No és ben bé “petar-ho com una _butterfly_ que no la palma mai”, sinó petar-ho conscients que aquesta història s’acaba. Petar-ho, com la cançó que Oques Grasses van tocar al principi del concert, el primer d'aquest comiat d'un dels grups més populars de la música catalana dels últims quinze anys. Petar-ho com no ho havia fet cap artista català venent totes les entrades per a quatre nits a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, i oferint més de dues hores d’agraïment musical al públic que els ha acompanyat en l’assoliment d’aquesta fita: aquest dimecres, 55.000 persones que van cantar les més de vint cançons del concert i que van fer de cor excepcional quan _La gent que estimo_ i _Sort de tu_ van fer vessar les últimes llàgrimes d’emoció de la nit. "Us estarem infinitament agraïts", va dir Josep Montero, líder i portaveu d’Oques Grasses, abans de dedicar-los precisament _La gent que estimo._

A les 6.29 h, Israel s’ha aturat. Durant un minut, els carrers han quedat en silenci i milers de persones han sortit per recordar els que van morir tres anys enrere. El país ha començat així una jornada que no ha tingut un únic escenari ni una única cerimònia. L’homenatge s’ha repartit entre els quibuts, les comunitats rurals a tocar de la frontera amb Gaza, els carrers de Tel-Aviv, davant del Parlament a Jerusalem i, sobretot, als llocs on la massacre va prendre forma.

Dues setmanes després de ser desnonada i d'haver-se convertit en un símbol de la lluita per l'habitatge, Maricarmen Abascal ha mort aquest dimecres a Madrid, segons ha comunicat el Sindicat de Llogateres. Aquesta veïna del districte madrileny del Retiro, de 87 anys, estava ingressada a l'Hospital Gregorio Marañón de la capital espanyola des del dia del desnonament, el 23 de setembre, i encara no havia pogut tornar a casa seva malgrat "l'acord històric" que l'hi permetia, subscrit entre el fons d'inversió propietari del seu pis i els representants i familiars de la Maricarmen fruit de la pressió social. Aquesta nit els acampats a la Puerta del Sol han improvisat una marxa i una concentració davant del Congrés dels Diputats arran de la seva mort.

El Tribunal Suprem d'Alemanya ha ordenat aquest dimecres l'ingrés a presó preventiva de l'excap del Servei Federal d'Intel·ligència (BND), August Hanning, que va ser detingut ahir acusat d'espiar per a un país estranger. Segons la investigació de la Fiscalia General, és sospitós d'espionatge, divulgació de secrets d'estat i intent de traïció a la pàtria. Hanning, de vuitanta anys, s'enfronta a una pena de presó d'entre sis mesos i deu anys si acaba sent condemnat.

Sigui quina sigui la veritat del que passa a Sibèria amb el possible cas de pesta pneumònica, el Kremlin ha optat per gestionar la informació amb comptagotes. L’autoritat sanitària russa assegura que la situació epidemiològica a Irkutsk és “tranquil·la”, després de la mort, divendres passat, de Dària Xipílova, investigadora de l’Institut de Recerca contra la Pesta, a causa d’una malaltia respiratòria fulminant. L’Organització Mundial de la Salut considera “molt baix” el risc per a Europa, però, igual que els Estats Units, està molesta per l’opacitat de Moscou, que continua sense aclarir de què va morir la treballadora del laboratori.

Moviment determinant perquè Ada Colau acabi liderant la candidatura a les eleccions espanyoles de la coalició d'esquerres Front Ampli. Més Madrid proposa que l'exalcaldessa de Barcelona sigui la candidata a la presidència del govern espanyol i encapçali la llista a Barcelona, segons informen fonts del mateix partit.

França viu des de fa tres setmanes unes protestes estudiantils històriques. Els alumnes bloquegen centres educatius, s'enfronten amb la policia i aplanen així el camí a altres sectors de la població que, asfixiats pel cost de la vida i descontents amb el pressupost que prepara l'executiu de Sébastien Lecornu, apunten a mobilitzacions més àmplies durant l'octubre arreu de l'estat francès.

