Sign in

Viccionari

@viccionari.bsky.social
466 followers 15 following 431 posts

El diccionari lliure en català que tu també pots millorar. Projecte germà de @viquipedia.bsky.social. Compte oficial gestionat per voluntaris viccionaires. CC BY-SA.

PostsRepliesMedia
Reposted by Viccionari
Viquipèdia 2️⃣5️⃣ @viquipedia.bsky.social · 23/09/2026
El gen (o gebe, o mina, o popo) és una llengua gbe parlada a Benín i Togo. Té uns 330.000 parlants i, tot i no ser oficial enlloc, la fan servir persones de totes les edats tant a la llar com en societat, en el treball i en els mitjans de comunicació. ca.wikipedia.org/wiki/Gen_(llengua)
Distribució del gen i altres llengües gbe.

Mark Dingemanse (Wikimedia Commons, CC BY 2.5)
082
Viccionari @viccionari.bsky.social · 10/09/2026
[Nova entrada] «biot» Etimologia: Fals tall sil·làbic de '*albiot', del català antic 'albi' ‎(‘obi’), segle XVI. bi·ot, nom masculí (plural «biots») 1. (central) bassal (1/2)
Un biot en un carrer, amb un reflex del Palau de Cultura i Ciència a Varsòvia, Polònia, en una fotografia de l'agost de 2014.

Mbanaszk (Wikimedia Commons, CC BY-SA 3.0 pl)
100
Viccionari @viccionari.bsky.social · 22/06/2026
«violí» Etimologia: De l'italià 'violino', diminutiu del llatí 'viola' ‎(«instrument musical de corda»), segle XVII. vi·o·lí, nom masculí (plural «violins») 1. Instrument cordòfon d'arquet, el més petit de la família, format per una caixa de ressonància de fusta amb (1/2)
Un violí.

Frinck51 (Wikimedia Commons, CC BY-SA 3.0)
110
Viccionari @viccionari.bsky.social · 18/06/2026
[Nova entrada] «profà» Etimologia: Del llatí 'profanus' ‎(«que no és sagrat»), segle XV. pro·fà, adjectiu masculí ‎(femení «profana», plural masculí «profans», plural femení «profanes») 1. Que no és sagrat. 2. (per extensió) Inexpert en una matèria concreta.
ca.wiktionary.org
profà - Viccionari, el diccionari lliure
021
Viccionari @viccionari.bsky.social · 16/06/2026
[Nova entrada] «perleria» Etimologia: De 'perla' i el sufix '-eria'. per·le·ri·a, nom masculí (plural «perleries») 1. Conjunt de perles. 2. Estació de recol·lecció de perles. ca.wiktionary.org/wiki/perleria
Perleria de Tahití.

Bruno.Menetrier (Wikimedia Commons, domini públic)
131
Viccionari @viccionari.bsky.social · 12/06/2026
[Nova entrada] «irrefrenablement» Etimologia: De 'irrefrenable' i el sufix '-ment'. ir·re·fre·na·ble·ment, adverbi 1. De manera irrefrenable.
ca.wiktionary.org
irrefrenablement - Viccionari, el diccionari lliure
011
Viccionari @viccionari.bsky.social · 03/06/2026
«fluctuar» Etimologia: Del llatí 'fluctuāre'. fluc·tu·ar, verb usat intransitivament 1. Haver variacions que impliquin augment o disminució. Sinònims: «variar» Antònims: «estabilitzar» ca.wiktionary.org/wiki/fluctuar
static.klipy.com
Sinus Cosinus Graph Animation
Alt: Animació de les funcions sinus i cosinus, que tenen gràfiques fluctuants. (GIF no lliure via KLIPY)
030
Viccionari @viccionari.bsky.social · 02/06/2026
[Nova entrada] «arjau» Etimologia: Del llatí vulgar 'oiacem', que alhora ve del grec 'οἴαξ', del mateix significat. ar·jau, nom masculí (plural «arjaus») 1. Manuella que serveix per fer girar el timó. ca.wiktionary.org/wiki/arjau
Un arjau.

