iiinova — where your digital self keeps evolving

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 10/06/2025

Avui és el #DiaMundialDelModernisme, l'únic moviment de tota la Història de l'Arquitectura catalana en que no vam importar arquitectures foranes sinó que en vam crear una de pròpia barrejant mil coses. El ver estil nacional. Escola infantil a Manresa, 1911-13 arq. Alexandre Soler i March

0135

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 10/06/2025

#Taldiacomavui de 1926 va morir Antoni Gaudí, català universal que deia que la gent de Madrid són "una colla de tontos" [sic], que els castellans són "cíclops", que a Astorga no hi tornava "ni en globus" i que es pixà a la cara del rei Alfons XIII. Això sí que són prou miracles per a fer-lo sant.

075

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 20/02/2025

Finalment el petit gratacel fou adquirit pel Banc Sabadell el 2004 i l'arquitecte Josep Lluís Mateo el reformà. El 2014 li posaren el nou rètol a dalt i el 2024 el renovaren per dins. Avui dia és dels pocs edificis postmoderns inclosos al Catàleg de Patrimoni barceloní. Fi.

051

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 20/02/2025

...i en el perfil, tant esvelt i bonic, amb les dues pantalles recobertes de marbre blanc. La visió frontal podia semblar una mica excessiva, però vist de costat l'edifici es converteix en una agulla.

151

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 20/02/2025

Durant els anys 1970s la torre, que amb aquesta nova solució inspirada en la torre de Gio Ponti ja podia formar un xamfrà típic de l'Eixample, fou paradigma de postmodernitat arquitectònica, especialment en la seva imatge nocturna...

121

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 20/02/2025

...i aleshores se li posà el nom del Banc Atlàntic a dalt de tot i el primer petit gratacel de Catalunya quedà finalitzat (la Torre Colom al port, també començada a construir el 1965, s'acabaria el 1971, tot i que és una mica més alta amb 110 metres).

111

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 20/02/2025

El 1965 començà la construcció de la torre, que és força més baixeta que la Pirelli (i, personalment, crec que força més elegant) amb 83 metres d'alçària (que no alçada ni altura!) fins que va quedar el mur cortina llest...

121

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 20/02/2025

Entesa la idea de la forma de la torre milanesa, Mitjans i Balcells referen el projecte per al Banc Atlàntic i també li donaren forma fusiforme, que també s'aguanta amb quatre pantalles, però les puntes són un tant diferents. I així els hi sortí una torre més esvelta i elegant.

111

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 20/02/2025

Ponti els hi explicà com era la singular estructura d'aquest torre que en planta té geometria fusiforme o lenticular, és a dir dues façanes una mica convexes. S'aguanta amb quatre grans pantalles de formigó al centre i dues pantalles als extrems.

111

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 20/02/2025

Pocs anys després Mitjans i Balcells rebrien l'encàrrec de fer la seu del Banc Atlàntic (no sé si també hi hagué un concurs). Van presentar aquella torre prismàtica que he posat abans, però aleshores anaren a visitar Gio Ponti a Milà i a veure l'elegant i esvelta Torre Pirelli.

111

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 20/02/2025

Però qui guanyà el concurs fou l'arquitecte Santiago Balcells, que féu la torre que durant molts anys tingué aquest aspecte fins que als 1990s fou reformat (i fa pocs anys fou reformat altre cop de dalt a baix). També era prismàtic però no tan elegant com la proposta de Mitjans.

111

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 20/02/2025

Francesc Mitjans ja s'havia presentat el 1956 al concurs per al nou edifici del Banc Comercial Transatlàntic, a Passeig de Gràcia amb Diagonal, on presentà aquesta proposta lecorbusieriana, un gratacel (que no "gratacels") perfectament prismàtic.

111

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 20/02/2025

Ponti havia estat a Barcelona el 1949 fent una conferència i visitant la ciutat. Alguns arquitectes catalans ja el coneixien. I fou als anys 1950s i primers 1960s que a la ciutat es començaren a fer els primers edificis alts com aquest Edifici Novíssim (1961-60) de l'Ajuntament.

111

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 20/02/2025

Però feia poc anys que l'arquitecte Gio Ponti i l'enginyer Pier Luigi Nervi havien acabat de construir aquest "Grattacielo Pirelli" (1956-60) a Milà, que amb 127 metres fou l'edifici més alt d'Italia fins el 1995 i es convertí en un dels projectes europeus de referència.

111

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 20/02/2025

El projecte començà així, col·locant la cantonada d'una torre prismàtica enganxada a la cruïlla de l'Avinguda Diagonal amb Balmes. Molts edificis de l'Eixample no feien xamfrà al front de la Diagonal. I a més un rectangle en planta sempre és fàcil de resoldre estructuralment.

111

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 20/02/2025

Francesc Mitjans i Santiago Balcells inauguraren #taldiacomavui de 1969 el primer gratacel de Catalunya: el Banc Atlàntic (1965-69), a Barcelona, de 83 metres i que en un origen tenia forma prismàtica però després, seguint la Torre Pirelli de Milà, adoptà forma de fus. Fil 📐

1154

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 12/02/2025

#Taldiacomavui de 1955 va néixer Enric Miralles, l'arquitecte català amb més reconeixement internacional de l'últim mig segle i d'una creativitat desbordant, hereva de Gaudí i Jujol. El 1998-99 reformà una petita casa de Barcelona i la convertí en una gran biblioteca amb una gran lluerna central.

