El Congrés exclou les ajudes d'urgència social de la Llei general de subvencions. Què canvia per als ens locals i per què és un canvi de model.

La Fira de Comerç Europeu de Proximitat ha acollit aquest divendres 8 de maig la jornada “Petit comerç com a vincle entre la pagesia i la ciutadania”, un espai de reflexió i intercanvi d’experiències, organitzat per l’Oficina Conjunta de l’Alimentació Sostenible, on s’han trobat representants de projectes cooperatius, municipals i associatius que treballen per reforçar els vincles entre producció local i ciutadania.

[OPINIÓ] Carles Campuzano: “No hi haurà un sistema català de serveis socials fort si els seus professionals no tenen salaris dignes, condicions laborals homologables i reconeixement social i institucional”.

Com serà la indústria de la metròpoli de Barcelona d’aquí a un quart de segle? Aquesta ha estat la pregunta central del ‘Taller d’escenaris de futur de la reindustrialització verda’ que s’ha celebrat aquest 7 de maig al Canòdrom - Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica. L’objectiu: imaginar i construir els possibles models de la indústria metropolitana del 2050 en un context de crisi de recursos, transformació tecnològica i emergència climàtica.

Segons l’Enquesta de Salut Pública de Catalunya (ESCA) 2024, més de la meitat de la població catalana de 18 a 74 anys (52,4%) té excés de pes: el 36,1% té sobrepès, i el 16,3% té obesitat. Pel que fa als patrons d’una alimentació saludable, a Catalunya només el 55% de la població de més de 15 anys fa un seguiment adequat de les recomanacions de la dieta mediterrània. Però quins són els factors que fan que la gent no tingui uns hàbits d’alimentació saludables ni sostenibles?Una investigació de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) en el marc del projecte PANIS, de l’any 2025 adverteix de l’existència de desigualtats socials, econòmiques i territorials importants en l’accés a una alimentació saludable a ciutats amb més de 100.000 habitants a Catalunya. L’estudi assenyala que alguns factors estructurals com els ingressos, el gènere de la persona sustentadora principal de la llar i la presència de menors de 16 anys a casa són determinants. La investigació també evidencia el paper determinant de l’entorn social i territorial, i indica que el context socioeconòmic i els entorns alimentaris dels barris condicionen fortament els hàbits de consum. En aquest sentit, segons l’estudi, més de 140.000 persones viuen en zones censals amb alta vulnerabilitat alimentària a la ciutat de Barcelona.La proposta de França d’una Seguretat Social AlimentàriaEn aquest context, a França van fer l’exercici d’estudiar el cost que les malalties associades a una mala alimentació li costen a la sanitat pública [1], i van entendre que incentivar polítiques públiques que garanteixin una cistella bàsica per a tota la població suposa un gran estalvi.D’aquí va sorgir l’any 2019, des del col·lectiu “Per un sistema de seguretat social per a l'alimentació”, la proposta que s’ha anomenat Seguretat Social Alimentària, com una extensió de la seguretat social tradicional per garantir l'accés universal a aliments de qualitat, segurs i sostenibles. La proposta es basa a desenvolupar un procés democràtic per configurar la demanda d'aliments, estructurar l'oferta i garantir l'accés a aliments de qualitat per a tothom, fet que permet les transformacions agrícoles. Aquest concepte s'ha desenvolupat com a resposta a la precarietat alimentària i busca superar els models d'ajuda alimentària d'emergència, amb l’objectiu de garantir l'accés universal a l'alimentació com a dret, no com a mercaderia. La proposta del col·lectiu, anomenada "base comuna", es basa en tres pilars:Universalitat: un dret per a tothomCotitzacions obligatòries, segons un sistema de tarifació social (com si fos un IRPF social)Acord democràtic: elecció d'aliments accessibles mitjançant l'establiment de fons locals gestionats per les parts interessades.I com funciona? El cas de MontpellierPerò com es pot implementar aquesta Seguretat Social Alimentària? Al municipi francès de Montpellier plantegen fer-ho a traves de les Caixes Alimentàries Comunes, que actuen com a eines d’experimentació i aprenentatge per avançar cap a la possible universalització del sistema de Seguretat Social Alimentària. Amb finançament estatal, metropolità, municipal i de dues fundacions privades, Montpellier va iniciar l’any 2021 un procés participatiu per començar una experimentació d’aquest sistema al voltant d’una eina concreta: La “Caisse alimentaire commune” (Caixa Alimentària Comuna: CAC).Es tracta una experiència innovadora basada en la gestió col·lectiva d'un pressupost segons un principi de redistribució i la participació activa d’un comitè ciutadà que actua com a espai d'educació popular i empoderament.Els principals objectius de la Caixa Alimentària Comuna són:Reduir les desigualtats socials en l'accés a l'alimentació i combatre la precarietat alimentària.Assegurar l’accés a aliments saludables i de qualitat, promovent pràctiques beneficioses per a la salut i el medi ambient.Desenvolupar circuits de producció i distribució sostenibles que donin suport a l’agricultura local i als treballadors del sector.Convertir l'alimentació en un tema democràtic, amb implicació ciutadana en la presa de decisions.El funcionament pràctic és el següent:Cotitzacions i redistribució: Cada participant contribueix mensualment d’acord amb els seus ingressos (d’1€ a 150€ o més) i rep la mateixa suma de 100 MonA (una moneda digital on 1 Mona= 1€).Moneda solidària: La Mona és utilitzada per comprar aliments en establiments seleccionats pel comitè ciutadà segons criteris de qualitat i sostenibilitat.Finançament: La CAC es finança a través de cotitzacions dels participants, fons públics (municipals, regionals) i privats (fundacions).Governança: El comitè ciutadà de l’alimentació està format per 61 membres (molts en situació de ), i és qui decideix les normes de funcionament i selecciona els llocs de distribució. També hi ha una assemblea ciutadana anual, que és l’espai de debat per implicar la ciutadania i altres actors del sistema alimentari.Col·laboració amb institucions públiques i acadèmiques: Les administracions aporten diners i dinamitzen, però no participen del comitè ciutadà. Fan un seguiment científic i reflexió sobre l’evolució de les polítiques alimentàries.Segons un informe de l’Institut Nacional de Recerca per a l’Agricultura, l’Alimentació i el Medi Ambient de França, els resultats de la prova pilot de la Caisse alimentaire commune de Montpellier (2022–2024) mostren impactes rellevants tant en l’accés a l’alimentació com en la cohesió social: el dispositiu va implicar al voltant de 400 llars (404 en total), prop de la meitat de les quals es trobaven sota el llindar de la pobresa (47%), garantint una assignació mensual d’uns 100 € per persona per a la compra d’aliments. En aquest període es van mobilitzar aproximadament 531.000 € en moneda alimentària (MonA) dins d’una xarxa de proveïdors compromesos, afavorint l’accés a productes de qualitat i un augment del consum de productes ecològics (al voltant del +10% segons l’avaluació), així com de fruites i verdures fresques.Paral·lelament, el programa ha contribuït a reforçar els circuits curts i els ingressos dels productors locals, i ha generat efectes socials significatius, amb millores percebudes en el benestar, l’autonomia i la capacitat de decisió de les persones participants, així com en el seu coneixement del sistema alimentari i la seva implicació en espais col·lectius de governança, tot i que persisteixen desigualtats en la participació i reptes per a la seva ampliació a major escala.Què podem fer a la RMB? Prova Pilot al Prat de LlobregatEl context de la regió metropolitana de Barcelona (RMB) amb la seva diversitat ha permès identificar un entorn favorable per l’experimentació en petita escala d’un sistema de garantia alimentària inspirat en el model de Montpellier.Aquesta prova pilot es desplegarà a la Botiga del Prat, un projecte social que permet a persones amb dificultats econòmiques accedir a aliments de manera digna, com si fos un supermercat. El projecte afavoreix el treball col·laboratiu, l'autonomia i la inserció laboral de persones en risc d'exclusió. S'organitza en un model d'autoservei i/o venda assistida. En aquest espai s’hi poden trobar preferentment productes ecològics, de temporada i proximitat provinents del mercat local o del reaprofitament alimentari. La iniciativa, que dona servei a persones derivades dels serveis socials del Prat de Llobregat, vol promoure una alimentació saludable amb criteris de qualitat, impacte social i sostenibilitat. El pagament, igual que a Montpellier, s’efectua amb una moneda local, en aquest cas les Ricardes.La proposta pretén focalitzar els primers esforços (entre juny de 2026 i juny de 2027) a analitzar l’estat de la qüestió a la regió metropolitana de Barcelona, identificar iniciatives similars i transformadores en marxa. Seguidament, a través de la col·laboració amb els agents del territori i l’ajuntament s’identificarien els barris del municipi del Prat de Llobregat on implantar dos grups de consum amb un enfocament transformador.En una segona fase (juny 2027 a juny 2028), es dinamitzaran i posaran en marxa els dos grups de consum en els barris prèviament triats. Els criteris per la selecció seran:Un espai físicLa cooperació multiactorUn teixit associatiu dens i dinàmicPunts de distribució pròxims i accessiblesPosar a l'usuari en el centre de l'accióTindrem una primera inspiració en un primer grup que es posarà en marxa el juny de 2026, amb el qual ja hem acordat compartir la informació i els aprenentatges. La present proposta permetrà, llavors, donar continuïtat i replicabilitat a aquest primer grup de consum ampliant el número de famílies i consolidant el model al municipi amb dos grups de consum .Això permetrà la consolidació d'una base de socis amb diversitat de poder adquisitiu, fet que deixarà un terreny fèrtil per la implementació d'una iniciativa de caixa alimentària .Per concloure, la Seguretat Social Alimentària resulta una proposta atractiva, d’una banda, per com reduir l’estigmatització de l’ajuda alimentària, i de l’altra, per generar un sentiment de corresponsabilitat i vinculació entre els veïns i veïnes del mateix barri, o més en general de la ciutadania.Des del PEMB considerem aquesta idea com un factor que pot reduir les davant de l’accés a aliments i també com una oportunitat per generar nova demanda organitzada al voltant de l’alimentació de proximitat i sostenible, contribuint al compliment de la missió Alimentació saludable del Compromís Metropolità 2030.[1] L'injuste prix de notre alimentation quels coûts pour la société et la planète?