MaciejKa (Wikimedia Commons, CC BY-SA 3.0)
110
Viccionari @viccionari.bsky.social · 15/03/2026
«clivellar» Etimologia: De 'clivella' i la desinència '-ar', segle XIX. cli·ve·llar, verb usat transitivament, pronominal (pronominal «clivellar-se») 1. Produir clivelles en un material. Variants: «aclivellar», «clevillar», «crivellar» ca.wiktionary.org/wiki/clivellar
Una paret clivellada.

Gaurav Dhwaj Khadka (Wikimedia Commons, CC BY-SA 4.0)
031
Viccionari @viccionari.bsky.social · 27/02/2026
[Nova entrada] «assolible» Etimologia: De 'assolir' i el sufix '-ble', segle XX. as·so·li·ble, adjectiu invariable en gènere (plural «assolibles») 1. Que es pot assolir. Sinònims: «assolidor»
ca.wiktionary.org
assolible - Viccionari, el diccionari lliure
031
Reposted by Viccionari
Viquipèdia 2️⃣5️⃣ @viquipedia.bsky.social · 26/02/2026
#Avuifa 140 anys naixé a Nova York la filòloga estatunidenca Josephine de Boer (m. 1972). Interessada per la literatura catalana durant els anys 1930, es convertí en la pionera dels estudis de catalanística a les universitats nord-americanes. #viquidones ca.wikipedia.org/wiki/Josephi...
Infotaula biogràfica de l'article en català sobre Josephine de Boer.

Viquipèdia en català (CC BY-SA 4.0)
0114
Viccionari @viccionari.bsky.social · 23/01/2026
[Nova entrada] «occipital» Etimologia: De 'occípit' i el sufix '-al'. oc·ci·pi·tal, invariable en gènere (plural «occipitals») 1. Relatiu a l'occípit; situat en o amb relació a la part més posterior del cap. (1/2)
En primer pla, el clatell d'una geisha.

Daniel Bachler (Wikimeida Commons, CC BY-SA 2.5)
142
Reposted by Viccionari
Viquipèdia 2️⃣5️⃣ @viquipedia.bsky.social · 20/01/2026
Les llengües nakh o llengües caucàsiques nord-orientals centrals és una família de llengües que es parla majoritàriament a Rússia (Txetxènia i Ingúixia) i en alguns pobles de Geòrgia. En són exemples el txetxè, el batsi i l'ingúix.
ca.wikipedia.org
Llengües nakh - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
021
Viccionari @viccionari.bsky.social · 31/12/2025
«nas» Etimologia: Del llatí 'nasum', segle XIII. nas, nom masculí (plural «nassos») (1/4)
L'home dels nassos a la falla infantil Tio Pep del 2021.

Ponscor (Wikimedia Commons, CC BY-SA 4.0)
1114
Viccionari @viccionari.bsky.social · 28/12/2025
«xufaraina» Etimologia: De 'xufar' i el sufix '-aina', segle XXI. xu·fa·rai·na, nom femení (plural «xufaraines») 1. Raspall petit emprat per a netejar les dents. Sinònims: «raspallet» Relacionats: «escubaladalimba», «aclimbal·lera» w.wiki/s7P
Tres xufaraines.

