capsesdellibres.com
Lavínia | Capses de llibres
LaviniaAutoria: Ursula K. Le GuinTraducció d'Anna LlisterriPublicació: Setembre 2025350 pàgines Lavínia creix en un entorn de pau i llibertat fins a l’arribada dels seus pretendents. La mare li exigeix casar-se amb un jove atractiu i ambiciós, però els auguris i profecies de les fonts sagrades afirmen que es casarà amb un estranger, que provocarà una guerra i que el seu marit no viurà gaire temps. En veure que una flota de vaixells troians arriba remuntant el Tíber, Lavínia decideix agafar les regnes del seu destí. I és així com ens explica una història que Virgili no ens va explicar: la història de la seva vida i de l’amor de la seva vida. De la mà d’aquest personatge sorgit de l'Eneida de Virgili, Le Guin ens transporta al món primitiu de la Itàlia antiga, quan Roma no era més que un llogaret situat prop de set turons. ___________________________________ Ursula K. Le Guin va néixer a Berkeley, Califòrnia, l’any 1929. Durant la seva llarga trajectòria com a escriptora, ha cultivat diversos gèneres com la poesia, la narrativa, els contes infantils o la crítica, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia, guardonats amb diferents premis literaris. Destaquen les obres La mà esquerra de la foscor (2019, Raig Verd) guanyadora dels prestigiosos premis Nebula (1969) i Hugo (1970); Els desposseïts (2018, Raig Verd) amb la qual va aconseguir un altre cop els Nebula (1974) i Hugo (1975), i els premis Locus (1975), Gigamesh (1984) i Prometheus (1993); i El nom del món és bosc (2021, Raig Verd), guanyadora del premi Hugo (1973) i finalista del National Book Award (1976).Le Guin també va escriure la sèrie fantàstica Terramar, un conjunt de cinc novel·les publicades en un període de més de trenta anys. Amb aquest cicle novel·lístic va ser guardonada amb el Boston Globe-Hom Book Award (1969), el National Book Award (1973), i nombrosos premis com l’Hugo, el Nebula i el Locus, entre d’altres. En el seus llibres, Le Guin aprofundeix en el seu activisme feminista, pacifista i ecologista, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. A més, les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf, passant per Virgili, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva. El 1991 va rebre el Harold D. Vursell Memorial Award, i el 2003 va ser nomenada Gran Mestre de la Ciència Ficció, un títol honorífic atorgat per la SFWA, l’associació nord-americana d’escriptors de ciència-ficció. També té més Premis Locus (escollits pels lectors) que George R.R. Martin, Phillip K. Dick, Neil Gaiman o Isaac Asimov. I ha guanyat literalment dotzenes de premis a millor llibre de l’any per moltes de les seves obres.___________________________________«La novel·la és sofisticada des del punt de vista narratiu (…) Les descripcions de la vida quotidiana són delicioses i del tot creïbles, gràcies a les arts d’una escriptora que tan aviat s’inventa una galàxia com explica com uns etruscs sacrifiquen un xai de color negre en un altar al mig del bosc.» Marina Espasa, Diari Ara
