[OPINIÓ] Paula Carpintero: “És més fàcil convertir una manifestació en un contingut atractiu per a les xarxes que assumir que la seva funció no és necessàriament agradar-nos, sinó interrompre la normalitat”.

[OPINIÓ] Aida C. Rodríguez, Síndic de Greuges: “Els pactes són especialment útils quan permeten fer visible un problema, situar-lo en l’agenda pública i iniciar una resposta encarada al bé comú”.

[OPINIÓ] Aida C. Rodríguez, Síndic de Greuges: “Els pactes són especialment útils quan permeten fer visible un problema, situar-lo en l’agenda pública i iniciar una resposta encarada al bé comú”.

[OPINIÓ] Eva Carulla, de la Fundació Pere Tarrés: “Mantenir una vida activa, amb vincles socials significatius i oportunitats de participació, afavoreix el benestar cognitiu i físic de les persones”.

El moviment per l’habitatge s’organitza per fer front als desnonaments de pisos públics a Barcelona. La COSHAC crea una secció sindical específica i ocupa l’IMHAB per exigir la suspensió de quatre llançaments imminents.

El 83% de les persones que viuen als carrers de Barcelona afirmen haver patit alguna agressió o discriminació. Arrels Fundació demana eines per millorar la recollida de dades, l’acompanyament a víctimes i reforçar la formació dels cossos policials, judicials i sanitaris.

La Plataforma per una Escola Inclusiva alerta del gir del Govern i reclama no fer passes enrere. L’entitat critica les crides d’Albert Dalmau i Esther Niubó a “revisar” el model i diu que la baixada de resultats educatius no es pot atribuir a la diversitat de l’alumnat.

 [OPINIÓ] Verónica Jaramillo, de la Fundació Bayt al-Thaqafa: “El dret d’asil no es garanteix ni es viu de la mateixa manera per a tothom”.

[OPINIÓ] Pilar Núñez, d’IntressOrg: “La cohesió social s’ha de construir amb infraestructures orientades al benestar de les persones i que procurin relacions de confiança, pertinença i propòsits compartits”. 

Aprovats dos decrets d’habitatge enmig de la pressió als carrers: què recullen i què no. El moviment per l’habitatge es mostra crític i fa una crida a continuar amb les mobilitzacions.

Catalunya no sap quants alumnes falten a classe: la manca d’un registre dificulta prevenir l’abandonament escolar. Equitat.org alerta que centres i municipis utilitzen criteris diferents per detectar i seguir les absències.

Les entitats reclamen que el ‘Decret Maricarmen’ vagi més enllà dels desnonaments. La Taula del Tercer Sector, ECAS, Confav, Favb i FEDAIA demanen garantir l’estabilitat dels lloguers i protegir especialment les famílies amb infants.

[OPINIÓ] Héctor Fernández: “Com expliquem a una família que la seva emergència està reconeguda, però que encara no podem dir-li quan tindrà un lloc on viure?”.

[OPINIÓ] Ainhoa Pelegrín, Alzheimer Catalunya Fundació: “Un sistema de cures no pot dependre exclusivament de la capacitat de les famílies per absorbir les mancances dels recursos públics”.

Els moviments pel dret a l’habitatge pressionen perquè s’aprovi el ‘Decret Maricarmen’. El Sindicat de Llogateres ha convocat una concentració a les 19 hores al Palau de Congressos de Catalunya, coincidint amb la presència del president espanyol, Pedro Sánchez.

[OPINIÓ] Anna Cantos, de la Fundacio la Vinya: “Tot i obrir-se la porta de la presó, hi ha altres portes que poden continuar tancades. Per això l’estigma també pot convertir-se en una condemna”.

Docents i alumnes: ensenyem i aprenem, o cronometrem? L’objectiu de l’escola no hauria de ser tenir els alumnes ocupats, sinó ajudar-los a construir coneixements.

[LLIBRES] En ple debat educatiu, aquest llibre del docent Oriol González Tura reivindica l’educació com molt més que transmetre continguts. Publicat per Raig Verd. #LecturaSocial

lerten de violència institucional a la DGAIA més enllà de les “disfuncions del sistema”. L’Observatori de Violències Institucionals Masclistes apunta a decisions i pràctiques que generen desprotecció i revictimització.

[OPINIÓ] Lidia Fernández, de FEICAT: “Que les empreses d’inserció creixin és una bona notícia, però necessitem que tinguin més capacitat per fer allò que saben fer: generar oportunitats”.

[OPINIÓ] Pili Egea: “En un estat d’avorriment, es fomenta que aflorin més els pensaments, les solucions a problemes o a l’autoreflexió”.

El 88% de les persones sense llar revisades a Barcelona necessitaven ulleres. El projecte Ulls propers ha revisat la vista a 97 persones i ha detectat 16 casos que requerien seguiment especialitzat.

[OPINIÓ] Katrina Cárdenas, de la Fundació Main: “Les experiències sorgides de contextos comunitaris del Sud Global són oportunitats d’aprenentatge, exploració i emmirallament profundament enriquidores”.

El nou contracte entre Generalitat i el món local permetrà incorporar més de 1.000 professionals als serveis socials de proximitat. L’acord reforça la prevenció en infància i família i crea noves places per lluitar contra el sensellarisme.

CCOO i UGT criden a una vaga conjunta al sector social el proper 7 d’octubre. CCOO i UGT denuncien el bloqueig de l’Acord Marc i dels convenis col·lectius i reclamen que l’increment del finançament públic es tradueixi en millores salarials.