Vihljun (Wikimedia Commons, domini públic)
0112
Viccionari @viccionari.bsky.social · 27/12/2025
«neular-se» Etimologia: De 'neula', segle XIII. neu·lar·se, verb pronominal 1. Les plantes, agafar la malura de la neula. Sinònims: «boirar-se»
ca.wiktionary.org
neular-se - Viccionari, el diccionari lliure
000
Viccionari @viccionari.bsky.social · 26/12/2025
«caneló» Etimologia: De l'italià 'cannellone', del llatí 'canna' («canya»). ca·ne·ló, nom masculí (plural «canelons») 1. Rotlle fet amb pasta de blat, que té a l'interior carn guisada i per damunt salsa beixamel gratinada.
ca.wiktionary.org
caneló - Viccionari, el diccionari lliure
082
Viccionari @viccionari.bsky.social · 25/12/2025
«nadalitzar» Etimologia: De 'Nadal' i el sufix '-itzar', segle XX. na·da·lit·zar, verb usat transitivament 1. Fer esdevenir nadalenc. ca.wiktionary.org/wiki/nadalitzar
media.tenor.com
a stuffed animal is sitting next to an apple and a sign that says " onde "
Alt: Un Tió de Nadal. (GIF no lliure via el cercador de Bluesky)
062
Viccionari @viccionari.bsky.social · 24/12/2025
«dissabte de Nadal» dis·sab·te de Na·dal, nom masculí (plural «dissabtes de Nadal») 1. Dia anterior a Nadal quan comencen les celebracions, el 24 de desembre. Relacionats: «nit de Nadal» ca.wiktionary.org/wiki/dissabt...
«Julaftonen», quadre de Carl Larsson de 1904-05 que representa un sopar del dissabte de Nadal.

Carl Larsson (Wikimedia Commons, domini públic)
074
Viccionari @viccionari.bsky.social · 23/12/2025
[Nova entrada] «cauliflor» Etimologia: Del prefix 'cauli-' i el sufix '-flor'. cau·li·flor, adjectiu masculí (femení «cauliflora», plural masculí «cauliflors», plural femení «cauliflores») 1. Que presenta cauliflòria. ca.wiktionary.org/wiki/cauliflor
Les flors del cacau (Theobroma cacao) són hermafrodites, cauliflores i sostingudes per un pedicel. A la imatge, inflorescència cimosa amb flors obertes del cacau.

Kurt Stüber (Wikimedia Commons, CC BY-SA 3.0)
021
Viccionari @viccionari.bsky.social · 10/12/2025
[Nova entrada] «morabatí» Etimologia: De l'àrab 'مُرَابِطِين' ‎(«homes sagrats»), sobrenom dels almoràvits governants d'Al-Àndalus al segle XII. mo·ra·ba·tí, nom masculí (plural «morabatins») 1. Antiga moneda emprada a la península Ibèrica. Sinònims: «maravedí» ca.wiktionary.org/wiki/morabat...
Moneda de 4 morabatins de coure dels Reis Catòlics.

Francisco Javier Gª-Ortiz Cebeira (Wikimedia Commons, domini públic)
062
Viccionari @viccionari.bsky.social · 08/12/2025
«esfera» Etimologia: Del llatí 'sphaera' provinent del grec antic 'σφαίρα', segle XIV. es·fe·ra, nom femení (plural «esferes») 1. (matemàtiques) Lloc geomètric format pels punts de l'espai que equidisten d'un mateix punt. 2. Cos el volum del qual té una forma similar a una esfera. (1/2)
Representació d'una esfera a partir dels seus meridians i paral·lels.

Geek3 (Wikimedia Commons, CC BY 3.0)
153
Viccionari @viccionari.bsky.social · 23/11/2025
«sensellar» Etimologia: Aglutinació de 'sense llar', lexicalització calcada de l’anglès 'homeless'. sen·se·llar, nom masculí i femení (plural invariable) 1. Persona que no té un habitatge permanent o digne. Relacionats: «sensesostre», «sensellarisme» ca.wiktionary.org/wiki/sensellar
Un sensellar a París l'any 2005.

Eric Pouhier (Wikimedia Commons, CC BY-SA 2.5)
173
Viccionari @viccionari.bsky.social · 19/11/2025
«calabruixó» Etimologia: D'un cèltic '*caria wroiksōn' ‎(«pedres de bruixes»), plural de '*cariu' ‎(«v. quer») més el genitiu plural cèltic de '*wroiksa' ‎(«v. bruixa»), segle XV. Compareu amb 'calabruix' ‎(literalment «pedres de bruixa»). Semànticament usat com a diminutiu amb sufix '-ó'. (1/2)
Calabruixó.