Aquest 28 d’abril, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), amb el suport de la Diputació de Barcelona, ha organitzat una visita tècnica a Manresa i Artés per conèixer experiències vinculades a les infraestructures alimentàries i al seu paper en l’impuls dels circuits curts de comercialització. La jornada s’ha celebrat en el marc de la comunitat pràctica de municipis adherits a la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona (CARM) i ha reunit una quinzena de representants municipals i agents vinculats a les polítiques alimentàries locals.

L’estudi Millorar els entorns escolars. Metodologia d’anàlisi i estat actual en l’àmbit metropolità de Barcelona, impulsat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i l’Àrea d’Acció Climàtica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), elaborat per l’arquitecte i urbanista Xavier Matilla, professor de l’UPC; la geògrafa Helena Cruz i l’equip de Territoris XLM, ha rebut avui el Premi Enric Lluch, que la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT) de l’Institut d’Estudis Catalans atorga anualment amb motiu de la Diada de Sant Jordi.

Aquest Sant Jordi, l'horitzó de la regió metropolitana es trasllada a les pàgines dels llibres per ajudar-nos a repensar el futur del nostre territori. En el marc del cicle Diàlegs Barcelona/Madrid 2050, una iniciativa que busca contrastar models urbans i estratègies de governança de les metròpolis de Barcelona i Madrid per a les pròximes dècades, us proposem una selecció bibliogràfica que va més enllà de la simple competència. Aquesta llista de vuit obres convida a reflexionar sobre la centralitat simbòlica i el paper de les grans ciutats en la construcció cultural i política de l'Espanya contemporània.

