Elantris (Edició limitada)Autoria: Brandon SandersonTraducció de Marta Armengol RoyoIl·lustració de Natalia VelardeEdició del desè aniversari Edició limitada amb sobrecoberta704 pàginesPublicació: 1 de setembre de 2025 Edició limitada amb sobrecoberta de doble cara.Una il·lustració a coberta, l'altra a sobrecoberta. La ciutat d'Elantris, poderosa i bella capital d'Arelon, havia estat anomenada «la ciutat dels déus», on es feia màgia en benefici de tots, però fa deu anys va caure en desgràcia. Ara només acull els nous morts en vida, postrats després d'una misteriosa i terrible transformació. Un matrimoni d'estat destinat a unir els dos regnes d'Arelon i Teod es frustra, ja que el nuvi, Raoden, el príncep d'Arelon, pateix inesperadament la Transformació i es converteix en un mort en vida obligat a refugiar-se a Elantris. La seva recent dona, la princesa Sarene de Teod, creient-lo mort, es veu obligada a incorporar-se a la vida d'Arelon i la seva nova capital Kae, on hi aporta un nou element: la novetat i, potser, el caos. Mentrestant, l'ambaixador i alt sacerdot d'un altre regne veí, l’imperi de Fjorden, farà servir la seva totpoderosa religió i la seva habilitat política per intentar dominar els regnes d'Arelon i Teod, amb el propòsit de sotmetre'ls. Elantris va ser el debut de Brandon Sanderson, la primera novel·la publicada del Cosmere, que va iniciar l’interès per l’univers que l’autor havia començat a construir. «El debut excepcional de Sanderson en la literatura fantàstica, complet per si mateix i lliure dels tòpics habituals del gènere, ofereix alguna cosa per a tothom: misteri, màgia, romanç, disputes polítiques, conflictes religiosos, lluites per la igualtat, escriptura nítida i personatges meravellosos i robusts.» Publishers Weekly --------------------------------------- Brandon Sanderson, nascut el 1975 a Nebraska, és un escriptor de literatura fantàstica i ciencia-ficció. Ja havia escrit una dotzena de novel·les quan va aconseguir publicar Elantris, que va ser un èxit de crítica i es va convertir en la novel·la amb què el públic va conèixer el Cosmere. Després va començar a publicar la trilogia Mistborn, i l’any 2007, després de la mort de Robert Jordan, va acceptar l’encàrrec de completar la sèrie de fantasia èpica La Roda del Temps. Durant aquests anys ha seguit eixamplant el seu univers propi, el Cosmere, amb Warbreaker (2009), L’ànima de l’emperador (2012), l’inici de la sèrie The Stormlight Archives, la continuació del món de Mistborn i alguns projectes secrets que va anunciar l’any 2022.

La nit de l'esvàsticaKatharine BurdekinTraducció de Xavier CaixalIl·lustració de Marta MaldonadoPublicació: Març de 2023Edició: Rústica amb solapes320 pàgines «Hermann, penso destruir el vostre Imperi.» Han passat més de set-cents anys des del final de la Guerra dels Vint Anys i el món està sota el control d’Alemanya i el Japó, dues potències feixistes. L’Alfred, un anglès, es retroba a Alemanya amb en Hermann, un pagès nazi analfabet. L’atzar farà que es creuin amb el Cavaller Von Hess, amb qui mantindran una sèrie de converses clandestines que encendran l’espurna de la revolta contra el règim nazi. Katharine Burdekin va escriure aquesta distopia antiimperialista i antifeixista el 1937 anticipant-se a una Segona Guerra Mundial. És un text fonamental per a la ficció especulativa i una denúncia desacomplexada del vincle indissociable entre el masclisme i l’extrema dreta. Així mateix, va avançar-se a autors com George Orwell o Margaret Atwood i alerta sobre els perills de la destrucció de la memòria històrica, del control social i de la segregació o de les conseqüències del feixisme i l’autoritarisme. _________________________ Katharine Burdekin (Spondon, 1896 – Suffolk, 1963) va ser una escriptora britànica de ciència-ficció que plantejava mons alternatius des del feminisme. Després que la seva família li negués una educació superior, durant la Primera Guerra Mundial va treballar d’infermera. Als anys vint va encetar l’ofici d’escriure, i va produir nombroses novel·les, la més coneguda de les quals va ser The Rebel Passion (1929). El 1934 va començar a emprar el pseudònim Murray Constantine per expressar obertament el seu antifeixisme. Aquell mateix any va publicar Proud Man, un llibre futurista en què una persona hermafrodita critica els rols de gènere dels anys trenta. El 1937 va publicar la seva novel·la més important, La nit de l’esvàstica, una anàlisi de la figura masculina en el feixisme. Més endavant va continuar escrivint obres sobre la Segona Guerra Mundial i sobre la igualtat de gènere. La seva última obra, The End of This Day’s Business, es va publicar de manera pòstuma el 1989.

