no oblido d’on vinc..
retrets que ara puc abraçar sense por a veure allò que em retorna el mirall, una última peça d’un tot que es desmunta i es munta sovint…
i em resulta profundament tendre mirar pell endins i copsar que l’amor existeix i que em crema els budells…
existeix i té nom..
el teu
BD 🖤