KenWalker (Wikimedia Commons, CC BY 2.0)
163
Viccionari @viccionari.bsky.social · 17/11/2025
«estribord» Etimologia: Del francès mitjà 'estribord', del neerlandès mitjà 'stierboord', de 'stier' ‎(«governall») i 'boord' ‎(«bord»), documentat al segle XIX, segurament d’ús anterior. (1/2)
Diagrama dels costats d'un vaixell.

Claudio Elias (Wikimedia Commons, domini públic)
172
Viccionari @viccionari.bsky.social · 15/11/2025
[Nova entrada] «fasciculació» Etimologia: Del llatí 'fascicŭlus'. fas·ci·cu·la·ci·ó, nom femení (plural «fasciculacions») 1. Disposició en fascicles. 2. Contracció involuntària de les fibres musculars d'una unitat motora. ca.wiktionary.org/wiki/fascicu...
131
Viccionari @viccionari.bsky.social · 13/11/2025
«ferreny» Etimologia: De 'ferro' i el sufix '-eny', segle XV. fer·reny, adjectiu masculí (femení «ferrenya», plural masculí «ferrenys», plural femení «ferrenyes») 1. De complexió o caràcter robust. ca.wiktionary.org/wiki/ferreny
media.tenor.com
a man in a white tank top is standing in front of a sign that says ' candy ' on it
ALT: a man in a white tank top is standing in front of a sign that says ' candy ' on it
061
Viccionari @viccionari.bsky.social · 12/11/2025
«maliquejar» Etimologia: De 'malicós' i el sufix '-ejar'. ma·li·que·jar, verb usat intransitivament 1. (central) malaltejar ca.wiktionary.org/wiki/malique...
«Das kranke Kind» («Nen malalt») obra de Gabriel Metsu (1660-1770).

Gabriel Metsu (Wikimedia Commons, domini públic)
033
Viccionari @viccionari.bsky.social · 11/11/2025
«deixondir» Etimologia: De 'deixondar', per canvi de conjugació, segle XVIII. dei·xon·dir, verb usat transitivament, pronominal (pronominal «deixondir-se») 1. Llevar l’ensopiment. 2. Fer sortir d'un estat d'inactivació. Variants: «desxondir» (menorquí) ca.wiktionary.org/wiki/deixondir
media.tenor.com
a black and white photo of a dog and a cat
ALT: a black and white photo of a dog and a cat
021
Reposted by Viccionari
Viquipèdia 2️⃣5️⃣ @viquipedia.bsky.social · 11/11/2025
El tsez o dido és una llengua caucàsica nord-oriental que fan servir unes 15.000 persones del poble tsez. No posseïx una tradició literària, està pobrament representat quant a les seues formes escrites i es troba en situació de diglòssia amb el rus.
ca.wikipedia.org
Llengua tsez - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
051
Viccionari @viccionari.bsky.social · 10/11/2025
[Nova entrada] «terminació» Etimologia: Del llatí 'terminatio', segle XIV. ter·mi·na·ci·ó, nom femení (plural «terminacions») 1. Acció o efecte de terminar. 2. Última part en la qual es divideix quelcom. 3. (lingüística) Morfema final d'un mot.
ca.wiktionary.org
terminació - Viccionari, el diccionari lliure
021
Viccionari @viccionari.bsky.social · 02/11/2025
«díode» Etimologia: De l'anglès 'diode'. dí·o·de, nom masculí (plural «díodes») 1. Component electrònic compost per dos tipus de semiconductors diferents (N i P), que ofereix una forta resistència al corrent quan va en un sentit i una resistència dèbil quan va en el sentit oposat. (1/2)
Un díode de germani.