L'aparició fugaç de Carles Puigdemont a Barcelona el 8 d'agost del 2024, durant la investidura de Salvador Illa, no ha estat l'única visita dels exiliats a Catalunya en els últims anys. Malgrat l'ordre de detenció que pesava sobre ells, i que ara ha aixecat el jutge Pablo Llarena, l'exconseller Lluís Puig també es va atrevir a trepitjar en diverses ocasions terres catalanes. Així ho ha revelat aquest dimecres en una entrevista a RAC1, en la qual ha assegurat que en els darrers 9 anys ha visitat "terres del Ripollès, la Garrotxa i l'Empordà, però de manera discreta".

El Mossos d'Esquadra han confirmat que han trobat el cos d'un home mort atrapat dins d'un cotxe al túnel de la ronda Nord de les Franqueses del Vallès. L'han localitzat uns operaris de l'empresa que estava fent tasques per buidar l'aigua d'algunes de les zones que encara estan inundades per les pluges torrencials dels últims dies.

Si dues molècules són pràcticament idèntiques, per què la natura acaba afavorint-ne una? Per entendre aquest fenomen, que es coneix com a _homoquiralitat_ , podem fer un exercici d'imaginació amb un parell de sabates: la dreta i l'esquerra són imatges especulars l'una de l'altra –com si una fos el reflex de l'altra en un mirall–, però no es poden intercanviar perquè cadascuna encaixa amb un peu diferent. Amb algunes molècules, com els aminoàcids, passa el mateix: existeixen en dues formes que tenen la mateixa composició i estructura, però que no es poden superposar. Són les anomenades _molècules quirals_.

11 de novembre. Aquesta és la data acordada entre els sindicats per convocar una vaga general pel dret a l’habitatge, els salaris i el cost de la vida a tot l'Estat, la primera des del 2012 –si no es té en compte la vaga del 2025 per Palestina, que van convocar els sindicats minoritaris–. A Catalunya serà la segona en el mateix període de temps, després de la convocada l'octubre del 2017 contra la repressió policial de l'1-O.

Canvi de to de Salvador Illa. Aquest dimecres era el primer ple del Parlament després de l'amnistia total a Carles Puigdemont i els exiliats, però també de l'avançament electoral a Espanya, i el president de la Generalitat ha entrat de ple en precampanya electoral en la sessió de control. El líder socialista, i gran valedor de Pedro Sánchez, s'ha referit una vegada darrere l'altra als comicis espanyols del 29 de novembre i ha carregat de manera contundent contra l'oposició. "Tres sigles, PP Vox i Junts; un sol vot, bloquejar l'accés a l'habitatge", ha etzibat, en referència als dos decrets que les tres formacions van rebutjar la setmana passada.

Després de l'aval del Tribunal Constitucional (TC) a l'amnistia dels líders del Procés, totes les mirades estan sobre l'expresident Carles Puigdemont. El seu retorn a Catalunya, després de nou anys d'exili, es mou entre la imminència i l'espera del moment polític oportú, i ara mateix és una incògnita si el farà coincidir o no amb la campanya de les eleccions generals del 29-N. El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, però, ja ha aixecat l'ordre de detenció que hi havia sobre seu, si bé diverses persones destacades de l'entorn de l'excap del Govern han expressat públicament que Puigdemont hauria de tornar després dels comicis. Un parer diferent del govern espanyol, que recorda que té llum verda per a la tornada immediata: "Puigdemont podria tornar avui si volgués", ha afirmat aquest matí en declaracions a la SER el ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños. "És una decisió que li correspon a ell", ha afegit.

Una nova vaga encoberta de Rodalies, com ja va passar l'hivern passat després del temporal Harry, torna a provocar el caos a Rodalies aquest dimecres. Els maquinistes no estan pujant als trens al·legant motius de seguretat després de les fortes pluges torrencials que han caigut aquests dies i, especialment, després que ahir un arbre i un talús van caure sobre un tren a Vilafranca, sense causar ferits.

Al desert del Nègueb, a tocar de la Franja de Gaza, costa imaginar que fa tres anys aquest indret era ple de música i desenes de joves ballant fins a la sortida del sol. Avui, al lloc on es va celebrar el festival Nova no hi ha música. Hi ha fotografies i memorials escampats per l’esplanada. Un dron sobrevola l’espai mentre soldats israelians vigilen els accessos. A un dels costats, 378 arbres recorden les persones assassinades per Hamàs en el festival. El memorial recorda també els 44 assistents que van ser segrestats i portats a Gaza.