Houston, Houston, ens rebeu?Autoria: Alice B. Sheldon (James Tiptree Jr.)Traducció: Ernest RieraIl·lustració de coberta: Ricard EfaEdició: rústega amb solapes144 pàginesData de publicació: setembre 2024Alice B. Sheldon va ser l’única que va mostrar alhora aquest poder d’invenció, una consciència de gènere i justícia, i un sentit tràgic de la vida. Tres astronautes viatgen a bord de la Sunbird quan una tempesta solar malmet el casc i els llança a la foscor de l'espai. Són rescatats per la Glòria, una nau espacial pilotada per un grup de dones astronautes. A bord, són informats que es troben, aproximadament, tres-cents anys en el futur.A poc a poc ens assabentem que la Terra va patir un cataclisme global devastador; una plaga que va arrasar la població masculina i la va reduir a zero en pocs anys. El nou món, format únicament per dones, es reprodueix mitjançant el clonatge. Sota una aparent pau, els tripulants de la Sunbird descobriran que potser no tenen lloc en aquesta nova societat. ______________________ Alice B. Sheldon va ser una de les escriptores de ciència-ficció més importants del segle XX, a més de psicòloga, militar i agent de la CIA. Durant gran part de la seva carrera literària, la seva identitat va romandre oculta, ja que publicava sota els pseudònims de James Tiptree Jr. i Raccoona Sheldon, entre d’altres. Va escriure majoritàriament relats i novel·les curtes, així com dues novel·les cap al final de la seva carrera. Amb el seu llegat ens va deixar una miríada d'històries que apel·len a l'empatia i a la ciència, que qüestionen el gènere, parlen del desig sexual, l'ètica, l'ecologia i el feminisme. Moltes van ser guardonades amb premis com el Locus, l'Hugo o el Nebula. Va casar-se dues vegades i, cap al final de la seva vida, va reconèixer que sempre havia estat bisexual i que dos dels seus grans amors havien sigut dones. També va guanyar altres premis com el Jupiter o el Seiun i, finalment, va ser inclosa al Saló de la Fama de la Ciència-Ficció el 2012.

Protocol rebelEl diari del Matabot 3Autoria: Martha WellsTraducció: Maria RosichIl·lustració de coberta: Ricard EfaData de publicació: octubre 2026162 pàginesEdició: Tapa dura El Matabot té pensat desaparèixer més enllà del Confí Corporatiu. En el trajecte, però, descobreix que pot ajudar al cas de la Dra. Mensah contra la corporació de GrayCris si aconsegueix proves d’activitats il·legals al planeta Milu. Allà es trobarà amb un nou grup d’humans a qui no li quedarà més remei que protegir, i comptarà amb l’ajuda del Miki, el bot humanoide que els acompanya. Protocol rebel és el tercer volum d’El diari del Matabot, que va guanyar el premi Hugo a millor sèrie. ------------------------------------ Martha Wells és una escriptora de fantasia i ciència-ficció nascuda el 1964 a Texas. Va publicar la seva primera novel·la, The Element of Fire, l’any 1993, amb la qual va començar a crear un món que després es va convertir en l’escenari de la seva primera trilogia. Des d’aleshores ha publicat nombroses novel·les i històries curtes, entre les quals trobem les sèries de Books of the Rasura i El diari del Matabot, a més d’assajos sobre diferents qüestions relacionades amb aquests dos gèneres. L’any 2017 va ser la mestra de cerimònies dels premis de la World Fantasy Convention, i en el seu discurs va parlar de les veus marginalitzades i silenciades al llarg de la història de la literatura fantàstica i de ciència-ficció. Ha guanyat quatre premis Hugo, dos Nebula i tres Locus per la sèrie El diari del Matabot.