Aomorikuma (Wikimedia Commons, CC BY-SA 3.0)
132
Viccionari @viccionari.bsky.social · 31/10/2025
«castanyada» Etimologia: De 'castanya' i el sufix '-ada', segle XIX. cas·ta·nya·da, nom femení (plural «castanyades») (1/3)
133
Viccionari @viccionari.bsky.social · 28/10/2025
«circumferència» Etimologia: Del llatí 'circumferentia', segle XVII. cir·cum·fe·rèn·ci·a, nom femení (plural «circumferències») 1. Línia que delimita un cercle. ca.wiktionary.org/wiki/circumf...
La circumferència C amb centre el punt O. En vermell un dels seus radis R i en blau un dels seus diàmetres D.

Jokes Free4Me (Wikimedia Commons, domini públic)
041
Viccionari @viccionari.bsky.social · 17/10/2025
«menjamosquits» Etimologia: De 'menjar' i 'mosquit'. men·ja·mos·quits, nom masculí (plural invariable) 1. gambúsia Sinònims: «moixó de moscard» ca.wiktionary.org/wiki/menjamo...
Un menjamosquits femella (a dalt) i un menjamosquits mascle (a baix).

Osado (Wikimedia Commons, CC BY-SA 3.0)
041
Viccionari @viccionari.bsky.social · 16/10/2025
«poltrona» Etimologia: De l'italià 'poltrona'. pol·tro·na, nom femení (plural «poltrones») 1. Cadira de braços força confortable, pròpia del qui està en una posició de poder. 2. Lloc de poder o de preeminència. Sinònims: «butaca», «cadiral», «tron» (1/2)
Una poltrona.

Travelers in the Middle East Archive (Wikimedia Commons, CC BY-SA 2.5)
141
Viccionari @viccionari.bsky.social · 15/10/2025
[Nova entrada] «cortical» Etimologia: Del llatí 'cortĭcis' i el sufix '-al'. cor·ti·cal, adjectiu inv. (plural «corticals») 1. Relatiu a l'escorça. 2. (anatomia) Relatiu al còrtex d'un òrgan, especialment del cervell. Derivats: «transcortical»
ca.wiktionary.org
cortical - Viccionari, el diccionari lliure
131
Viccionari @viccionari.bsky.social · 09/10/2025
«mocador» Etimologia: De 'mocar' i el sufix '-dor'. mo·ca·dor, nom femení (plural «mocadors») 1. Peça de roba o paper pensada per a mocar-se. (1/3)
Mocador per a mocar-se.

Wongx (Wikimedia Commons, domini públic)
151
Viccionari @viccionari.bsky.social · 08/10/2025
«megalític» Etimologia: Del prefix 'mega-' i el sufix '-lític', segle XX. me·ga·lí·tic, adjectiu masculí ‎(femení «megalítica», plural masculí «megalítics», plural femení «megalítiques») 1. Relatiu o pertanyent a un megàlit. ca.wiktionary.org/wiki/megal%C...
Stonehenge (a Wiltshire, Anglaterra) és una de les estructures megalítiques més conegudes del món.

Mactographer (Wikimedia Commons, atribució)
031
Viccionari @viccionari.bsky.social · 07/10/2025
[Nova entrada] «l'article vint-i-sis» Etimologia: Poema satíric de Serafí Pitarra (s. XIX), versionat per Josep Maria de Sagarra en un avantprojecte de constitució republicana (1931), popularitzat en una cançó de La Trinca (1973). (1/2)
151
Reposted by Viccionari
Viquipèdia 2️⃣5️⃣ @viquipedia.bsky.social · 03/10/2025
#Taldiacomavui del 1489 es publicà a Venècia el «Liber elegantiarum». L'obra, del notari valencià Joan Esteve, és un repertori d'equivalències valencià-llatí destinat a l'ensenyament del llatí. Es tracta del primer diccionari de la història de la literatura catalana, altrament dita valenciana.
ca.wikipedia.org
Liber Elegantiarum - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
0158
Viccionari @viccionari.bsky.social · 03/10/2025
[Nova entrada] «astracanada» Etimologia: Del castellà 'astracanada'. as·tra·ca·na·da, nom femení (plural «astracanades») 1. Peça teatral còmica que frega el disbarat. 2. (per extensió) vulgaritat, ridiculesa
ca.wiktionary.org
astracanada - Viccionari, el diccionari lliure
021
Viccionari @viccionari.bsky.social · 29/09/2025
[Nova entrada] «sorià» Etimologia: De 'Sòria' i el sufix '-à'. so·ri·à, adjectiu masculí (femení «soriana», plural masculí «sorians», plural femení «sorianes») 1. Relatiu a la ciutat o la província de Sòria. (1/2)
L'església de San Juan de Rabanera és un monument romànic sorià.