On érem el 17 d'agost del 2005? Aquell dia Lionel Messi va debutar amb la selecció absoluta argentina a Budapest contra Hongria. I al cap de pocs minuts ja l'havien expulsat de forma injusta. Qui havia d'imaginar llavors tot el que el destí li tenia preparat al futbolista de Rosario. 21 anys després, Messi ha decidit tancar aquesta etapa. Aquesta matinada ha jugat el seu últim partit amb la selecció argentina contra Benín. Un amistós una mica descafeïnat que ha finalitzat amb golejada per 3 a 0. Amb el seu últim gol i les dues últimes assistències en un partit en què ha jugat els 90 minuts. Tot i que una carrera amb tanta glòria potser mereixia un últim acte més digne que no pas aquest amistós. O potser poc importaven el rival i el relat del partit. El més important s'havia escrit en les dues dècades anteriors.

"Mai no havíem vist res igual". Els veïns del barri de la Font del Gos de Barcelona observaven encara incrèduls aquest dimarts al matí els estralls que l'aiguat del cap de setmana ha provocat en la zona. Des de la muntanya de fang sota la qual ha desaparegut l'asfalt del carrer Torrent de Cal Notari, revivien la que definien com una de les nits més dramàtiques que s'han viscut a la zona. La matinada de dissabte a diumenge els bombers van haver d'arribar en barca fins a les seves cases per rescatar sis famílies en perill per la crescuda del torrent. Algunes s'esperaven enfilades ja a la teulada de casa, l'únic lloc que l'aigua encara no cobria.

La pluja no dona treva. Catalunya viu ha viscut aquest dimarts la seva quarta jornada consecutiva amb aiguats i inundacions a bona part del país. Un cop més, els Es-Alert han sonat en els telèfons mòbils de moltíssims catalans des de les Terres de l'Ebre fins al Gironès. De nou, diverses carreteres han quedat impracticables per l'aigua acumulada i s'han repetit les imatges dels bombers rescatant persones atrapades per l'aigua dins de cotxes. La previsió és que el temporal s'allargui fins passada la mitjanit i que aquest dimecres els xàfecs continuiin, sobretot a les comarques del litoral, el prelitoral, el Pirineu i el Prepirineu occidental amb diferent intensitat.

Contenidors desbordats i brossa apilada a la via pública són ara més habituals que mai al carrer Joaquim Costa, al cor del Raval. Veïns i comerciants asseguren que és una situació que s'arrossega des que l'Ajuntament de Barcelona hi va instal·lar 27 bústies de recollida pneumàtiques i que afecta greument la vida comercial d'aquest carrer ple de negocis. Coincideixen que el sistema de comportes giratòries "no dona l'abast" per a la quantitat de deixalles que s'hi aboquen. Tot i que no és un problema nou, denuncien que s'ha agreujat amb les obres que es fan actualment al paviment i reclamen solucions al govern municipal, encarregat de la gestió dels residus.

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha donat per acabada l’etapa "de repressió política" posterior a l'1-O després que el Tribunal Constitucional hagi avalat per complet l'amnistia. La decisió suposa, ha dit, una derrota per als diversos poders públics espanyols que han posat bastons a les rodes a l’aplicació de la llei "per raons estrictament polítiques". La compareixença institucional de l'excap del Govern s'ha produït aquesta tarda, poques hores després que el Tribunal Suprem hagi anunciat també l’aixecament de la seva ordre de detenció, que suposa el primer pas definitiu perquè torni de l’exili a Catalunya. El líder de Junts ha reivindicat l’"enorme importància política" de la llei, que desautoritza la repressió i evidencia que "aquest no era el camí". Ara bé, ha advertit que el conflicte polític amb l’Estat continua vigent: "En termes de la relació Catalunya-Espanya, avui no se soluciona res [...]. L’amnistia no és en si mateixa una solució", ha reivindicat des de Waterloo.

La nova etapa del Banc Sabadell amb Marc Armengol com a conseller delegat i amb l'opa del BBVA en el record prem l'accelerador. El francès BPCE, que agrupa entitats com Banque Populaire i Natixis, ha entrat al capital del banc vallesà amb al voltant d'un 7% de participació, amb un valor d'uns 1.200 milions d'euros.