Condició artificialEl diari del Matabot 2Autoria: Martha WellsTraducció de Maria RosichIl·lustració de coberta de Ricard Efa162 pàginesEdició: Tapa duraData de publicació: juny 2026 Si vols la capsa, has d'anar a aquest article. Guanyadora dels premis Hugo i Locus. Després de la darrera missió, el Matabot, un androide que ha piratejat el seu mòdul de control, decideix esbrinar la veritat sobre un incident del seu passat. Quan es dirigeix a la instal·lació minera de RaviHyral per investigar, coneix el TIM, el bot de transport que l’ajudarà a passar desapercebut com a UniSeg i l’acompanyarà mentre protegeix un grup d’humans en perill. Condició Artificial va guanyar els premis Hugo i Locus l’any 2019 i és el segon volum d’El diari del Matabot, que va guanyar el premi Hugo a millor sèrie. ------------------------------------ Martha Wells és una escriptora de fantasia i ciència-ficció nascuda el 1964 a Texas. Va publicar la seva primera novel·la, The Element of Fire, l’any 1993, amb la qual va començar a crear un món que després es va convertir en l’escenari de la seva primera trilogia. Des d’aleshores ha publicat nombroses novel·les i històries curtes, entre les quals trobem les sèries de Books of the Rasura i El diari del Matabot, a més d’assajos sobre diferents qüestions relacionades amb aquests dos gèneres. L’any 2017 va ser la mestra de cerimònies dels premis de la World Fantasy Convention, i en el seu discurs va parlar de les veus marginalitzades i silenciades al llarg de la història de la literatura fantàstica i de ciència-ficció. Ha guanyat quatre premis Hugo, dos Nebula i tres Locus per la sèrie El diari del Matabot.

Condició artificialEl diari del Matabot 2Autoria: Martha WellsTraducció de Maria RosichIl·lustració de coberta de Ricard Efa162 pàginesEdició: Tapa duraData de publicació: juny 2026 Si vols la capsa, has d'anar a aquest article. Guanyadora dels premis Hugo i Locus. Després de la darrera missió, el Matabot, un androide que ha piratejat el seu mòdul de control, decideix esbrinar la veritat sobre un incident del seu passat. Quan es dirigeix a la instal·lació minera de RaviHyral per investigar, coneix el TIM, el bot de transport que l’ajudarà a passar desapercebut com a UniSeg i l’acompanyarà mentre protegeix un grup d’humans en perill. Condició Artificial va guanyar els premis Hugo i Locus l’any 2019 i és el segon volum d’El diari del Matabot, que va guanyar el premi Hugo a millor sèrie. ------------------------------------ Martha Wells és una escriptora de fantasia i ciència-ficció nascuda el 1964 a Texas. Va publicar la seva primera novel·la, The Element of Fire, l’any 1993, amb la qual va començar a crear un món que després es va convertir en l’escenari de la seva primera trilogia. Des d’aleshores ha publicat nombroses novel·les i històries curtes, entre les quals trobem les sèries de Books of the Rasura i El diari del Matabot, a més d’assajos sobre diferents qüestions relacionades amb aquests dos gèneres. L’any 2017 va ser la mestra de cerimònies dels premis de la World Fantasy Convention, i en el seu discurs va parlar de les veus marginalitzades i silenciades al llarg de la història de la literatura fantàstica i de ciència-ficció. Ha guanyat quatre premis Hugo, dos Nebula i tres Locus per la sèrie El diari del Matabot.

