Aules que cremen, una iniciativa col·laborativa de ciència ciutadana per denunciar la precarietat de la climatització a les aules. Post 1/3.

En els dos posts anteriors he mirat d'entendre el fenomen del creixement d'Aliança Catalana, primer analitzant la intenció de vot (el llop i les set cabretes) i després esbrinant qui és que cedeix els vots (el forat negre). Queda una tercera pregunta: com es defineixen a si mateixos els votants de cada partit, ja no centrat només AC.

En el post anterior us vaig explicar que la intenció de vot declarada a Aliança Catalana s'ha multiplicat per tres i mig en dos anys (3,8%→13,4%), i que l'estimació ajustada del CEO el situa fins i tot més amunt. Un creixement així no surt del no-res, algú tria aquesta opció, algú que abans votava alguna altra cosa (o no votava). Això és el que miro d'explicar en aquest segon post de la sèrie.

L'última onada del Baròmetre d'Opinió Política del CEO (maig de 2026) estima que Aliança Catalana obtindria avui entre 23 i 25 escons al Parlament de Catalunya esdevenint segona força. VOX es mantindria estable, entre 12 i 14 escons. M'ha semblat adient esbrinar què hi ha darrere d'aquest creixement a partir de dades obertes. No una anàlisi sociològica preguntant-me per què passa això sinó numèrica, qui vota aquesta opció política i quin partit perd aquest vot.

En el post anterior vam veure apagant interruptors que la segregació educativa en funció de l'origen (estrangers, vaja) la podrien desagregar en tres vectors: diferències en la composició d'infants dels barris (D_EST residencial), soroll del mecanisme apedaçant infants i finalment la deguda a l'agregació dels infants a les escoles bé per la tria de les famílies o de l'assignació de places per l'administració.

Estudiant els components de la segregació educativa, no fos cas que ens entestéssim a rebaixar quelcom que és de totxo i ciment, o de soroll.

El simulador ABM de l'latre dia clavava el resultat amb el del síndic. He fet una versió totalment diferent per verificar el resultat.

Fa uns dies vaig escriure el post del simulador d'assignació escolar per Terrassa. Era molt -massa- tècnic així que he decidit donar vida als agents que simulo per clarificar el seu comportament. Passarem de les funcions d'utilitat, mecanismes de Boston, rondes d'assignació i programació lineal a com van viure 4 famílies de Terrassa que el maig de 2024 van fer la preinscripció de la Gara, l'Àngela, en Pere i la Marina.

Hi ha instruments pensats per trobar patrons i n'hi ha, molt més escassos, pensats per trobar el que els trenca. El que vaig fer servir aquí és d'aquests segons, i és prou senzill: en comptes de comparar cada secció censal amb la mitjana de tota la ciutat, cosa que dilueix qualsevol raresa local, la compares només amb la mitjana dels seus veïns immediats, els que li toquen frontera.

Aquestes vacances em va arribar via la newsletter del Complexity Science Hub de Viena una nota breu que explicava el mapa de calor d'Àustria i el relacionava amb el risc de mortalitat per calor. És una eina bonica i útil: per a cada districte del país pots veure quants dies de calor hi ha hagut, quantes nits tropicals, i un índex que creua aquestes dades amb el percentatge de població de més de 65 anys.

En el post "Gent del barri" vaig començar a treballar resultats electorals de BCN ciutat, 1068 seccions. Si us hi fixeu en el gràfic HTML del post veureu que a tocar del mercat de Santa Caterina hi ha un quadrat blanc. L'algorisme k-means que agrupa les seccions per similitud de vot va trobar molta diferència entre la secció 0801901045 i les seves veïnes i la va qualificar com a soroll.

Continuo amb la sèrie sobre segregació escolar i el cas de Terrassa. Una de les crítiques que s'han fet a les polítiques de reducció de la dissimilitud per origen D_EST és que si només persegueixes abaixar l'indicador l'opció més efectiva és repartir l'alumnat -desarrelant la família- en comptes de posar recursos allà on caldria. Per modelar-ho he descarregat les dades obertes del curs 2024-25 de Terrassa aplicant-hi dues eines que es complementen: ABM i LP.

YouTube video by Iberia

En Genís treballa còmodament a una universitat pública, feina vitalícia, horari i sou més que raonable… Però és cert, fa massa calor, hi ha incendis de 6a generació… cal fer alguna cosa…

L’equip RAIG FNB, format per una vintena d’estudiants de la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB) de la UPC, participarà en la primera edició de ‘La Micro Ruta de la Sal’, la primera regata de llarga...

El 24 d’abril, el Comitè d’Experts sobre Canvi Climàtic (CECC) de Catalunya va fer pública la primera proposta de pressupostos de carboni per a Catalunya en un acte obert a la Facultat d’Economia i Em...

YouTube video by Bernardo Santos Carmo

És dilluns i després d'un matí de teletreball arribo a l'estació de Tarragona per agafar el Regional R15 de les 15.55h per anar cap a Barcelona, on visc i treballo. Malgrat l'infern que regna Roda

conferència Philippe Rahm | 26 març, etsav_talks

La Universidad debe ser uno de los dispositivos sociales que tiene el cociente intelectual colectivo más bajo respecto de las expectativas que genera

A lo largo de los últimos meses o incluso años, hemos sido testigos de una serie de acontecimientos que ponen de manifiesto la creciente obsolescencia de Google, hace tiempo un líder indiscutible de la innovación tecnológica. La compañía, que en su momento fue capaz de revolucionar la forma en que accedíamos a la información, ahora se encuentra cada vez más acosada por los reguladores, atrapada en un modelo de negocio anticuado cada vez más objeto de críticas, y lo que es peor, sin una alternativa clara a la vista. ¿Qué factores han determinado que una compañía como Google, que

El Consell de Govern de la UPC ha aprovat, el 19 de febrer, per consens de tots els membres, deixar de publicar als perfils institucionals de la Universitat a la xarxa social X. La decisió respon a la...

Una frase que suele atribuirse al filósofo nacido en España y criado en los Estados Unidos George Santayana, afirma que «aquellos que no recuerdan el pasado están condenados a repetirlo», una idea que previamente Karl Marx había apuntado en 1851, «la historia se repite, primero como tragedia, y después como farsa«. En la historia de los Estados Unidos, la Gilded Age, o Edad Dorada es el período que va desde fines de la década de 1870 hasta fines de la década de 1890, que recibió su nombre de Mark Twain, que en una novela de 1873 dejaba claro que

La UPC ha obert un perfil oficial a la xarxa social de missatges curts Bluesky per difondre l’activitat institucional i de docència, recerca i innovació de la Universitat. Amb aquesta iniciativa, la U...

YouTube video by Muro Kvartet

Estic absolutament devastat pels incendis de Los Angeles, commocionat, amb ràbia i dolor. La comunitat d’Altadena, a prop de Pasadena, on l’incendi d’Eaton ha fet malbé o ha destruït com a mínim 5.000...

YouTube video by Festo España

Researchers are using generative AI and other techniques to teach robots new skills—including tasks they could perform in homes.