Quan Pedro Sánchez va convocar eleccions generals el 2023, tot just després de la patacada dels socialistes a les autonòmiques i municipals, Alberto Núñez Feijóo ja es veia guanyador. Les quinieles de ministrables es van repetir al llarg de la campanya, i les especulacions eren sobretot si el PP arribaria als 160 diputats i fins on estaria disposat a cedir davant de Vox. Ningú, o molt pocs, pronosticava que Pedro Sánchez aguantaria a la Moncloa. Per això, els resultats d'aquell 23-J van estendre una sensació de decepció dins el partit cap a la persona que els havia de salvar del sanchisme. Però li van donar un vot de confiança, tenint en compte que feia poc més d'un any que era al capdavant del PP. Aquell va ser l'argument, a Feijóo encara li faltava rodatge. Han passat gairebé quatre anys i el líder popular es troba ara en el _match point_ de la seva carrera política.

Fa tres cursos el departament d'Educació, llavors liderat pel govern d'ERC, va crear Sensei, una prova pilot que havia de ser la base per crear un programa de formació. Amb el temps, s'havia d'acabar transformant en un MIR per als docents, similar al dels metges. La prova es posava en marxa amb un pressupost d'onze milions d'euros que provenien de fons europeus. Amb aquesta inversió, durant tres cursos es van oferir 250 places per formar docents novells. Aquests fons, però, només arribaven a cobrir el programa Sensei durant tres anys i, per tant, el curs passat va ser l'últim en què el sistema educatiu català va comptar amb la prova pilot d'aquest anhelat MIR educatiu. Ara, per suplir-lo, el departament d'Educació ha engegat un nou programa de formació que serà estable –no com el Sensei–, però que comptarà amb la meitat de places i no tindrà un pressupost propi, sinó que s'integrarà dins la inversió que fa el Govern en la plantilla docent.

Normalment el Senat és una cambra secundària en el dia a dia polític a Madrid. Tot i que aquesta legislatura el PP, que hi té majoria absoluta, l'ha convertit en el flagell contra el govern socialista –les sessions de control més dures als ministres eren a la cambra alta– i el bressol de totes les comissions d'investigació que afectaven el PSOE. Ara bé, en les pròximes eleccions al Senat, fixades també per al 29 de novembre, no només es juguen les majories a la cambra alta, també hi ha sobre la taula, de manera indirecta, un canvi de majories al Tribunal Constitucional.

Esclat de tensió al final de la manifestació en defensa de l'habitatge al centre de Barcelona. Després d'un parell d'hores de protestes pacífiques, els Mossos d'Esquadra han carregat contra un nombrós grup de manifestants –majoritàriament format per gent jove– que han encès fogueres a la cruïlla de la Gran Via amb el passeig de Gràcia i llançaven pedres, ampolles, pirotècnia i mobiliari urbà als agents. L'operatiu, que ha comptat amb un fort desplegament de furgons i agents de la Brimo, ha finalitzat passada la mitjanit. La policia ha fet diverses identificacions i ha detingut a almenys 13 persones per desordres públics, de les quals una és menor d'edat.

El compte enrere s'ha activat després que Pedro Sánchez hagi anunciat que convoca eleccions generals el 29 de novembre. Els terminis començaran a comptar a partir d'aquest dimarts, que és quan el decret de convocatòria es publicarà al _Butlletí Oficial de l'Estat_ (BOE). Qui haurà de maniobrar a contrarellotge seran els partits del Front Ampli –la nova marca de l'espai de Sumar a l'esquerra del PSOE– per nomenar el seu candidat. Els partits tindran temps fins al divendres 16 d'octubre per registrar les coalicions: serà el moment en què hauran de confirmar si concorren als comicis junts o no. Comuns, Esquerra Unida, Més Madrid i Moviment Sumar es presentaran sota la mateixa papereta, però han d'acabar de segellar l'aliança amb forces com Compromís, la Chunta Aragonesista i Més per Mallorca. Fa tres anys, Sumar va registrar la coalició tres hores abans que acabés el termini.

"En aquesta legislatura hem hagut de treballar amb un Congrés amb molta baralla. On s'ha confós pactar amb trair i bloquejar amb convèncer". Així ha definit el president espanyol, Pedro Sánchez, la seva experiència al Parlament en una mostra de com ha patit per aprovar propostes legislatives, ja que principalment Junts i, en grau més baix, Podem han sigut la seva pedra a la sabata. Els decrets llei d'habitatge en són l'últim exemple. Tanmateix, la convocatòria d'eleccions i la dissolució de les Corts concedeixen a Pedro Sánchez una segona oportunitat per aprovar qüestions que fins ara li han sigut impossibles. Ho podrà fer via decrets llei (que no poden regular, per exemple, drets fonamentals i s'han de fer només per qüestions d'urgència). Per quin motiu? Perquè entra en funcionament la diputació permanent. Es tracta d'un òrgan parlamentari, una mena de mini-Parlament, que opera quan es convoquen comicis o hi ha períodes de vacances. Està format actualment per 69 diputats en una representació proporcional dels grups de la cambra. Ara bé, a diferència del plenari, en aquest organisme la majoria progressista no depèn de Junts per tirar endavant les mesures: Junts (1), el PP (27) i Vox (6) sumen 34 vots i queden a un de la majoria.

