 1962 i viu a Cambridge. Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora a la University of Strathclyde.Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora (Raig Verd, 2015), que ha estat guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2005, 2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2001, 2005, 2014, 2016), i nominada per al Folio Prize (2015). L’accidental (Raig Verd, 2017) és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Noia troba noi (Raig Verd, 2022) va ser un dels millors llibres publicats el 2007, segons The Independent.Amb la publicació del quartet estacional que comprèn Tardor (Raig Verd, 2019), Hivern (Raig Verd, 2020), Primavera (Raig Verd, 2021) i Estiu (Raig Verd, 2022), va tornar a meravellar els seus lectors. L’obra La torna (Raig Verd, 2023) acompanya el quartet estacional. Sorprenent, lúcida, crítica…, sempre ha estat considerada una dels escriptors més importants de les lletres britàniques, però amb l’execució del quartet estacional va rebre els elogis i el prestigi de la crítica i el públic per una obra que «supera totes les expectatives». ____________________________________ «Un estudi, una confrontació, una rèplica, una cançó popular: el meravellós Gliff d’Ali Smith aborda les complexitats del nostre present i el potencial espinós i desbocat dels futurs possibles amb enginy, sensibilitat i mestria. Una obra mestra sobre l’art d’explicar històries, que explora el poder encantador i perillós del llenguatge i de la connexió.» The Spectator, Llibres de l’any «Com és habitual amb Smith, la seva prosa meravellosa et quedarà girant dins el cap. Gliff és desafiant i enigmàtic.» Martin Chilton, The Independent «Part al·legoria, part ficció distòpica, absolutament vibrant... una de les històries més commovedores sobre la resistència davant del poder cec que he llegit... senzillament el millor llibre que he llegit aquest any.» The Irish Times «Si els llibres recents de Smith eren un manual per a la vida del segle XXI, Gliff és un advertiment sobre què passarà si n’ignorem les lliçons.» The Observer

Imaginar la fi. Horror climàtic, tecnofeixisme i esperança apocalípticaAutoria: Eudald EsplugaEdició: rústica amb solapes320 pàginesPublicació: març 2026 Vivim envoltats de relats sobre el col·lapse: crisi climàtica, catàstrofes tecnològiques, guerres globals, búnquers de luxe i fantasies d’escapisme reservades a uns pocs. Imaginar la fi analitza per què la fi del món s’ha convertit en el nostre horitzó cultural i polític, i com aquesta imaginació apocalíptica sovint actua com un mecanisme de paràlisi. A través de la teoria crítica, la filosofia i l’anàlisi de la cultura contemporània, el llibre qüestiona el fals dilema entre imaginar la fi del món o imaginar la fi del capitalisme, i proposa pensar el final no com un col·lapse inevitable, sinó com un camp de disputa política, simbòlica i col·lectiva en un planeta que ja ha entrat en una fase de transformació irreversible.Lluny del catastrofisme impotent i del tecnooptimisme salvador, Imaginar la fi és una invitació radical a reapropiar-nos del futur quan sembla que ja no n’hi ha. Un assaig lúcid, provocador i necessari que dialoga amb el pensament contemporani, la ciència-ficció, els imaginaris climàtics i la cultura pop per oferir eines intel·lectuals amb què pensar, actuar i decidir com volem habitar el temps que ve. Un llibre imprescindible per entendre per què imaginar la fi és, avui, una tasca política urgent. «Insisteixo: no totes les fins del món són iguals. Si assumim, amb la mirada cientificista de l'arqueòleg, que la història del nostre planeta és la d'una successió d'apocalipsis, el següent pas és dirimir quina classe d'apocalipsi volem.» ______________________ Eudald Espluga (Girona, 1990) és filòsof, assagista i crític cultural. És autor de Las pasiones ponderadas (Capitán Swing, 2015), Rebeldes (Lumen, 2021), No seas tú mismo (Paidós, 2021), La veritat en un món impensable (Quaderns MACBA, 2024) i Imaginar la fi (Raig Verd, 2026 / Paidós 2026). També ha participat en el llibre col·lectiu Humanitats en acció (Raig verd, 2019) i en l’assaig Neorrancios. Sobre los peligros de la nostalgia (Península, 2022).Ha dedicat la seva recerca a la intersecció entre cultura, tecnologia i afectes, abordant des d'una perspectiva sociopolítica qüestions com les narratives apocalíptiques, la cultura de l'autoajuda o el capitalisme de plataformes. També ha col·laborat amb mitjans de comunicació com El País, el diari Ara o El Salto. ______________________ «La tesi d’Imaginar la fi és que, en un moment en què el canvi climàtic, la tecnologia i les crisis globals posen en qüestió totes les nostres certeses sobre el futur, l’esquerra hauria de saber aprofitar la sensació que el món s’acaba per donar-li la volta i convertir-la en una font de motivació per canviar les coses en clau progressista.» Joan Burdeus, Quadern de El País «Un assaig-assaig que sorprèn per l’erudició, l’eclecticisme dels referents i la singularitat del plantejament. És possible escriure un llibre sobre la fi del món que no sigui el ‘campi qui pugui’ darwinista de l’extrema dreta actual i que, ben al contrari, sigui una reivindicació a reimaginar la societat fallida actual per transformar-la? L’Eudald Espluga aconsegueix aquesta quadratura del cercle en un llibre que es presta a una llarga conversa i que és molt interpel·lador»Oriol Lladó

