Crítiques i anàlisi de pel·lícules i sèries estrenades a sales i plataformes: una mirada crítica a les estrenes més recents.

Producida por A24 ("Euphoria"), esta es una de las series estrella de la BBC, comparada con éxitos como "Girls" o "Fleabag", premiada en los BAFTA.

Descrita com el primer gran ‘thriller’ de la «era post-Epstein», la nova sèrie d’Elizabeth Meriwether proposa un nou gir al relat policíac amb una mirada de gènere tan complexa com necessària, liderada per les interpretacions extraordinàries d’Emmy Rossum i Lola Petticrew.

Enguany, el Festival de Sant Sebastià ha decidit atorgar un Premi Donostia a l’actriu britànica Naomi Watts. El seu nom estarà sempre lligat al de David Lynch; és difícil imaginar “Mulholland Drive” sense la innocent Betty que ella interpretava. Però aquesta rossa dolça i serena té les idees molt clares i ha sabut créixer en el món del cinema fins a convertir-se en una actriu més que mereixedora d’aquest prestigiós guardó.

La Fundación SGAE y el Festival de Cine Europeo de Sevilla convocan la décima edición del galardón, dotado con 5000 euros. Las inscripciones están abiertas hasta el 1 de octubre.

Durant els primers dies del festival podem dir sense por que el cinema de directores que hem vist al 74è Festival de Sant Sebastià és de gran qualitat. I, el que és més interessant, és ple de sorpreses.

Com a fita del cinema feminista i anticolonial, la figura de Sarah Maldoror ha experimentat una gran reivindicació en els anys posteriors a la seva mort, l’any 2020. La retrospectiva Sarah Maldoror, organitzada per la Mostra Internacional de films de dones de Barcelona amb la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya, i que arriba just després de projectar-se a la Filmoteca Española, és una de les iniciatives més recents per difondre la seva obra a Espanya i comprendre l’abast i la importància que aquesta ha tingut en les veus actuals del cinema africà i la seva diàspora.

La editorial argentina Caja Negra publica “Un destino común. Intervenciones públicas y conversaciones”, una selección y transcripción de diez conferencias, entrevistas y diálogos con la cineasta argentina Lucrecia Martel que cuenta, además, con algunas invitadas de excepción como Carla Simón y Leila Guerriero.

Debió de ser el año 2000 cuando vi por primera vez esta obra de Heddy Honigmann. Me cautivó la sencillez honesta de su planteamiento y la proximidad de la cineasta con las personas con las que conversa; la capacidad de hacer emerger un país entero a partir de la palabra. La cineasta se convierte en una especie de médium que aplica un papel de calca y obtiene un dibujo al natural.

En el marc del Festival de Sant Sebastià, que comença avui, es lliurarà el Premi Nacional de Cinematografia 2025 del Ministeri de Cultura, concedit aquest any a l'actriu Carmen Machi. Machi, com molt bé va explicar el jurat en la concessió del guardó, és sens dubte "una de les actrius de comèdia més importants de la història del cinema espanyol. També ha destacat en tot tipus de gèneres. Ha sabut connectar amb el públic massivament, sense que la seva enorme popularitat li hagi impedir acostar-se a projectes més autorals". El jurat afegia: "Representa els valors d’una dona actual, forta i independent".

En el marc del Festival de Sant Sebastià, que comença avui, es lliurarà el Premi Nacional de Cinematografia 2025 del Ministeri de Cultura, concedit aquest any a l'actriu Carmen Machi. Machi, com molt bé va explicar el jurat en la concessió del guardó, és sens dubte "una de les actrius de comèdia més importants de la història del cinema espanyol. També ha destacat en tot tipus de gèneres. Ha sabut connectar amb el públic massivament, sense que la seva enorme popularitat li hagi impedir acostar-se a projectes més autorals". El jurat afegia: "Representa els valors d’una dona actual, forta i independent".

Tony Leung ("Deseando amar") reaparece en uno de los trabajos más poéticos e inventivos del año. Un deslumbrante viaje a través de tres historias unidas por un amigo silencioso: la botánica.