AnTeMi (Wikimedia Commons, CC BY-SA 3.0)
141
Viccionari @viccionari.bsky.social · 27/09/2025
«trisoctaedre» Etimologia: Del prefix 'tris-' i 'octaedre'. tri·soc·ta·e·dre, nom masculí (plural «trisoctaedres») 1. Poliedre de vint-i-quatre cares triangulars isòsceles. Variants: «trisoctàedre» Relacionats: «icositetraedre»
ca.wiktionary.org
trisoctaedre - Viccionari, el diccionari lliure
052
Viccionari @viccionari.bsky.social · 26/09/2025
«despatx» Etimologia: De 'despatxar', segle XVII. des·patx, nom masculí (plural «despatxos») 1. Taula gran amb calaixos que fan servir per la seva feina alguns professionals: secretaris, advocats, metges, etc. 2. Lloc on es realitza treball de tipus intel·lectual. (1/2)
«Nit de vetlla», quadre de Santiago Rusiñol.

Santiago Rusiñol (Wikimedia Commons, domini públic)
141
Reposted by Viccionari
Maria Alaminos @mariaalaminos.bsky.social · 25/09/2025
Emproar com a verb pronominal m'acaba d'enamorar una mica. Emproar-se, tu. ✨
media.tenor.com
a man wearing a hard hat and a green shirt says " this way "
ALT: a man wearing a hard hat and a green shirt says " this way "
011
Viccionari @viccionari.bsky.social · 25/09/2025
«proa» Etimologia: Del llatí tardà '*prōda', dissimilació de 'prōra', del grec antic 'πρῷρᾰ', segle XIV. pro·a, nom femení (plural «proes») 1. (nàutica) Part davantera d'un vaixell. Antònims: «popa» Derivats: «emproar» ca.wiktionary.org/wiki/proa
Proa del destructor USS Barry.

D. L. Farley (Wikimedia Commons, domini públic)
062
Viccionari @viccionari.bsky.social · 24/09/2025
«esgrogueït» Etimologia: De 'esgrogueir', s. XX. es·gro·gue·ït, adjectiu masculí (femení «esgrogueïda», plural masculí «esgrogueïts», plural femení «esgrogueïdes») 1. Que ha perdut el color tornant-se groguenc o pàl·lid. es·gro·gue·ït, verb 1. Participi masculí singular del verb «esgrogueir».
ca.wiktionary.org
esgrogueït - Viccionari, el diccionari lliure
032
Viccionari @viccionari.bsky.social · 18/09/2025
«xeringa» Etimologia: De l’antic 'xiringa', de 'siringa', del llatí 'syringa', del grec antic 'σῦριγξ' («canya»), segle XV. Doblet de 'siringa'. xe·rin·ga, nom femení (plural «xeringues») (1/2)
Una xeringa.

Erich Schulz (Wikimedia Commons, domini públic)
152
Viccionari @viccionari.bsky.social · 17/09/2025
«llimona» Etimologia: De l'àrab 'لَيْمُونَ', acusatiu de 'ليمون', segle XV. lli·mo·na, nom femení (plural «llimones») 1. Fruit del llimoner. Es caracteritza per la seva pell lluent, amb petits sotets i de color groc intens i pel seu sabor àcid. Sinònims: «llima», «llimó» (1/2)
Una llimona sencera i mitja llimona.

Ivar Leidus (Wikimedia Commons, CC BY-SA 4.0)
172