Les persones vivim d’un capital salarial i patrimonial, però també social: dels vincles de familiars, amics i veïns que avalen, acompanyen i coneixen els codis administratius, sindicals i associatius del territori. Sense aquest capital social no hi ha dret a l’habitatge universal ni es pateix igual un desnonament. Cal eixamplar la representació i crear ponts reals amb les comunitats migrades

Actualment, hi ha poques polítiques públiques amb una proposta d’àmbits d’intervenció tan integral com les de millora de barris vulnerables. I és perquè tant les avaluacions com els estudis de l’acadèmia han apuntat vers la necessitat de “transformar alhora les relacions socials i les estructures urbanes per avançar cap a una societat més justa i igualitària” (Nel·lo, 2021, citat a Esteve, 2025)[1]. Si aquesta és la finalitat de la política de regeneració de barris, de gran abast i complexitat, sembla gairebé indiscutible definir un abordatge integral des de diferents àmbits, amb projectes i intervencions variades, tant de millora de les condicions d’entorn físic (renaturalització, espai públic, equipaments, habitatge, etc.) com de millora dels recursos per al desenvolupament dels seus residents amb la màxima igualtat d’oportunitats (formació ocupacional, capacitacions digitals, ajudes econòmiques, espais de trobada i suport, serveis de cures, teixit comunitari, identitat i celebració del barri, etc.). Però el quid de la qüestió és que totes les intervencions i projectes es dissenyin i planifiquin de forma articulada i integrada entre els àmbits i els departaments i entitats que els representen, responent a una mateixa estratègia ja marcada des de l’inici i compartida per tots els agents. Aquesta integració es pot treballar explícitament en tres nivells:En l’estratègia: definint (o redefinint) de forma col·laborativa el focus principal que es vol treballar en el pla de barri. Tot fa pensar que es tractarà d’un objectiu complex, que si s’intenta articular en una frase pot semblar vague o poc aterrat. Per això cal acompanyar-lo de dues coses més: una quantificació d’aquest objectiu i un conjunt d’objectius derivats, en format estructurat, articulats entre ells i planificats. La idea és contemplar totes les dimensions del funcionament del barri (urbanística, ambiental, energètica, social, comunitària, econòmica, etc.), vist com un sistema, per tal d’assolir aquest objectiu. En els projectes: combinant intervencions físiques, ambientals, socials i comunitàries, i garantint que no només siguin projectes coherents entre si sinó intentant que es recolzin i integrin entre ells i amb el barri, generant sinergies. Alhora, també pot resultar interessant que hi hagi projectes que combinin objectius d’àmbits diferents, sempre i quan resulti una combinació de sentit comú. Per això caldrà definir de forma atenta les “teories del canvi” que hi hagi darrere de totes les intervencions, que connectin objectius de l’estratègia, amb els projectes i els resultats esperats d’una forma factible. En els espais de coordinació i governança: tant espais interns de l’ajuntament com espais de trobada de veïns i veïnes i agents, amb la configuració que resulti més adequada. Però amb la presència de totes les persones participants afectades en algun dels espais i formats, des de l’inici. I que s’hi pugui treballar tant l’estratègia com els projectes. En definitiva, la participació d’agents i veïnat no deixa de ser una forma de transversalitzar les intervencions del pla de barris, incorporant altres mirades per a generar un treball més conjunt. I és probable que aquestes mirades incorporades també aportin més integralitat a les intervencions. Imagen Foto: Elena Pastor. Els límits de l’organització administrativa tradicionalTanmateix, la construcció de polítiques i projectes integrals no és connatural ni pròpia d’organitzacions departamentalitzades com les administracions públiques actuals del nostre entorn, també les locals. Des de la normativa de funcionament administratiu, fins a la sectorialització de pressupostos o les dinàmiques de treball i ritmes diferents entre departaments, hi ha diversos aspectes estructurals i organitzatius que dificulten un treball transversal conjunt que permeti desenvolupar polítiques integrals. Per aquest motiu, en el disseny i implementació dels plans integrals de barri és necessari dotar-se d’eines i mecanismes explícits no només que promoguin sinó que garanteixin aquesta transversalitat. De fet, tal i com han relatat alguns ajuntaments que van participar en la Llei de barris 2004-10, es tracta