El problema dels tres cossos Autoria: Cixin LiuTraducció de Mireia Vargas UrpiIl·lustració de Guillem H. PongiluppiPublicació: 19 de febrer de 2024Edició: Rústega amb solapes480 pàgines Amb diversos milions d'exemplars venuts, la trilogia dels tres cossos de Cixin Liu s'ha convertit en un referent indiscutible de la ciència-ficció contemporània. Xina, 1967. Un projecte militar secret envia senyals a l’espai per contactar amb extraterrestres. Aviat, una civilització alienígena a prop de l’extinció capta el senyal i comença a planificar el seu desembarcament a la Terra. Durant les dècades següents, es comunica amb la humanitat a través d’un insòlit mètode: un estrany videojoc esquitxat de continguts històrics i filosòfics. A mesura que els alienígenes comencen a guanyar als jugadors terrícoles, es formen diferents bàndols, uns disposats a donar la benvinguda a aquells éssers superiors i ajudar-los a fer-se càrrec del seu món corrupte, i d’altres preparats per lluitar contra la invasió. El resultat és una experiència tan autèntica com reveladora sobre el nostre temps. _________________ Cixin Liu (Yangquan, 1963) ha guanyat nou cops el premi Galaxy i una vegada el Nebula a millor escriptor. La seva trilogia dels tres cossos ha rebut reconeixement i prestigi internacionals i ha venut diversos milions d’exemplars en diferents llengües. És el primer escriptor en llengua no anglesa en guanyar el Premi Hugo. Nascut el 23 de juny de 1963 a Yangquan, Shanxi, Xina, fill d'un treballador d'una mina. Per causa de la violència de la Revolució Cultural Xinesa, el van enviar a viure amb els parents a Luoshan County, Henan. Va rebre formació tècnica a la Universitat del Nord de la Xina per la conservació de l'aigua i energia elèctrica (North China University of Water Conservancy and Electric Power) i es va graduar el 1988. Va treballar com a informàtic a la planta d'energia local a Yangquan, Shanxi. Està casat i té una filla. ----------------------------------------------------- Articles relacionats: CAPSA El problema dels tres cossos El bosc de la foscor CAPSA El bosc de la foscor

Illes del caliufosc Autoria: Brandon SandersonTraducció: Marta Armengol RoyoIl·lustracions interiors: Esther Hiʻilani CandariIl·lustracions de les cobertes: Rebecca Sorge JensenEdició: tapa dura cosida496 pàginesData de publicació: novembre 2025 Si vols capsa amb detalls exclusius, has d'anar a aquest article. Una nit fatídica, en Vespre, un paranyer de l’illa Patji, s’adona que Els De Dalt volen conquerir el seu poble per fer ús dels Aviar, les aus sobrenaturals amb què comparteixen vincle. Per això, quan es presenta l’oportunitat de travessar un portal místic per buscar ajuda a través del caliufosc, en Vespre s’hi llança equipat només amb una canoa i amb tot l’enginy i coratge que el caracteritza. En un lloc desconegut del caliufosc, es troba la nau espacial Dinàmic, capitanejada per l’Estrel·lí, una drac jove empresonada en forma humana, i tripulada per un grapat de marginats i exiliats. L’equip del Dinàmic ha descobert una oportunitat molt lucrativa, que l’Estrel·lí podria aprofitar per eixugar el deute que escanya el seu grup. En Vespre i l’Estrel·lí uneixen forces pensant de solucionar els problemes propis, però aquesta unió ben poc convencional també s’haurà d’enfrontar a compromisos arriscats, el verí de la política i l’eco destructiu d’un déu mort. Estrena internacional en català, castellà i anglès. Illes del caliufosc és la novetat del Cosmere, la sèrie de llibres que ha conquerit el món del fantàstic amb més de 30 milions d’exemplars venuts. ______ Brandon Sanderson, nascut el 1975 a Nebraska, és un escriptor de literatura fantàstica i ciencia-ficció. Ja havia escrit una dotzena de novel·les quan va aconseguir publicar Elantris, que va ser un èxit de crítica i es va convertir en la novel·la amb què el públic va conèixer el Cosmere. Després va començar a publicar la trilogia Mistborn, i l’any 2007, després de la mort de Robert Jordan, va acceptar l’encàrrec de completar la sèrie de fantasia èpica La Roda del Temps. Durant aquests anys ha seguit eixamplant el seu univers propi, el Cosmere, amb Warbreaker (2009), L’ànima de l’emperador (2012), l’inici de la sèrie The Stormlight Archives, la continuació del món de Mistborn i alguns projectes secrets que va anunciar l’any 2022.

