¿Quines han sigut les decisions que han canviat el rumb de la meva vida? ¿Han sigut moltes?

Un dia parlava amb un altre amic que és terapeuta i em deia: amb la vida que portes, ¿vols dir que t’hi cap un nòvio?

No fer cas de les veus dins el meu cap és part de la meva vida; si les escoltés no faria res

Aquests dies he estat donant moltes voltes a si continuar o no amb el dietari, i he arribat a la mateixa conclusió que Van Gogh

Quan treballo massa, les neurones se’m marceixen i només fan el que se’ls indica, esdevenen meres esclaves sense voluntat pròpia; tot es torna deure i monotonia

Quan treballo massa, les neurones se’m marceixen i només fan el que se’ls indica, esdevenen meres esclaves sense voluntat pròpia; tot es torna deure i monotonia

El record és borrós, perquè jo era petita i després vam deixar de venir (¿es devia morir la suposada parenta?)

Anar de vacances amb els meus fills m’agrada molt, però també m’esgota molt: quan torno, necessito fer vacances de les vacances

Avui, banyant-me al Bàltic, he xisclat de por: l'aigua estava congelada, però a mi la gelor tant se me'n fotia

Al dietari «52 setmanes», Carlota Gurt parla dels diners, de Finlàndia i de la seva relació sentimental.

M’adono que, absurdament, presentar el meu llibre em posa una mica trista; tinc una actitud de merda amb tot això dels llibres

Vam fer una reunió familiar i el pare ens va informar que si comprava el gos, ens quedaríem sense regal d’aniversari per tota la vida

Quan em banyo amb l’M. a la platja m’agrada mirar-li els ulls; no sempre és fàcil perquè té la dèria de banyar-se amb ulleres de sol

Sempre em costa saber quina distància escenificar amb els amics dels meus fills; a mi em sortiria de parlar-hi com amb qualsevol adult, però alguns necessiten que siguis invisible o són tímids

Ser mare és tenir molt present el que no vols fer com els teus pares (i mentrestant anar negligint altres coses de les quals ni t’adones)

Una cosa és evident: hauria de buscar més dies d’incògnit a la meva vida

Allà escoltant com tothom li dona les gràcies tinc la temptació de dir que el que li caldria a la Clara són menys aplaudiments i més diners

Sovint la gent em diu que m’exposo massa; jo tinc la sensació absolutament contrària, que no parlo de res important, que no puc parar de fer esforços per callar això o allò

Fa dies que em sento poc connectada a la realitat, entre altres motius perquè treballo massa, però ara aquesta sensació ha empitjorat amb el deixar de fumar i la dieta

Parlem molt de les nostres famílies: com eren, què van fer bé, què van fer malament, i com mirem de compensar els seus errors amb els nostres fills respectius

De vegades m’autoobservo i penso ara diràs això o faràs tal cosa i llavors no ho dic o no ho faig perquè l’equilibri que em deia que sí s’ha trencat

Continuo amb les articulacions una mica trinxades i es va consolidant la idea que em deu haver vingut la menopausa (calorades a mitjanit)

Eduardo Mendoza signa un exemplar de 'Sin noticias de Gurb' i li comento que per culpa d’aquell llibre molta gent m’escriu el cognom malament

Té tot el sentit que quan et divorcies el teu estat civil no torni a ser Soltera, sinó que es quedi en Divorciada; perquè en efecte no tornes mai a l’estat anterior

Els dies que pel que sigui no em trobo bé, sento l’ombra de la mala salut del meu pare planant sobre meu: ¿també jo tindré artritis reumatoide? ¿també jo patiré del cor i això m’acabarà matant?

Al berenar literari hi vaig arribar desballestada de la feina del dia, atordida de veure de cop tanta gent junta, vaig tenir converses esparses amb un i altre

Escriptora, publica 'Els erms'

En una novel·la on el més seductor és l’estructura, un home i una dona es troben en un món desert condemnat a l’explosió imminent

Vinga a erigir discursos sobre els llibres, la gent vinga a llegir aquests discursos sobre els llibres en lloc de llegir els llibres

Jo també tinc a dins un cilindre immens i solemne, ben enterrat i amagat, al qual només s’hi accedeix a través d’un túnel fresc i negre

Fer riure la gent, doncs, és l’hòstia; m’ajuda també a combatre certa imatge de ser una persona seriosa

I llavors, en acomiadar-nos, altre cop la plorera sobtada, indeturable, exagerada; tinc la sensació que cada vegada que parlo amb adults començo a vessar

Fa dies que tinc molta gana, deu ser, imagino, que menjant obtinc un plaer que en la resta d’àmbits de la meva vida ara mateix m’és difícil de trobar

I avui lleva’t i escriu el dietari, que ja m’agrada, però hòstia, i ara quan ho acabi, traspassa tots els arxius a l’ordinador nou, també el certificat digital per fer tots els putos tràmits

Quan somio amb vergues acostumen a ser estranyíssimes

¿A qui cony li importa el que jo pensi de res? De fet, ¿per què a algú li hauria donar importància al que jo pensi de res?

Un alumne em va dir que els seus pares s’havien indignat al veure que el llibre meu que els feien llegir, 'Biografia del foc', contenia escenes de sexe