Si la custòdia de sentit del folklore és buida és perquè respon a la falta de sentit de les societats occidentals, que ha estat paral·lela a l’ocultació de Déu. Per tant, si volem fer una aproximació ...

Maria Garganté exposa la relació entre el paradís de l’Edèn i el de la Glòria, en aquest cas, segons Antoni Gaudí i la Sagrada Família.

A través de la figura de Sigmund Freud, Francesc-Xavier Marín explica per què l’inconscient encara és una hipòtesi tan vigent i rellevant.

El mite del paradís convida a no prescindir de la idea d’una possible plenitud, a considerar l’anhel de l'harmonia i a recordar l’ambigüitat de la condició humana.

Vicente Guallart proposa recuperar la dimensió utòpica del pla Cerdà per imaginar ciutat més justes, verdes i habitables.

Xavier Martínez Gil explica com el nom equívoc de «paradís» amaga nombroses exempcions fiscals, competències entre estats i secrets bancaris.

Jacint Verdaguer, Aurora Bertrana i Pol Guasch ens obren la porta a la descripció del paradís segons la literatura catalana.

Leticia Asenjo (Granada, 1978) és escriptora i psicòloga especialitzada en infància i família. És cofundadora i directora tècnica d'EDAI.

Segons l'antropòleg Xavier Melloni, tornarem més carregats d’experiència i de consciència després de la gran aventura d’haver estat humans.

Anna Punsoda visita la comunitat protestant de Rubí, nascuda el 1881. Els seus fidels es reuneixen en un temple neogòtic ubicat al centre.

Ho diuen les estadístiques: entre els quaranta i els quaranta-cinc anys, almenys als països occidentals, almenys entre les classes populars, la gent se sent més infeliç que mai. Notem per primer cop e...

Xavier Martínez Gil explica com el nom equívoc de «paradís» amaga nombroses exempcions fiscals, competències entre estats i secrets bancaris.

Paradisos naturals i paradisos artificials amb la poetessa i rapsoda Núria Martínez-Vernis i l'escriptor Gabriel Ventura.

¿Què defineix encara la mallorquinitat en una illa lliurada al turisme? Una entrevista a Pere Antoni Pons, per Joan Safont.

De la guerra entre Israel i l'Iran a la visita del papa Lleó XIV a Catalunya: una panoràmica de l'actualitat religiosa internacional.

Segons el poeta i rapsode Josep Pedrals, la poesia és la primera manera d'explicar el transcendent de l'ésser humà. Un retrat d'Adrià Pujol.

El mite del paradís convida a no prescindir de la idea d’una possible plenitud, a considerar l’anhel de l'harmonia i a recordar l’ambigüitat de la condició humana.

Maria Garganté exposa la relació entre el paradís de l’Edèn i el de la Glòria, en aquest cas, segons Antoni Gaudí i la Sagrada Família.

Lili Boulanger va signar tres salms musicalment reveladors, la prova fefaent que ens trobem davant d’un pensament musical de primer ordre.

Vicente Guallart proposa recuperar la dimensió utòpica del pla Cerdà per imaginar ciutat més justes, verdes i habitables.

Mentre hi ha veus que fan el que calgui per tenir èxit, al músic i compositor Xarim Aresté (Flix, 1893) més aviat li engunieja.

¿Què defineix encara la mallorquinitat en una illa lliurada al turisme? Una entrevista a Pere Antoni Pons, per Joan Safont.

Segons sant Pau, els protestants i la psicoanalista Marie Balmary, Déu no condemna ningú. Sí, anirem tots al paradís, també Carles Porta.

Segons sant Pau, els protestants i la psicoanalista Marie Balmary, Déu no condemna ningú. Sí, anirem tots al paradís, també Carles Porta.

Leticia Asenjo (Granada, 1978) és escriptora i psicòloga especialitzada en infància i família. És cofundadora i directora tècnica d'EDAI.

Paradisos naturals i paradisos artificials amb la poetessa i rapsoda Núria Martínez-Vernis i l'escriptor Gabriel Ventura.

Mentre hi ha veus que fan el que calgui per tenir èxit, al músic i compositor Xarim Aresté (Flix, 1893) més aviat li engunieja.

Jacint Verdaguer, Aurora Bertrana i Pol Guasch ens obren la porta a la descripció del paradís segons la literatura catalana.

Segons l'antropòleg Xavier Melloni, tornarem més carregats d’experiència i de consciència després de la gran aventura d’haver estat humans.

De la guerra entre Israel i l'Iran a la visita del papa Lleó XIV a Catalunya: una panoràmica de l'actualitat religiosa internacional.

Segons el poeta i rapsode Josep Pedrals, la poesia és la primera manera d'explicar el transcendent de l'ésser humà. Un retrat d'Adrià Pujol.

¿Què defineix encara la mallorquinitat en una illa lliurada al turisme? Una entrevista a Pere Antoni Pons, per Joan Safont.

Xavier Martínez Gil explica com el nom equívoc de «paradís» amaga nombroses exempcions fiscals, competències entre estats i secrets bancaris.

Lili Boulanger va signar tres salms musicalment reveladors, la prova fefaent que ens trobem davant d’un pensament musical de primer ordre.

Maria Garganté exposa la relació entre el paradís de l’Edèn i el de la Glòria, en aquest cas, segons Antoni Gaudí i la Sagrada Família.

Anna Punsoda visita la comunitat protestant de Rubí, nascuda el 1881. Els seus fidels es reuneixen en un temple neogòtic ubicat al centre.

Vicente Guallart proposa recuperar la dimensió utòpica del pla Cerdà per imaginar ciutat més justes, verdes i habitables.

El mite del paradís convida a no prescindir de la idea d’una possible plenitud, a considerar l’anhel de l'harmonia i a recordar l’ambigüitat de la condició humana.

Lluís Torres Roig (Castellbisbal, 1970) és dissenyador gràfic, codirector de Manera Estudi i director d'art de Dialogal.

Maria Moreno Viladrich (Solsona, 1998) és periodista cultural, correctora editorial i coordinadora de Dialogal.

Joan Gómez Segalà (Barcelona, 1973) és sociòleg especialitzat en diversitat religiosa i membre del consell assessor de Dialogal.

Sira Abenoza (Igualada, 1980) és filòsofa, professora d'ESADE, directora de la Casa dels Clàssics i membre del consell assessor de Dialogal.

Maria Garganté Llanes (Sanaüja, 1975) és doctora en Història de l’Art, professora universitària i membre del consell assessor de Dialogal.

Joan Magrané Figuera (Reus, 1988) és compositor i lector. Forma part del consell assessor de Dialogal. Respon el nostre