iiinova — where your digital self keeps evolving

12. Més enllà de la bibliofília, la quantitat enorme de textos de tota mena (literaris o no, antics o moderns, cultes o populars) que maneja Perucho relativitza certa idea de progrés de la modernitat i el racionalisme i reivindica altres formes de veure el món.

010

11. A vegades, Perucho homenatja escriptors força oblidats, com Manuel José Quintana, de qui cita «A una negrita, protegida por una señora»; però el seu objectiu no és pas fer una mena de cànon literari, sinó aconseguir un efecte de divertiment intel·lectual en la novel·la on els insereix.

10. Sovint Perucho es diverteix citant obres curioses o poc conegudes, com «Arte de las putas» de Nicolàs Fernández Moratín (pare de l’escriptor famós); «El libro de las niñas» de Joaquim Rubió i Ors; «Els ocells amics» de Josep M. de Sagarra; o un poema dedicat a la Verge Maria d’Àngel Guimerà.

9. A «Les aventures del cavaller Kosmas», sant Isidor de Sevilla i Kosmas són veïns a Cartagena i el primer li demana consell sobre on trobar un llibre d’Orígenes que necessita sant Brauli, sense oblidar el fet que la dama Egèria –enamorada de Kosmas– és reclosa dins d’un còdex, també un llibre.

8. La narració en fa una detallada enumeració: "Al costat d’obres de Procòpius, Sellus, Anna Comnena i Acominatos, escriptors bizantins de provat relleu, [el cavaller] trobà Aristòtil, Diodor de Sicília, Homer, Dionís d’Halicarnàs, Plató, Pròcul, Teopomp i un catàleg de Patmos".

7. «Llibre de cavalleries» inclou una escena d’amor als llibres, quan el cavaller Blasco d’Alama descobreix la magnífica biblioteca del palau d’Akanthos, "on hi havia cinc-cents manuscrits amb la transcripció d’originals de la més remota antiguitat". Avui, d’aquest palau, no en queda gairebé res!

6. Rubén Darío –citat a «Pamela»– descriu l’estudi del santanderí: "lleno de tal manera de libros y papeles, que no se comprende cómo allí se podía caminar. Las sábanas estaban manchadas de tinta. Los libros eran de diferentes formatos. Los papeles estaban llenos de cosas sabias de don Marcelino".

5. A «Pamela» de Perucho, trobem com a personatge Menéndez Pelayo, descrit com a «gran amant de Catalunya, que duia les butxaques plenes de llibres, que percaçava a les botigues dels llibreters»; el santanderí i el seu estudi en una "suite" a la Fonda de les Quatre Nacions causaven gran impressió.

4. A més, esmenta Bartolomé José Gallardo, l’erudit i bibliotecari de les Corts de Cadis de qui ja vam parlar en un fil previ, que fou autor de «Ensayo de una biblioteca española de libros raros y curiosos», una obra que només amb el títol ja fa les delícies de tot bibliòfil. x.com/ptorra/status/…

3. En 1r lloc, l’escriptor assenyala Samuel Johnson, que era fill de llibreter, protagonista d’«Els emperadors d’Abissínia», definit com el perfecte bibliòfil: "un home profundament enamorat dels llibres, com molts altres n’hi ha en el món, cercant, per les parades dels llibreters de vell, la peça".

2. Perucho aposta per escoltar les veus del passat per entendre el món contemporani o –com diu Manel Ollé– si una obra «no fa conversa (de la mena que sigui) amb els llibres i les ficcions que la precedeixen o l’envolten, no hi ha escriptura literària que mereixi que ens l’escoltem».

111

1. La bibliofília no el converteix en «un veritable col·leccionista», ja que –l’escriptor confessa a les memòries– «no he sentit mai la dèria d’acumular objectes singulars»; el que compta és incorporar altres textos com a part de la pròpia creació i dialogar amb el passat, la intertextualitat.