1204

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 08/02/2025

Aquest pla net és la més gran antítesi de l'arquitectura barroca que hi ha a tota Barcelona: no té perspectiva ni volum. Al matí quan surt el Sol els edificis del voltant projecten ombra, però Sostres no projecta res, només l'essència muda d'una casa típica de l'Eixample. Fi.

010

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 08/02/2025

Obra apreciada des de llavors, als anys 1990s fou a punt d'anar a terra però els arquitectes barcelonins van aturar-ho a temps i van convèncer a l'Ajuntament que la inclogués al Catàleg de Patrimoni. És de les poquíssimes obres posteriors als anys 1950s que està protegida.

120

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 08/02/2025

Sostres guanyà el Premi FAD de 1965 per aquesta obra. Això era a l'època en què els Premis FAD tenien alguna mena de valor perquè als jurats que donaven el premi hi havia gent mínimament rellevant (no com avui dia). Aquell 1965 al jurat hi havia Enric Tous i Federico Correa.

100

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 08/02/2025

Per a fer això necessitava que la façana fos un paper, un llençol, un pla del tot net. I per tant a dins hi ha la façana constructiva i per fora hi passa la façana compositiva, el vestit, que és un prim aplacat de pedra de Figueres, independent de l'estructura. | 📷 AHCOAC

100

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 08/02/2025

Però a la versió final va pesar més el Sostres intel·lectual que no l'esteta: totes les finestres han de ser iguals peti qui peti. I si a dalt els pisos són més baixets, que aquesta és l'essència de l'Eixample, doncs les finestres quedaran més juntes que al primer i segon pis.

100

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 08/02/2025

En els dibuixos inicials de la façana encara dubtava de com relacionar-se amb la casa del xamfrà. Volia reproduir a la perfecció les dimensions de les finestres però també volia fer alguna cosa nova i s'inventava un segon pis amb grans finestrals de terra a sostre. | 📷 AHCOAC

100

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 08/02/2025

Tan poca concessió fa que prescindeix del costum de fer finestrals d'acord amb l'alçària de cada pis (alts a planta baixa, més baixets a dalt) i fa totes les finestres iguals, com a unitats fonamentals. Això fa que la separació entre files de finestres sigui cada cop més petita.

100

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 08/02/2025

Sostres òbviament no pot fer una façana com un mestre d'obres vuitcentista perquè som als 1960s i per tant fa una abstracció absoluta de la casa típica de l'Eixample. Cornisa reduïda a la mínima expressió, cap ornament, cap balcó, cap motllura, cap concessió a res ni a ningú.

100

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 08/02/2025

Com que l'ampliació comunica amb el xamfrà no necessita escales ni ascensors, són quatre pisos nets d'obstacles: plantes lliures. L'amplària de la façana, 8 metres, és l'amplària de la planta. Cada pis és una mera caixa on posar taules i cadires i ja està, però ben il·luminada.

100

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 08/02/2025

Així que l'home accepta l'encàrrec de fer l'ampliació de la seu del pamflet. A banda i banda tenia dues cases de pisos prototípicament barcelonines, d'aquelles que els mestres d'obres del segle XIX feien amb tota cura i detall però sempre seguint la mateixa tipologia de façana.

100

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 08/02/2025

Sostres en canvi no era un fastigós espanyolista. No sé de quin peu calçava a nivell polític, però, pel que explicava Bohigas, des de l'època del Grup R Sostres estava tan capficat en el seu món d'estudi de l'arquitectura i fent de professor que la política li devia importar poc.

100

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 08/02/2025

El "Noticiero Universal" era un caspós pamflet espanyolista publicat a Barcelona des de 1888 i que va desaparèixer el 1985. Tenia la seu en aquest xamfrà de Diputació amb Roger de Llúria, a l'Eixample, i el 1963-65 a Sostres li encarregaren fer l'ampliació enganxada al costat.

200

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 08/02/2025

La façana del "Noticiero" és la translació d'aquesta espessor intel·lectual al món físic i tangible. No està feta per a agradar a ningú en particular sinó per a mostrar l'estructura i essència més bàsica de la típica casa de pisos de l'Eixample del segle XIX. | 📷 Lluís Casals

100

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 08/02/2025

Sostres fou el gran intel·lectual del Grup R (1949-61). Parlava dels corrents de l'arquitectura moderna de principis del s. XX (racionalisme, futurisme...) amb tanta espessor que fins i tot Pep Quetglas, aquí xerrant amb Sostres el 1983, havia de prestar molta atenció.

120

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 08/02/2025

De fet Josep M. Sostres (La Seu d'Urgell, 1915 - Barcelona, 1984) fou l'últim arquitecte racionalista de Catalunya. Això no vol dir que avui dia en plena època postmodernista no es pugui fer un projecte seguint el cànon racionalista, però si es fa només és un exercici nostàlgic.