El bus interurbà, un focus d’obstacles per a les persones amb discapacitat: “És una discriminació molt gran”. Ecom alerta de barreres que limiten el dret a la mobilitat i l’autonomia del col·lectiu.

[OPINIÓ] Sergi Campano, de la Fundació Idea: “L’equip de trasllats que l’atendrà tindrà l’experiència i l’habilitat necessària per a crear un clima de confiança, de serenor i de seguretat”.

Un informe jurídic avala la viabilitat dels comptadors socials per garantir electricitat a llars vulnerabilitzades. Aliança contra la Pobresa Energètica i Enginyeria Sense Fronteres reclamen a la Generalitat que recuperi la mesura.

USTEC reclama al Govern una mesa de negociació i anuncia noves mobilitzacions si no hi ha resposta. El sindicat rebutja que el debat sobre el futur del sistema educatiu es limiti al Consell d’Educació de Catalunya i reclama un calendari, pressupost i objectius verificables

La manca de suports deixa una de cada tres famílies d’alumnat amb discapacitat sense els professionals que necessita. COCARMI alerta de desigualtats territorials i barreres a les aules que dificulten una escola plenament inclusiva.

[OPINIÓ] Laura Pliego, de Salut Mental Catalunya: “Quan la resposta institucional es limita a valorar si una persona està preparada per tornar al mateix entorn que ha contribuït al seu malestar, correm el risc de reforçar el problema en lloc de protegir-la”.

[OPINIÓ] David Bondia, sindic de greuges de Barcelona: “Ens caldria la creació d’uns entorns més accessibles sensorialment incorporant criteris d’accessibilitat cognitiva i reducció d’estímuls”.

Entitats i veïns denuncien que una dona de l’Hospitalet s’ha suïcidat pocs mesos després de ser desnonada. Lamenten “l’abandonament institucional” i exigeixen investigar la “cadena d’omissions” i depurar responsabilitats.

“Un pas important”: les entitats valoren l’aprovació de la reforma de les lleis de dependència i discapacitat. El Sindicat de Mares en la Diversitat, Dincat i Cocarmi alerten que caldran “recursos suficients” per dur a terme la normativa.

[OPINIÓ] Jorge Tristan, de la Fundació 3 Turons: “Orientar laboralment no consisteix a trobar qualsevol feina, sinó a ajudar cada persona a trobar aquella en què tingui més possibilitats de mantenir-se sense emmalaltir”.

Setembre, infants i calor: les escoles com a refugis climàtics dels barris. Sobretot als barris socioeconòmicament més desfavorits, els centres escolars poden mitigar els efectes de les altes temperatures.

Acord entre administracions i tercer sector per posar fi al sensellarisme el 2035. La segona reunió de treball de la Taula Institucional no concreta mesures ni pressupost per assolir-ho.

[OPINIÓ] Mariona Puigdellívol, de la Fundació Surt: “Mentre es debaten les quotes i el control policial, hi ha una crisi humanitària ineludible que s’ha de gestionar de manera immediata”.

[OPINIÓ] Xavier V. Inglada: “En infància, calen recursos, professionals, coordinació i eines que permetin actuar quan apareix una situació de risc. Però hi ha un recurs oblidem i que és probablement el més important de tots: el temps”.

La inclusió educativa, un repte pendent: què falla i què manca en un model a mig fer. Professionals de l’educació i famílies apunten a una falta de recursos, temps i formació per fer-la efectiva.

Catalunya només compta amb el 41% de les llevadores recomanades. Les professionals alerten que el dèficit posa en risc la salut de les dones.

Arovades les lleis de dependència i discapacitat: menys tràmits i més prestacions compatibles. La nova norma reconeix la teleassistència com un dret universal, amplia l’assistència personal i estableix el reconeixement automàtic de la discapacitat a partir del grau de dependència.

[OPINIÓ] Míriam Ibáñez, la Salut Alta: “Garantir una educació de qualitat per a tots els infants i joves del país és una responsabilitat col·lectiva”.

[OPINIÓ] Àlex Marieges, del COIB: “Potser els joves beuen menys en termes globals, però determinats patrons de consum continuen sent prou intensos per preocupar-nos”.

Un de cada quatre alumnes ha observat casos d’assetjament i el 31% no denuncia per por. El 65% creu que els seus companys d’aula accedeixen a contingut pornogràfic, segons Educo.

[OPINIÓ] Albert Piñol, del Grup Àuria: “Incorporar persones amb discapacitat o en situació de vulnerabilitat no resta competitivitat ni respon a cap gest paternalista. Significa incorporar professionalitat, rigor, capacitat, compromís i talent”.

La UE proposa prohibir l’accés dels menors de 13 anys a les xarxes socials i restringir l’activitat fins als 15. Von der Leyen avisa les grans plataformes que hauran de garantir la seguretat dels infants.

Les treballadores socials demanen més pes dins l’escola per detectar situacions de vulnerabilitat. El TSCAT alerta de desigualtats territorials que dificulten l’atenció als alumnes.

[OPINIÓ] Meri Raurich: “Les persones grans no són només necessitats. També tenen desitjos, interessos, opinions, coneixements i projectes”.

Els sindicats demanen a Illa que el 6% en educació no es quedi en una nova promesa. USTEC reclama un calendari vinculant, la CGT qüestiona els terminis del pla de climatització i CCOO demana que s’aprovi la ILP que fixa el 6% del PIB.