El tercer llargmetratge de li directori estatunidenci Jane Schoenbrun, “Adolescencia, sexo y muerte en Campamento Miasma”, va inaugurar la secció Un Certain Regard de la 79a edició del Festival Internacional de Cinema de Canes i ara participa a la secció Zabaltegi-Tabakalera de la 74a edició del Festival de Sant Sebastià. La pel·lícula s'estrenarà als cinemes d’Espanya el 20 de novembre. Aquesta proposta, que gira al voltant del tàndem entre les seves dues protagonistes, aprofundeix en la suposada renovació dels codis de la indústria del cinema de gènere, en una experiència espectatorial que s’introdueix sota la pell i en el despertar d’un desig adormit a través de la cerca del cos de l’altra persona.

Descubre la crítica de Anatomía de una caída en Filmtopia. Analizamos la Palma de Oro de Justine Triet, un riguroso drama judicial sobre la pareja y la verdad.

Cecilia Bartolomé (Alacant, 1940) és una de les cineastes pioneres que van començar a fer cinema a Espanya durant el tardofranquisme i la transició. Companya de generació de Josefina Molina i de Pilar Miró, es distingeix d’elles pel seu sentit de l’humor combatiu i dissident, present en obres clau del cinema feminista al nostre país com la insòlita “Margarita y el lobo” (1970) i la fonamental “Vámonos, Bárbara” (1978).

Entre el 18 i el 27 de setembre se celebra la 74a edició del Festival de Sant Sebastià. Ja es coneixen totes les pel·lícules que hi participaran i sorprèn comprovar l'escassa presència de dones directores a la Secció Oficial. Tot i això, Sant Sebastià continua sent un dels festivals amb més presència femenina en el conjunt del certamen. I, com és habitual, un dels seus Premis Donostia serà per a una dona, en aquest cas, l'actriu Naomi Watts.

Gena Rowlands hablaba de “la segunda mujer” en una escena de Opening Night. La joven ensayista francesa Murielle Joudet utiliza este concepto para tratar de entender cómo algunas actrices se han enfrentado a esa “segunda mujer” que aparece cuando la primera empieza a decir adiós.

Joya indie de risas amargas en la que Rachel Sennott ('Shiva Baby') da vida a una comediante que teme haber perdido la gracia, y que se enfrenta a la tensa desaparición de un ser querido.

Amb “Forastera”, Lucía Aleñar expandeix el seu curt homònim per apropiar-se, des de la perspectiva femenina, d'un patró habitual del cinema masculí: la suplantació d'identitat entre dones.

Flamante triunfadora del Festival de Málaga y última gran sensación del cine español. Un drama familiar que es imposible no querer, sobre las personas que es imposible que no queramos.

Kim Novak (Chicago, 1933) és considerada l'última estrella del Hollywood clàssic. En les dècades dels cinquanta i seixanta va treballar amb cineastes com Otto Preminger, Joshua Logan, Richard Quine o Billy Wilder, però va ser el seu paper dual com Madeleine/Judy a ‘Vértigo’, d'Alfred Hitchcock, el que la va convertir en una icona indeleble de la història del cinema. Amb motiu del Lleó d'Or a tota la seva trajectòria, que rebrà en el pròxim Festival de Cinema de Venècia, repassem la carrera d'una estrella que van voler modelar a imatge i semblança d'altres (Rita Hayworth, Marilyn Monroe), però que sempre va saber resistir-s’hi.

La cineasta, escritora y productora independiente Nayra Sanz Fuentes analiza cómo la llegada del nacionalsocialismo alemán utilizó y moldeó el cuerpo individual y colectivo para convertirlo en un ‘Cuerpo-Estado’ adoctrinado y dirigido hacia ideales nazis con el mito ario y su destino único como principales pilares. La imagen constituiría el medio fundamental de difusión de su ideología, en el que el cine sobresalió como el vehículo político más propagandístico. Y tras él, la figura de Leni Riefenstahl, siendo su más leal artífice.