capsesdellibres.com
L'estret camí cap al nord profund (2a edició) | Capses de llibres
L'estret camí cap al nord profund (2a edició)Autoria: Richard FlanaganTraducció de Josefina CaballPublicació: Febrer 2026482 pàgines Al final de la seva vida, Dorrigo Evans, condecorat amb una medalla d’honor que ell no creu que mereixi, recorda les seves vivències com a presoner dels japonesos en la construcció del Ferrocarril de la Mort durant la Segona Guerra Mundial. En Dorrigo, responsable de la vida de més de mil homes, farà l’impossible per salvar-los del patiment, la malaltia i la mort. Gràcies al record d’un amor impossible, resistirà el pes d’una realitat insuportable. Acabada la guerra i convertit en heroi, en Dorrigo mirarà d’honorar i recordar els seus companys morts, però res d’això no importa si no pot estar amb l’única persona a qui ha estimat de debò. Guardonada amb el Man Booker, el premi més important de la literatura en llengua anglesa, aquesta novel·la de Flanagan és una obra mestra de prosa precisa on l’horror, la bondat, el valor i la mentida creuen les vides dels protagonistes i no sempre en les circumstàncies esperades.___________________________________ Richard Flanagan va néixer a Longford, Austràlia, l’any 1961. Va escriure quatre obres de no-ficció abans d’escriure la seva primera novel·la, amb la qual va obtenir el National Fiction Award. De la seva segona novel·la, també guardonada amb diversos premis, va fer una adaptació cinematogràfica que va participar a la Berlinale. Amb la cinquena novel·la, L'estret camí cap al nord profund (Raig Verd, 2016), ha estat guardonat, entre d’altres, amb el premi més important en llengua anglesa, el Man Booker Prize 2014.Col·labora de forma habitual en diversos diaris i revistes, com Le Monde, The Daily Telegraph, The New York Times o The New Yorker. És un dels directors de l’associació de protecció dels animals Voiceless.___________________________________ «La sisena novel·la de Richard Flanagan és tota ella un prodigi narratiu.»Abel Ramon, Butxaca.com «N’és ple de dolor, aquest llibre. I realment hi ha alguns fragments que t’obliguen a apartar la mirada perquè no vols reconèixer el món que et planta davant del nas. Però vivim i convivim amb la misèria, aquella que conviu amb l’amor i que ens és pròpia, diuen. No m’ho vull creure. Però llegir-ho, recordar-ho, és l’única arma amb què podem guarir-nos la ferida, la seva ferida, la nostra ferida.»Sócelquellegeixo