0. És ben conegut que Joan Perucho era un gran bibliòfil i aquest amor als llibres és ben present en les seves novel·les. Precisament, "La bibliofília" és un dels capítols d’«Els Jardins de la melancolia», les seves memòries, on esmenta diversos personatges amb aquesta gran devoció llibresca. Obro 🧵

Rector Joan Guàrdia @rectorub.bsky.social · 25/03/2025

Reposted by Pere Torra

Ja hem lliurat el IV Premi Antoni M. Badia i Margarit a la millor tesi escrita en català. El premi reafirma la importància de fer recerca i difondre-la en català. Enguany s’han presentat 51 tesis al certamen (21 de ciències experimentals). L’enhorabona als guanyadors, sou un #OrgullUB.

093

10. Les cartes entre Joan Perucho i Palau i Fabre –publicades recentment– permeten datar la voluntat de Perucho d’escriure en prosa, expressada en una carta de 1952 on el barceloní es mostra «convençut que, sense fer prosa poètica, els poetes podem treure un gran partit de la prosa». I tant que sí!

020

9. Ausiàs March, J.V.Foix, Carles Riba, Josep M Espinàs, Josep M de Sagarra, Maria Antònia Salvà, Blai Bonet, Costa i Llobera entre altres són autors de la literatura catalana sobre els quals Llompart va escriure comentaris a la revista que es feia a Palma; també sobre el meravellós DCVB.

8. La boníssima valoració que Llompart fa de «Llibre de cavalleries» exemplifica el gran efecte que causà la irrupció en el món de la novel·la de Joan Perucho, el qual fins llavors gairebé només havia escrit poesia, i el 1960 publicaria «Les històries naturals», obra mestra de la literatura europea.

7. Tornant a la crítica de Llompart, entre els escenaris de la novel·la de Perucho, el de Palma enumera «Egipte, Famagusta, Aràbia, els dominis catalans a Grècia, el misteriós país del Preste Joan», espais orientals on tenen lloc «les sorpreses més estupendes i desconcertants».

6. Les transgressions del temps de la narració són freqüents en la literatura fantàstica, cosa que ha permès que un altre crític, Antoni Vilanova, també connecti “l’originalíssima història” de «Llibre de cavalleries» amb «Orlando» de Virginia Woolf i «Rip van Winkle» de Washington Irving.

5. Segons Llompart, la novel·la de Perucho no cau en «el fàcil recurs de l’al·lucinació, la bogeria o el somni», i el protagonista viu efectivament les aventures de la mà del misteriós Monsieur Dupont, «figura que sembla arrencada d’un conte de Kafka», que també s’ha relacionat amb el surrealisme.

4. En 2n lloc, Perucho superposa els dos plans temporals –actual i medieval– en què l’acció es desenvolupa alhora, amb gran «virtuosisme tècnic», i evita que «el xoc grotesc entre dos mons separats pel temps» resulti mera imitació del precedent d’«Un ianqui a la cort del rei Artús» de Mark Twain.

3. Per a Llompart, la novel·la cavalleresca catalana és singular ja que és un «fidel reflex de la mentalitat i inquietuds d’un país» i en valora «la saborosa barreja de realisme i fantasia, de versemblança i absurd, de profund sentit de l’humor àcid i enverinat, de fina bellesa i mordaç paròdia».

2. La ressenya destaca «l’arriscat i deliciós exercici de posar a l’abast nostre, a través d’una tècnica i d’una sensibilitat moderníssima, el meravellós món de faula creat pels grans llibres de cavalleries catalans» i esmenta «Tirant lo Blanc» i «Curial e Güelfa» com a rerefons de l’obra de Perucho

1. De 1956 a 1961, Llompart va ser secretari de la revista «Papeles de son Armadans», dirigida per Camilo José Cela (resident a Palma durant 35 anys), i hi va escriure una ressenya sobre «Llibre de cavalleries» de Joan Perucho en el número XXVI de maig de 1958, poc després de la seva publicació.

Contentíssim amb el premi que dimarts em va atorgar la @ub.edu per les accions de divulgació de la tesi doctoral (Moltes gràcies!); per celebrar-ho, faig un nou fil dedicat a Josep M Llompart, en el seu centenari, ja que ell fou un dels primers crítics a apreciar la narrativa de Joan Perucho. 🧵