d’una oportunitat de testejar eines i espais de treball transversal que poden romandre en el funcionament de l’ajuntament, millorant notablement el seu rendiment. Llavors, quines poden ser aquestes eines i mecanismes?D’entre els més comuns trobaríem els següents:Coordinador/a del pla de barri: a mode de figura de coordinació transversal, amb dependència jeràrquica d’alcaldia i no d’un departament. I, a ser possible, bona relació amb tots els departaments de polítiques sectorials de l’ajuntament. Alhora serà la persona encarregada d’impulsar i acordar els espais i els circuits de treball interdepartamental.Oficina del barri: com a espai compartit entre els tècnics i tècniques dels diferents departaments que de forma exclusiva o parcial col·laboren en el pla de barri.Espais de gestió i treball interdepartamental: tant del perfil directiu com tècnic, i conjunt. I amb reunions específiques pel pla de barri, o bé directament un espai específic del pla.Tallers interdepartamentals de co-creació de propostes per a intervencions del pla de barri, incloent tallers amb participació ciutadana i d’entitats socials. Important que es tracti de trobades en format taller, aïllades d’altres dinàmiques de reunions. I que incorpori tècnics sectorials que no formen part de l’equip del pla de barri, per tal d’aportar la mirada de connexió amb la resta del municipi.Aplicació real dels pressupostos per programes: més enllà de la classificació per programes normativa i afegida, poder desenvolupar una articulació per programes de tot el pressupost, com ja tenen alguns ajuntaments, podria resultar una transformació tractora per acabar incorporant la transversalitat en el treball com a dinàmica pròpia. Imagen Foto: Lucas Amillano. Més enllà de les estructures: cultura i alineamentNo obstant, la transversalitat no depèn només de crear estructures, sinó d’alinear objectius, incentius i cultura organitzativa per a finalitats concretes. Si cada departament col·labora amb altres en projectes que formin part del pla però no alinea ni es fa seus els objectius, les dades dels indicadors i les eines de treball, no es tractarà de transversalitat efectiva. Quines poden ser, doncs, altres eines que facilitin el canvi de dinàmiques i l’evolució cap a un treball transversal? Capacitació en treball transversal: que, a més de la formació en el canvi organitzatiu, pot incloure el disseny entre tots els participants de nous circuits i protocols que adoptarà l’organització. Evidentment, ha de ser un pla de formació progressiu i planificat.Eines d’informació i comunicació oberta: des de la incorporació de l’avanç del pla de barri a les xarxes socials i altres eines de comunicació de l’ajuntament, fins a un butlletí periòdic per a totes les persones i entitats interessades, amb notícies dels projectes, d’impactes en els indicadors del pla i aportacions dels veïns i veïnes. La comunicació pot oferir una base perquè altres departaments facin suggeriments i connexions relacionades.Reconèixer i incentivar la col·laboració: obrint canals formals i informals per a aquesta col·laboració que, en la mesura del possible, ha d’evitar crear tràmits burocràtics associats. És important recórrer més a la confiança en la capacitació, la responsabilitat i la professionalitat que no pas en la garantia jurídica escrita. Avaluació del pla de barri col·lectiva i interdepartamental: amb indicadors de gestió i d’impacte de les intervencions i projectes que estiguin relacionats i siguin responsabilitat de tots els departaments.Els instruments poden ser aquests i molts més, però per sobre de tots hi ha d’haver, com sempre, la voluntat política i el lideratge continuat per a la transformació. La tracció de tota organització. I també hi ha d’haver una planificació pacient d’aquesta transformació, perquè no es fa en mesos ni en pocs anys. I la transversalitat és necessària per a treballar bé els plans de barri i la integració de les seves intervencions. Per tant, com més aviat es comenci aquesta transformació, millor podrà funcionar la implementació del pla de barri. [1] NEL·LO, Oriol (Ed.) (2021). Efecto barrio. Segregación residencial, desigualdad social y políticas urbanas en las grandes ciudades ibéricas. Tirant humanidades, citat a: ESTEVE GÜELL, Maria del Mar; NEL·LO, Oriol, dir.; SOTOCA, Adolf, dir. (2025). Programes de rehabilitació urbana integral enfront de la segregació. Una anàlisi comparada del Pla de Barris de Barcelona i el Contrat de Ville de París. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Geografia https://ddd.uab.cat/record/311826