Amb la convocatòria d'eleccions generals anticipades per al 29-N i la dissolució del Congrés decauen totes les iniciatives legislatives que estaven en marxa a la cambra baixa espanyola, excepte les iniciatives legislatives populars (ILP) i les iniciatives promogudes per les comunitats autònomes. D'aquesta manera, reformes que havia impulsat el mateix govern de Pedro Sánchez quedaran en un calaix. Altres mesures que ni tan sols han arribat a fer el salt al Congrés podrien passar pel consell de ministres, però no veuran a la llum —només es poden aprovar reial decrets llei que convalidi la diputació permanent, on el govern espanyol pot aprovar coses perquè la majoria és diferent a la del ple del Congrés (podria ser el cas dels dos decrets d'habitatge que van descarrilar la setmana passada), o reials decrets ordinaris (reglaments) que no hagin de passar pel Congrés.

Gabriel Rufián s'ha passat els últims mesos demanant a les forces polítiques d'esquerres i sobiranistes fer un front comú per presentar-se sota un mateix paraigua de cara les pròximes eleccions generals, que des d'aquest dilluns ja tenen data, el 29 de novembre. L'actual portaveu d'ERC al Congrés, però, ha rebut el cop de porta de la majoria de formacions d'aquest espai, especialment del seu mateix partit, cosa que ha tensat les relacions amb la direcció d'Oriol Junqueras. Amb el 29-N a la vista, Esquerra activa aquest mateix dilluns els mecanismes interns per configurar la candidatura a les pròximes eleccions generals i Rufián deixa en l'aire que pugui ser el candidat del partit: admet que està "reflexionant" sobre quin ha de ser el seu paper als pròxims comicis. La direcció dels republicans, amb tot, manté que ell és la seva aposta. "És el millor candidat", ha afirmat la secretària general del partit, Elisenda Alamany, en roda de premsa.

Alegria a la dreta per la decisió de Pedro Sánchez d'avançar eleccions. Tant el PP com Vox han aplaudit la convocatòria del 29 de novembre, que veuen com l'oportunitat definitiva d'acabar amb l'era sanchista. "Per fi podem tancar aquest temps", ha celebrat Alberto Núñez Feijóo en una declaració institucional a la seu popular poc després de l'anunci del president del govern espanyol. El líder del PP fa anys que espera una segona oportunitat d'arribar a la Moncloa després de l'intent frustrat del 2023, i ha situat aquests nous comicis com una cita transcendental en la qual es farà molt més "que escollir entre dos partits". "Això va sobre que Espanya guanyi Sánchez i el que representa", ha proclamat Feijóo, que ha instat la ciutadania a decidir "si volen quatre anys més del que estem vivint o si volen donar una oportunitat al canvi".

La convocatòria anticipada d'eleccions a Espanya no farà variar la decisió d'Aliança Catalana de no presentar-s'hi. Tampoc les bones perspectives electorals de la formació de Sílvia Orriols, a qui les enquestes, com la d'aquest cap de setmana de _La Vanguardia_ , situen com a segona força al Parlament. La resolució adoptada pel comitè de goven és ferma, tot i que alguns membres de la direcció sí que defensen, en privat, concórrer a les generals per no deixar orfe el seu electorat. "No hi ha debat", insisteixen, però, fonts del partit.

Pedro Sánchez ha convocat unes eleccions anticipades que, en realitat, són un plebiscit sobre la seva persona i, especialment, sobre allò que representa i que coneixem com a sanchisme. El sanchisme es defineix, en primer lloc, per oposició. En un món dominat per una forta pulsió conservadora, i fins i tot reaccionària, Sánchez ha sabut construir un perfil propi que és gairebé contracultural: el seu somriure i el seu optimisme congènits xoquen amb la depressió de l'esquerra internacional. L'altre gran ingredient del sanchisme és una manera de determinada de fer política, amb un fort sentit del poder (cosa que posa especialment nerviosa la dreta i l'ha portat a enfrontar-se al _deep state_), i una barreja d'oportunisme i sentit de l'oportunitat, tal com va demostrar en el seu dia amb l'amnistia i ara amb els decrets d'habitatge.

