Illa de Wrangel, 30 de gener 1969 Són les pàgines del vocabulari ocells exòtics que vénen a cercar-me per construir la més bella metàfora per abillar-te viva. No es tracta de patrons, ni del teu no…

Illa de Wrangel 9 de febrer de 1969 No podem canviar la Realitat amb les paraules, però sí l’actitud vital i ens il·lusiona aquest joc . Dia rere dia la Realitat ens esclafa, però inspirem pr…

90 años de la Matanza de Badajoz. Los intelectuales extremeños que optaron por el fascismo y luego ocultaron su pasado. Un repaso por el callejero.

José Marìa Figaredo Álvarez-Sala és un llicenciat en dret i en direcció i administració d'empreses per la Universitat Pontificia de Comillas...

Illa de Wrangel,  13 de febrer de 1969 L’èxit, Irina, tan sols és una rentada de cara d’un ego amb ínfules d’eternitzar-se, però que, conscient, se sap efímer físicament i lògica.…

Illa de Wrangel, 27 de gener 1969 Irina la solitud no es mata; més aviat es viu. No podem fer canvis en aquest negoci del viure; alguns se’ns escapen de les mans. Així que, passat el capvespr…

Illa de Wrangel, 31 de desembre de 1968 És indiferent que òbriga o tanque els ulls. Ara sempre hi ha una llum evanescent. I és en aquesta que tanque els ulls, car és el meu darrer dia de l’any en a…

Tot embolicat Llig renglons esparsos i poden arribar a esgotar-me per allò que diuen, de qui ho diuen i la manera com s'enfronte...

L'escanyolit mental Trump, no suporta que ningú siga més brillant que ell, no accepta que ningú li ature els peus.  El magrelis Trump acabar...

Matança al metro de València. 4 de juliol de 2006 A Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana De vegades, per accident,/ l’e...

Tanque els ulls/ en aquesta falsa migdiada,/ per si s'acosten els versos/ que vaig fer fugir./ Els recuperaré?/ Dispose la llengua mullada,/...

Agafe uns pocs fonemes/ desproveïts de significat,/ els acotxe al palmell concau/  de la mà esquerra./  Els afig alenades/ i sense cap volun...

Aín Si jo poguera...  Obriria una xarxa de neurones on caure'm ofegat en tu.  Vessaria petites porcions de silencis, encetaria monosíl·labs ...

Xicrandes de Betxí M'afaite la cara per fer desaparéixer aquell desganat que em recorre les venes i capil·lars del cervell. Observe, escolte...

Agrair la foto a Ferdinando Imagina coses que escriu.  I en gravar-les a tinta són vida. No tenim diverses vides, tan sols una i la mateixa....

Tan sols gemeguen  els Cercis siliquastrum   nit rere dia.  99 haikus i 1 tanka Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Margarides gerberes de Maria Teresa, Aín   No llançà cap moneda a l'aire, no; no fou qüestió d'atzar que la dibuixara.    - "Digues alguna c...

**«Açò no constituirà una crisi més. Açò esdevindrà una autèntica catàstrofe econòmica. Combinada amb l’esclat de les bombolles financeres d...

La seua veu   A Inés Hernández  Dolçament ella m’ha trucat diumenge al matí i ha fet que em caiguen, de les mans, grapats de preocupacions; ...

Arraulit al llit sota una vànova de plumons d’oca hongaresa, despert, de matinada ell pensa… Té un sostre que el protegeix de fred i pluja; ...

Que s’estan canviant o anul·lant les regles i estructures que protegien el món després de la Segona guerra mundial, és una certesa inqüestionable; i això fonamentat en la força bruta. Que aquestes reg...

Recorde quan el professor Joan Baptista Llinares, ben jove, ens explicava les tesis de Morin i el procés d'hominització  en el llibre esment...

El soroll de les taronges al cabàs, l'humit vent de llevant, allà lluny la serra mecànica que bufa i espetega, l'arreplega de plàstics a l'h...

El nen de la pedra foguera arriba a casa; ha dut un matí enfeinat, a banda de trucades, demandes, assistències i quiròfans. S'ha...

Chivito València sempre ha estat per a mí --animal sedentari-- una bogeria de ciutat que amb tan sols entrar en provocava revuls...

Com anticipar-me als somnis si vigiles tots els mots que suren d'aquest bategar. No els tanques sota barrots, no, me n'adone!  Veig sobre la...

Centenars, milers de cames passegen per ciutat. Aquesta tan sols és un aparador de mercaderies, de vendes. Sembla que açò mou el...

No ha estat, ni serà mai el meu lloc natural. Aquestes aglomeracions de bípedes, els negocis de restauració, menjars quasi prefa...

Pensava tantes coses darrerament...  Pensava en guanyar alguns premis de poesia com el Vicent Andrés Estellés o el Ciutat de València, i per...

Saltironegen els mots, grill que soc d'un indret a un altre quan tot esdevé una vida única, una única vida i el poema es compon amb múltiple...

Cada matí el passeig d'estiu sobre la pols d'arenita: el calcer esdevé rogenc sense ser fregat pel sol.  I, aleshores, iniciem la ruta: ore...

Tornar a la solitud d'Aín tot i la gentada que es pressent aquests dies i acompanya. Sort del sol que possibilita amagar-se.  Brilla una sim...

Aguarde el torn, sense haver-lo demanat. Observe les cares de totes les edats: polides, afaitats, estovades pel sol, oblidadess pels vents i...

Obres l'aixeta i ix aigua; encara hi ha aigua.  Obres la nevera i tens verdures, ous, formatges, pa i peix. Al rebost, descansen cebes i cre...

Observe com dorm, confiada i tranquil·la, m'introduïsc als seus somnis de dofins que la passegen vora la mar a l'interior i tornada amb cora...

Llig la relació entre Virginia Wolf i Vita Sackville-West i, per banda de la primera, observe un ego més gran que una pedreta de riu (un col...

He escrit quasi tota la meua petita obra en absoluta solitud.  Plàtan de la deu la Caritat Allunyat de gurus literaris i capelletes, però a...

Per cap camí oficial, ni institucional divendres seré a l'IES Rafelbunyol de la mateixa població per tal de parlar als alumnes de 4 d'ESO de la creació poètica i lectura de poemes. Ho digué el...

Dietari del 28 de novembre de 1988, que després fou Cartes a la dona la lluna nova. Ací .  Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

No sé si hi hagué alguna vegada que lluitares per entrar al meu món. Miraves des de fora pel vidres del finestrals, però no resp...

Un amic em contava que no té molts dies per a fer un dinar on em convida per haver-se jubilat. Li retorne, burleta, l'afirmació meua d'anys ...

- Digues-me, quins són els teus fantasmes de l'estiu passat?  -Fantasmes dius? Et parlaria dels d'aquesta primavera... Però he escoltat Les ...

Sempre és ella  qui és preocupa i treballa  --en renglons invisibles que m'envien notes d'amor--  mitjançant menjars. Té cura del meu llibre...

Desballestat, cremat i perdut amb tot allò que visqué entre envans, observe l'edifici mentre faig voltes per cremar les calories del darrer ...

No ho oblideu (-) tal com us vaig dir ahir: el MEU llibre, guanyador sense presentar-lo a un premi dels importants de literatura catalana t...

Passejava per la Pineda recordant un amor novell i passat quan se'm va ocórrer presentar-me a un premi de poesia amb el darrer l...