El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i Mercabarna han celebrat el 31 de març la jornada ‘Mercats majoristes i redistribució alimentària - Barcelona Policy Dialogues’. L’acte ha reunit persones expertes internacionals i entitats per analitzar com les grans infraestructures alimentàries poden transformar-se en actius públics multifuncionals que fomentin la cohesió social i l’economia circular.

L’any 2025 ha estat un any de consolidació per a l’Oficina Conjunta de l’Alimentació Sostenible (OCAS), una iniciativa impulsada per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB). Aquesta oficina té com a objectiu contribuir a la transformació del sistema alimentari cap a un model més sostenible, fomentant la coherència i coordinació entre el Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya 2021-2026, l’Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible de Barcelona 2030 i la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana (CARM).

El proper 31 de març tindrà lloc a Barcelona una nova jornada del projecte europeu CULTIVATE, finançat per Horizon Europe, amb la participació del PEMB. La sessió reunirà representants institucionals, professionals dels mercats majoristes, entitats socials i persones expertes en polítiques al...

Fins a quin punt Barcelona i Madrid són diferents? Aquesta pregunta va servir com a punt de partida de l’esmorzar estratègic celebrat el passat 20 de març al Canòdrom. La sessió va inaugurar el nou cicle impulsat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) Barcelona/Madrid 2050, en el marc de la Capital Mundial de l’Arquitectura 2026, que al llarg de l’any reunirà persones expertes per reflexionar sobre el futur de les dues metròpolis.

Necesitem reforçar les polítiques de cohesió urbana a escala supramunicipal. Les desigualtats territorials no es poden abordar només des de l’àmbit local, perquè moltes causes —mercat de l’habitatge, mobilitat laboral, dinàmiques demogràfiques— operen a escala metropolitana. Cal, per exemple, que en programes com el Pla de Barris i Viles 2025-2029 s’adopti una mirada de conjunt de la metròpoli i hi concorrin projectes que abracin barris confrontants. També tenim el dret a viure dignament a qualsevol indret de la metròpoli i que, per tant, marxar o no del barri on es viu no sigui un drama

L’accés a l’habitatge s’ha consolidat com la principal preocupació per al 31% dels catalans, segons l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió. Aquesta dada situa l’habitatge no només com un problema logístic, sinó com la principal esquerda social del país. Per analitzar aquesta realitat des de diverses perspectives, el passat 3 de març la Biblioteca de Singuerlín va acollir el debat ‘L’habitatge, un dret de ciutadania’, emmarcat en el cicle Diàlegs a la Riba del Besòs, organitzat conjuntament amb la Fundació Espacio Público i amb la col·laboració del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB).

El passat 18 i 19 de febrer, el Consorcio PassivHaus va organitzar la jornada EDIFICA2026, que va tenir lloc a El Puig de Santa Maria, a València, on es va parlar dels diferents reptes del sector de l’habitatge. Des del PEMB, el tècnic referent de la missió “Economia innovadora i inclusiva”, David Úbeda, va participar en una de les taules posant en focus en una de les tensions menys visibles però més determinants: com el mercat laboral s’ha d’adaptar a l’evolució del mercat constructiu enfront dels reptes més immediats.

El passat 21 de febrer va arrencar el cicle 2026 de Diàlegs a la Riba del Besòs, una iniciativa que posa en diàleg la ciutadania, les administracions i els agents socials per explorar els grans reptes urbans del Baix Besòs. L’acte, organitzat pel col·lectiu Diàlegs a la Riba del Besòs amb la col·laboració del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i el grup de recerca LabCiudades de la UOC, va reunir un ampli ventall de participants interessats a imaginar i co-crear un projecte de territori que vagi més enllà de les polítiques tradicionals.

És alhora una oportunitat i una prova d’estrès. Pot reduir les desigualtats o ser una norma més incapaç de frenar el mercat d’habitatge. El PDUM pot ser el pont entre urbanisme i drets. Però només si ...

L’any 2024, amb motiu de l’exposició Suburbia del CCCB, sobre la que vam parlar en diverses ocasions en aquesta columna, el geògraf Francesc Muñoz ens

L’any 2024, amb motiu de l’exposició Suburbia del CCCB, sobre la que vam parlar en diverses ocasions en aquesta columna, el geògraf Francesc Muñoz ens