120

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 08/02/2025

L'edifici és al límit en tots els sentits. Primer de tot és al final de tot del límit temporal del cànon racionalista: principis dels anys 1960s. És impossible anar més enllà, impossible ser més abstracte que això, aquest és el límit final del racionalisme. Miesianisme (de Mies).

100

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 08/02/2025

Sovint els arquitectes fan concessions quan fan un projecte, però en aquesta implacable Seu del diari "Noticiero Universal" (1963-65) l'arquitecte Josep Maria Sostres, mort #taldiacomavui de 1984, no en féu ni una. És un dels pocs edificis moderns protegits de Barcelona. Fil 📐

1144

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 04/02/2025

...fins que l'11 de novembre arriba Sant Martí, i el 2 de febrer la Candelera, i és aleshores quan el Sol dibuixa un número 8 perfecte: la rosassa de pedra i la de llum queden tangents. I per això a Palma celebren, dos cops cada any, l'Espectacle del Vuit o Festa de la Llum.

031

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 04/02/2025

...cap a la tardor el Sol cada dia vola més baix i per tant de bon matí la llum de la magna rosassa cada dia puja més amunt...

130

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 04/02/2025

La seqüència al llarg de l'any seria així. Això és a l'estiu. El Sol vola molt alt i per tant, un cop alineat amb l'eix, envia els colors de la magna rosassa molt avall...

100

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 04/02/2025

L'espectacle en qüestió dura més o menys una hora des que la llum del Sol comença a entrar dins la Seu tot travessant la gran rosassa.

100

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 04/02/2025

Les línies vermelles són els eixos X i Y de la Seu i la groga és el Sol, que necessita ser a 10,20º d'altitud. Qualsevol altre matí de l'any, quan el sol naixent arriba a aquesta altitud, no està alineat amb l'eix Y, això només passa pels volts de Sant Martí i de la Candelera.

101

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 04/02/2025

Doncs el Sol òbviament s'alinea amb l'eix longitudinal de la Seu tots els matins de l'any però és només dos cops (uns 40 dies abans (Sant Martí) i uns 40 dies després (la Candelera) del solstici d'hivern) que la seva altitud fa que les dues rosasses creïin l'Espectacle del Vuit.

100

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 04/02/2025

La rosassa de la capçalera vista des de dins. Fou construïda el 1370 i tancada amb 1.115 peces de vitralls el 1599.

100

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 04/02/2025

...i aquesta és la rosassa de la capçalera, acompanyada de tres rosasses més petites a sota. Amb 13,3 metres de diàmetre aquesta és la segona rosassa més grossa del món després de la rosassa de la Catedral d'Estrasburg.

100

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 04/02/2025

Aquesta és la rosassa de la façana principal...

100

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 04/02/2025

Com va això de la Festa de la Llum o Espectacle del Vuit?... Això és l'enorme Seu de Mallorca, una de les catedrals més altes d'Europa (i per on a principi del s. XX va passar Gaudí a reformar-ne l'interior). La Seu té dues grans rossases, una a cada extrem de l'eix longitudinal.

100

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 04/02/2025

Aquest diumenge fou la Candelera i com cada any a la Seu de Mallorca, a Palma, van celebrar la Festa de la Llum quan, al matí, el Sol s'alinea amb l'eix longitudinal de la catedral i les dues rosasses de la Seu creen l'Espectacle del Vuit. Fil ☀️ | 📹 A. Picó (vídeo accelerat)

1219

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 28/01/2025

I la manera com els picapedrers, coordinats per Soler i Faneca, van resoldre tot això és tan excel·lent i refinada que hi ha qui considera que aquesta escala és la més excelsa de tota Barcelona. Gaudí, quan estudiava a la Llotja, la veia cada dia. | 📷 Cambra de Barcelona Fi.

030

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 28/01/2025

I un cop fet tot això vas a veure el picapedrer i li dius: tot això que he dibuixat s'ha de construir amb pedra. I aleshores el picapedrer ha de dividir tota la geometria en blocs i cada bloc haurà de tenir la curvatura que toqui. I això, aquest gran maldecap, és l'estereotomia.

141

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 28/01/2025

És a dir, una cosa així. Aquí no hi ha una esfera sinó que n'hi ha dues de radis diferents. L'esfera groga (de l'ample de l'escala) i la verda (de l'ample de tot el tram lateral). Les dues esferes estan tallades pel mig i unides.

110

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 28/01/2025

El "tour de force" d'aquest invent és a les cantonades, on arriba a la màxima expressió, que és on s'intersecten 3 arcs: el semicilindre del pas davant dels finestrals (groc), l'arc sota la cantonada (blau, que amb el groc crea un quart d'esfera), i l'arc verd del tram d'escala.

121

Efemèrides d'Arquitectura @efemarqui.bsky.social · 28/01/2025

A l'altra banda va fer el mateix i la pedra sota els trams laterals de l'escala queda suaument unida a la paret que separa l'escala de la sala gòtica, sense angles. La pedra "flueix" com lava per sota l'escala sense obstacles. | 📷 Cambra de Barcelona

110