Us ho confessaré: com a bona esgarriada, vaig començar la història pel final i del revés. L’estiu del 2007, quan tenia setze anys i les hormones barallant-se per l’absurda gradació de l’escala de…

Premi de la Crítica de l'Associació Espanyola de Crítics Literaris, Premi Josep Maria Llompart i Premi Crítica Serra d'Or; a aquestes altures, un s'acosta a Sala Augusta seguit de Llengua materna,…

“Vivim gairebé sempre fora de nosaltres mateixos, i la vida en si és una perpètua dispersió. Tanmateix, és cap a nosaltres que tendim, com cap a un centre al voltant del qual fem, com planetes,…

Quan amb alumnes d’institut hem abordat el contractualisme, concretament en la versió liberal que beu de la tradició pragmàtica britànica, una qüestió que ha aparegut sovint és si l’estat ha...

[...] que la lloança és perillosa, que el triomf té dues cares i que la fortuna amaga sempre un mal. M'ha encantat: retrata com ningú els secrets de la indústria cultural i artística, i també aquesta…

[...] que la lloança és perillosa, que el triomf té dues cares i que la fortuna amaga sempre un mal. M'ha encantat: retrata com ningú els secrets de la indústria cultural i artística, i també aquesta...

[...] que la lloança és perillosa, que el triomf té dues cares i que la fortuna amaga sempre un mal. M'ha encantat: retrata com ningú els secrets de la indústria cultural i artística, i també aquesta ...

(Aquest és el text que es va llegir per a la presentació del llibre duta a terme el 27 de març de 2026 al Temple Romà.) Bon vespre a tothom.  I moltes gràcies per fer-nos companyia. Especialment...

Aquesta flor,del teu pit al meu llavi,flor en el llibre. Vibracions. Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) Conten que Rilke tenia per costum rebre les seves visites amb els més exquisits arranjaments…

 La ira, canta, deessa... Tothom reconeix aquest mots que serveixen d’obertura a un dels majors textos èpics de l’antiguitat. El poeta invoca una veu superior perquè l’impregni dels mots correctes,...

Fa unes setmanes vaig contraure una sinusitis terrible que em va deixar fora de joc, per la qual cosa vaig decidir abocar-me a les pàgines d’una de les novel·les catalanes més venudes dels últims…

La ira, canta, deessa... Tothom reconeix aquest mots que serveixen d’obertura a un dels majors textos èpics de l’antiguitat. El poeta invoca una veu superior perquè l’impregni dels mots correctes, de ...

Fa unes setmanes vaig contraure una sinusitis terrible que em va deixar fora de joc, per la qual cosa vaig decidir abocar-me a les pàgines d’una de les novel·les catalanes més venudes dels últims meso...

Amèlia de les Camèlies, d’Etna Miró, (Cap de Brot edicions) és un llibre d’una qualitat que el situa molt per sobre de la mitjana de tot el que es publica darrerament en la nostra llengua. Aquest…

Entre la veu analítica i implacable que diu la novel·la i el somieig boirós de la mirada (tan ingènua com manipuladora) de la protagonista, s'obre la fractura on germina el joc de l'Amèlia de les...

I que sia dit des d’ara: aquest és un molt bon text —i un molt bon llibre de Cap de Brot. Som davant la college novel d’una noia de vint-i-un anys just sortida de l’ou acadèmic i amb tots els clixés…

Amèlia de les Camèlies, d’Etna Miró, (Cap de Brot edicions) és un llibre d’una qualitat que el situa molt per sobre de la mitjana de tot el que es publica darrerament en la nostra llengua. Aquest…