La pregària de Txernòbil.Crònica del futurSvetlana AleksiévitxTraducció de Marta RebónPublicació: Abril 2016Edició: Rústega amb solapes432 pàgines Les veus dels afectats fan sentir una proximitat esgarrifosa a l’abast total del desastre de Txernòbil. La veu de l’esposa d’un bomber a qui se li va impedir visitar-lo perquè era un perillós objecte radioactiu. La veu confosa d’una grangera anciana que no comprèn per què ha d’abandonar el seu poble: «Per què marxar? Aquí s’hi està bé. Tot creix, tot floreix». El cor de veus dels soldats a qui els ha costat anys entendre perquè les noies no els volen fer l’amor.Aleksiévitx emfatitza —amb raó— que aquest no és pas un llibre sobre Txernòbil, sinó sobre les conseqüències de Txernòbil, sobre gent que viu en una nova realitat que encara no ha estat entesa. Aquells que visqueren Txernòbil són els supervivents de la Tercera Guerra Mundial. En aquest món hostil «tot sembla completament normal, el mal s’amaga rere una nova màscara, hom no pot veure’l, sentir-lo, tocar-lo o olorar-lo. Qualsevol cosa pot matar-te — l’aigua, el sòl, una poma, la pluja. El nostre diccionari està desfasat. No hi ha encara paraules ni sentiments per descriure’l.»La lectura d’aquest llibre ens permetrà conèixer una realitat que se’ns ha amagat, què va passar a Txernòbil i amb la seva natura, vida i gent? Quina és la seva història?_____________ Svetlana Aleksiévitx va néixer el 1948 a Stanisławów, on el seu pare, militar bielorús, estava destinat. Al cap de pocs anys la seva família va tornar a Bielorússia i l’any 1972 es va llicenciar en Periodisme a la Universitat de Minsk, ciutat on va treballar com a professora i en diferents diaris. Actualment viu a Minsk, tot i que, a causa dels problemes amb el règim del seu país, havia residit a París i a Munich. És la creadora del seu propi gènere literari, la «novel·la de veus», amb què dona veu a la gent comuna per explicar la història de l’antiga Unió Soviètica i dels actuals estats que van formar-ne part, des de la Segona Guerra Mundial fins avui. Mitjançant una successió de testimonis, els seus llibres mostren un retrat de la realitat difícil de superar. Les seves obres van ser censurades a la Unió Soviètica, i va ser amb l’arribada de Gorbatxov al poder i la perestroika quan va poder publicar amb normalitat. Els seus llibres han estat traduïts a més de trenta llengües, han estat la base per una dotzena d’obres teatrals i s’han fet documentals de més de vint dels guions que ha escrit.Des dels anys noranta ha rebut nombrosos premis, entre els quals hi ha el Premi Nobel de Literatura 2015, el Premi Sandro Onofri per Il Reportage Narrativo (2002), el National Book Critics Circle Award (2005), el Premi Ryszard Kapuscinski de reportatges (2011), el Premi de la Pau de l’Associació Alemanya del Llibre (2013) o el Premi Médicis d’assaig (2013).

Un decálogo para el lector habitual que no quiere que le den gato por liebre al comprar un libro traducido

Un decálogo para el lector habitual que no quiere que le den gato por liebre al comprar un libro traducido

Panini publica en agosto el sexto y último número de Hush II en España

ALT: Pam: They're The Same Picture - The Office

Una reivindicación de la figura de su creador, George Simenon, y de su personaje más icónico

Un seinen sobre los trabajos tradicionales en el Tokyo del período Edo