El bosc de la foscor (Edició limitada)Cixin LiuTraducció de Mireia Vargas UrpiIl·lustració de Guillem H. PongiluppiPublicació: 24 de març de 2025Edició: Rústica amb solapes630 pàgines Millor llibre de ciència-ficció i fantasia del 2016 segons El Periódico, i un dels deu millors llibres de ficció del 2016 segons Playground. Els humans s’han de preparar per a la invasió alienígena i no tenen gaires eines per fer-ho perquè la seva estratègia sempre queda al descobert, només la ment humana continua sent un misteri. Quin destí els aguarda? La segona part de la trilogia dels tres cossos de Cixin Liu, la continuació d’El problema dels tres cossos, és una obra singular per si mateixa, una celebració de les singularitats que fan únic a l’ésser humà.Lectors i crítica es rendeixen a l'obra cimera de la ciència ficció del segle XXI, enormement visionària, sobre el paper de la ciència a les nostres societats i les claus geopolítiques del món en què vivim. Cixin Liu es considera el gran descobriment de la ciència ficció internacional després de guanyar el Premi Hugo 2015 a la millor novel·la, sent la primera vegada que una obra no escrita originàriament en anglès rep aquest autèntic Premi Nobel del gènere. _________________ Cixin Liu (Yangquan, 1963) ha guanyat nou cops el premi Galaxy i una vegada el Nebula a millor escriptor. La seva trilogia dels tres cossos ha rebut reconeixement i prestigi internacionals i ha venut diversos milions d’exemplars en diferents llengües. És el primer escriptor en llengua no anglesa en guanyar el Premi Hugo. Nascut el 23 de juny de 1963 a Yangquan, Shanxi, Xina, fill d'un treballador d'una mina. Per causa de la violència de la Revolució Cultural Xinesa, el van enviar a viure amb els parents a Luoshan County, Henan. Va rebre formació tècnica a la Universitat del Nord de la Xina per la conservació de l'aigua i energia elèctrica (North China University of Water Conservancy and Electric Power) i es va graduar el 1988. Va treballar com a informàtic a la planta d'energia local a Yangquan, Shanxi. Està casat i té una filla. Articles relacionats: El problema dels tres cossos CAPSA El problema dels tres cossos CAPSA El bosc de la foscor

Segona FundacióTraducció de Octavi Gil PujolIl·lustració de Guillem H. PongiluppiPublicació: 1 d'abril de 2024Edició: Tapa dura304 pàgines GUANYADORA DEL PREMI HUGO A LA MILLOR SAGA DE LA HISTÒRIA «Un dels esdeveniments més impressionants de la ciència ficció moderna»The Times Hari Seldon va predir la caiguda de l'Imperi, i, per tal de restaurar la civilització en el menor temps possible, va crear dues fundacions. La primera va ser establerta a Tèrminus amb coneixement de l’Imperi. La segona, «a l'altre extrem de la galàxia». La missió d'aquesta segona Fundació era custodiar el coneixement de la humanitat i protegir-lo durant els segles que durarà el període de barbàrie. La finalitat del Mul, mutant que no figurava a les equacions d'Hari Seldon i destructor de la primera Fundació, no és altra que descobrir l'emplaçament d'aquesta segona Fundació per destruir-la. Ho aconseguirà? Segona Fundació conclou la primera trilogia d’aquesta lectura imprescindible de la ciència-ficció clàssica. Inspirada en la caiguda i decadència de l'imperi romà explora la condició humana i les seves possibilitats en un futur llunyà. Isaac Asimov (1920-1992) va ser un escriptor i professor universitari estatunidenc d’origen rus, graduat en bioquímica. A part d’escriure obres de ciència-ficció, també va publicar-ne de misteri i fantasia, així com una abundant quantitat de textos de no-ficció i de divulgació, científica i humanista. Asimov és considerat un dels mestres de la ciència-ficció canònica i un dels seus autors més prolífics, amb prop de cent obres de ficció publicades.