Tothom a les urnes. Pedro Sánchez ha acabat amb la rumorologia anunciant el punt final a una legislatura que serà de xoc fins a l'últim moment. El seu govern ja fa temps que havia perdut la majoria per aprovar projectes rellevants i la Moncloa resistia esperant un moment idoni per plantejar batalla a les dretes, les grans favorites a governar a partir d'ara. Al PSOE creuen que el moment ha arribat amb la crisi de l'habitatge i que estan preparats per afrontar els comicis amb garanties. Com arriben els partits a aquesta convocatòria?

_Alea iacta est_. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha decidit convocar eleccions anticipades el 29 de novembre després que al Congrés els vots de Junts, el PP i Vox tombessin els decrets llei d’habitatge aprovats pel consell de ministres. Ho ha anunciat aquest dilluns en una compareixença solemne a la Moncloa després d’un cap de setmana en què ha obert una ronda de contactes amb el seu entorn de confiança, ha analitzat dades i ha pres el pols del carrer, on sobretot a Madrid hi va haver una mobilització multitudinària a favor del dret a l’habitatge. "Necessitem més suport a la majoria progressista per doblegar les elits", ha dit, i ha instat la ciutadania a triar entre sumar-se a l'onada ultradretana que recorre el món o estar "al costat bo de la història" i renovar la confiança en el PSOE. Sánchez ja n'ha informat Felip VI i aquest matí reunirà el consell de ministres preceptiu per llei per dissoldre definitivament les Corts.

Segueix amb l'ARA tota l'última hora del possible avançament electoral a Espanya

El temporal de pluges d'aquest cap de setmana ha impactat de ple en la mobilitat del país, tant en els diferents serveis ferroviaris com en les carreteres i l'aeroport. El servei de Rodalies no es podrà reprendre a tota la xarxa a primera hora d'aquest dilluns a causa d'afectacions pels aiguats en diferents línies. Rodalies ha iniciat el servei amb trams de l'R1, l'R2, l'R4 i les línies R7, R8 i R11 sense circulació ferroviària i ha habilitat servei alternatiu per carretera.

Pocs dies després de la victòria incontestable del partit de Vladímir Putin a les eleccions legislatives, es comencen a fer realitat els auguris d'aquells que vaticinaven una escalada del conflicte a Ucraïna, una radicalització de les polítiques del Kremlin i un enduriment de la repressió. La nova Duma, constituïda aquest dimecres, compta amb una xifra rècord de veterans de guerra i, a la bancada de Rússia Unida, la més àmplia de la història, s'hi asseuen diputats coneguts per impulsar lleis il·liberals.

El violent temporal que ha colpejat amb força bona part de Catalunya aquest cap de setmana ha deixat un balanç de dues víctimes mortals, un jove desaparegut i més de 200 rescats de persones atrapades, a més de nombrosos danys materials i moltes afectacions en la mobilitat del país. Una vintena de comarques han estat en alerta màxima i el Govern ha restringit la mobilitat i les activitats per minimitzar els riscos. Així i tot, dos homes han mort i un altre continua desaparegut; l'han estat buscant durant tot el dia, però no han tingut èxit i l'operatiu de recerca continuarà aquest dilluns amb la llum del dia. Es tracta d'un jove de Pineda de Mar que s'hauria apropat a mirar la riera, hauria relliscat i hauria estat arrossegat per l'aigua, que baixava amb força esperonada per les pluges torrencials.

Els bosnians han votat aquest diumenge en les desenes eleccions generals des del final de la guerra i han optat per la continuïtat. Els resultats, encara parcials, mantenen el predomini dels grans partits nacionalistes de les tres principals comunitats del país: el bosnià Partit d'Acció Democràtica (SDA), d'orientació majoritàriament proeuropea; l'Aliança de Socialdemòcrates Independents (SNSD), principal força serbobosniana i partidària d'estrènyer els vincles de la República Srpska amb Sèrbia i Rússia, i la Unió Democràtica Croata de Bòsnia i Hercegovina (HDS BiH), principal força entre els croats bosnians i alineada amb la perspectiva euroatlàntica.