Elantris (Edició limitada)Autoria: Brandon SandersonTraducció de Marta Armengol RoyoIl·lustració de Natalia VelardeEdició del desè aniversari Edició limitada amb sobrecoberta704 pàginesPublicació: 1 de setembre de 2025 Edició limitada amb sobrecoberta de doble cara.Una il·lustració a coberta, l'altra a sobrecoberta. La ciutat d'Elantris, poderosa i bella capital d'Arelon, havia estat anomenada «la ciutat dels déus», on es feia màgia en benefici de tots, però fa deu anys va caure en desgràcia. Ara només acull els nous morts en vida, postrats després d'una misteriosa i terrible transformació. Un matrimoni d'estat destinat a unir els dos regnes d'Arelon i Teod es frustra, ja que el nuvi, Raoden, el príncep d'Arelon, pateix inesperadament la Transformació i es converteix en un mort en vida obligat a refugiar-se a Elantris. La seva recent dona, la princesa Sarene de Teod, creient-lo mort, es veu obligada a incorporar-se a la vida d'Arelon i la seva nova capital Kae, on hi aporta un nou element: la novetat i, potser, el caos. Mentrestant, l'ambaixador i alt sacerdot d'un altre regne veí, l’imperi de Fjorden, farà servir la seva totpoderosa religió i la seva habilitat política per intentar dominar els regnes d'Arelon i Teod, amb el propòsit de sotmetre'ls. Elantris va ser el debut de Brandon Sanderson, la primera novel·la publicada del Cosmere, que va iniciar l’interès per l’univers que l’autor havia començat a construir. «El debut excepcional de Sanderson en la literatura fantàstica, complet per si mateix i lliure dels tòpics habituals del gènere, ofereix alguna cosa per a tothom: misteri, màgia, romanç, disputes polítiques, conflictes religiosos, lluites per la igualtat, escriptura nítida i personatges meravellosos i robusts.» Publishers Weekly --------------------------------------- Brandon Sanderson, nascut el 1975 a Nebraska, és un escriptor de literatura fantàstica i ciencia-ficció. Ja havia escrit una dotzena de novel·les quan va aconseguir publicar Elantris, que va ser un èxit de crítica i es va convertir en la novel·la amb què el públic va conèixer el Cosmere. Després va començar a publicar la trilogia Mistborn, i l’any 2007, després de la mort de Robert Jordan, va acceptar l’encàrrec de completar la sèrie de fantasia èpica La Roda del Temps. Durant aquests anys ha seguit eixamplant el seu univers propi, el Cosmere, amb Warbreaker (2009), L’ànima de l’emperador (2012), l’inici de la sèrie The Stormlight Archives, la continuació del món de Mistborn i alguns projectes secrets que va anunciar l’any 2022.

Des de Duna Llibres organitzem un trívial de ciència-ficció i fantasia durant la Setmana del Llibre en Català, al Passeig Lluís Companys. Ens trobarem el dissabte 19 de setembre a les 19.30h a l’escenari 2, i hi haurà premis per als guanyadors.

Des de Duna Llibres organitzem un trívial de ciència-ficció i fantasia durant la Setmana del Llibre en Català, al Passeig Lluís Companys. Ens trobarem el dissabte 19 de setembre a les 19.30h a l’escen...

Des de Duna Llibres organitzem un trívial de ciència-ficció i fantasia durant la Setmana del Llibre en Català, al Passeig Lluís Companys. Ens trobarem el dissabte 19 de setembre a les 19.30h a l’escenari 2, i hi haurà premis per als guanyadors.

Des de Duna Llibres organitzem un trívial de ciència-ficció i fantasia durant la Setmana del Llibre en Català, al Passeig Lluís Companys. Ens trobarem el dissabte 19 de setembre a les 19.30h a l’escenari 2, i hi haurà premis per als guanyadors.

Des de Duna Llibres organitzem un trívial de ciència-ficció i fantasia durant la Setmana del Llibre en Català, al Passeig Lluís Companys. Ens trobarem el dissabte 19 de setembre a les 19.30h a l’escen...

La nit de l'esvàsticaKatharine BurdekinTraducció de Xavier CaixalIl·lustració de Marta MaldonadoPublicació: Març de 2023Edició: Rústica amb solapes320 pàgines «Hermann, penso destruir el vostre Imperi.» Han passat més de set-cents anys des del final de la Guerra dels Vint Anys i el món està sota el control d’Alemanya i el Japó, dues potències feixistes. L’Alfred, un anglès, es retroba a Alemanya amb en Hermann, un pagès nazi analfabet. L’atzar farà que es creuin amb el Cavaller Von Hess, amb qui mantindran una sèrie de converses clandestines que encendran l’espurna de la revolta contra el règim nazi. Katharine Burdekin va escriure aquesta distopia antiimperialista i antifeixista el 1937 anticipant-se a una Segona Guerra Mundial. És un text fonamental per a la ficció especulativa i una denúncia desacomplexada del vincle indissociable entre el masclisme i l’extrema dreta. Així mateix, va avançar-se a autors com George Orwell o Margaret Atwood i alerta sobre els perills de la destrucció de la memòria històrica, del control social i de la segregació o de les conseqüències del feixisme i l’autoritarisme. _________________________ Katharine Burdekin (Spondon, 1896 – Suffolk, 1963) va ser una escriptora britànica de ciència-ficció que plantejava mons alternatius des del feminisme. Després que la seva família li negués una educació superior, durant la Primera Guerra Mundial va treballar d’infermera. Als anys vint va encetar l’ofici d’escriure, i va produir nombroses novel·les, la més coneguda de les quals va ser The Rebel Passion (1929). El 1934 va començar a emprar el pseudònim Murray Constantine per expressar obertament el seu antifeixisme. Aquell mateix any va publicar Proud Man, un llibre futurista en què una persona hermafrodita critica els rols de gènere dels anys trenta. El 1937 va publicar la seva novel·la més important, La nit de l’esvàstica, una anàlisi de la figura masculina en el feixisme. Més endavant va continuar escrivint obres sobre la Segona Guerra Mundial i sobre la igualtat de gènere. La seva última obra, The End of This Day’s Business, es va publicar de manera pòstuma el 1989.

FundacióIsaac AsimovTraducció d'Octavi Gil PujolIl·lustració de Guillem H. PongiluppiPublicació: març de 2023Edició: Rústega amb solapes336 pàgines L’Imperi Galàctic s’ha expandit i consolidat al llarg de 12.000 anys, però ningú sospita que el cor d’aquest pròsper sistema està podrit. Ningú tret de Hari Seldon, que ha predit un futur terrible emprant una nova ciència: la psicohistòria. Exiliat al desolat planeta Tèrminus, Seldon estableix una colònia amb les ments més brillants de l’Imperi, una Fundació que té la clau per canviar el destí de la galàxia. Tanmateix, l’agonia de l’Imperi portarà nous enemics a la Fundació, que es veurà amenaçada abans fins i tot de començar la seva tasca. La sèrie de la Fundació és una obra mestra icònica d’Asimov. Ha estat reconeguda en diverses ocasions com la millor obra de ciència-ficció de la història i va guanyar per aquest fet el premi Hugo l’any 1965. _______________________________ Isaac Asimov (1920-1992) va ser un escriptor i professor universitari estatunidenc d’origen rus, graduat en bioquímica. A part d’escriure obres de ciència-ficció, també va publicar-ne de misteri i fantasia, així com una abundant quantitat de textos de no-ficció i de divulgació, científica i humanista. Asimov és considerat un dels mestres de la ciència-ficció canònica i un dels seus autors més prolífics, amb prop de 100 obres de ficció publicades.