El fill de Jair Bolsonaro, el senador Flávio Bolsonaro (Partit Liberal), derrota el president i candidat a la reelecció, Luiz Inácio _Lula_ da Silva (Partit dels Treballadors) en el resultat parcial de la primera volta de les eleccions brasileres. Amb més del 97% escrutat, el primogènit del clan Bolsonaro té un 47,39% de suports, davant del 44,78% del veterà dirigent, de 80 anys, convertit en un símbol de resistència de l’esquerra llatinoamericana. Cap dels dos candidats pot superar el 50% dels vots i d'aquesta manera el Brasil s'encamina a una segona volta el pròxim diumenge 25 d'octubre.

L'últim cop que es va prendre uns dies per reflexionar, Pedro Sánchez va tornar amb "més força", disposat a "posar fre a la política de la vergonya". Durant aquells cinc dies d'abril del 2024 –en plena campanya electoral a Catalunya–, tothom va estar pendent de la seva decisió, que llavors tenia a veure amb els atacs que va rebre la seva dona, avui a punt de ser jutjada per malversació i tràfic d'influències. Ara la cosa és lleugerament diferent: ningú espera que faci un pas al costat, però tothom està pendent que prengui una decisió. Hi haurà eleccions abans d'acabar l'any? Al PSOE estan preparats i cada dia que passa creixen les veus que apunten que la legislatura s'ha acabat.

La Policia Nacional ha desplegat des de primera hora d'aquest diumenge un gran operatiu a la platja d'El Trampolín de Ceuta per dur a terme el desallotjament de les més de 3.000 persones que encara viuen en aquest assentament il·legal des que es va produir l'entrada massiva de persones provinents del Marroc, a finals del mes de juliol. Segons informa Efe, d'aquestes ja n'hi ha més de 600 que han tornat al Marroc perquè no han volgut que se'ls identifiqués.

Malgrat la repercussió política i social que han tingut els dos decrets d'habitatge tombats divendres passat al Congrés dels Diputats, amb la convocatòria d'eleccions a l'horitzó i desenes de persones acampades als centres de ciutats de tot l'Estat com Madrid i Barcelona, l'emergència de l'habitatge no s'atura. Aquest dilluns començarà una nova setmana de desnonaments sense la protecció als llogaters que conferien els decrets, que es van promoure a correcuita per la pressió de la ciutadania i dels sindicats arran de l'expulsió de Maricarmen Abascal, una veïna de Madrid de gairebé 90 anys. Ella, finalment, podrà tornar a casa després d'arribar a un acord amb el fons d'inversió propietari del pis del qual la van fer fora, però encara hi ha centenars de persones que continuen sense tenir cap alternativa i que s'enfronten a un possible desnonament en els pròxims dies. Segons ha pogut saber l'ARA, només a Barcelona, la ciutat on es practiquen més desnonaments de Catalunya, n'hi ha més de 90 previstos per a aquesta setmana.

¿La negativa a votar els decrets d’habitatge al Congrés dels Diputats pot beneficiar Junts? En cas que el president espanyol, Pedro Sánchez, convoqui aviat eleccions, ¿li permetrà guanyar suports, frenar la caiguda que detecten les enquestes o, al contrari, li passarà factura? Les qüestions relacionades amb l’habitatge naveguen, en l’àmbit electoral i comunicatiu, entre allò que s’anomena tècnicament un tema posicional i un tema de valença. És a dir, d’una banda, els partits tenen posicions (propostes) diferents, les quals en aquest cas poden oscil·lar entre posicions més pro mercat o pro intervenció (alineades sovint en la lògica d’esquerra i dreta). De l’altra, hi ha els temes valença, una manera d’enfocar una qüestió que, a priori, té una posició contrària, però que ningú la defensa. Per exemple, la idea que tothom té dret a l’habitatge és, políticament, una posició valença. Rarament, un polític farà un discurs en públic defensant la posició contrària. Això també aplica en molts altres àmbits: és difícil pensar que un partit pot guanyar vots defensant la corrupció o la incompetència.

Vivim temps perillosos per a la veritat i la coherència. La polarització ha devorat la capacitat de confrontar idees –substituint adversaris per enemics– i els eslògans electoralistes han substituït les lleis. No es legisla, es fan anuncis. No se solucionen problemes, s’apliquen pegats. No s’exigeixen responsabilitats als governs sinó a l’oposició. En general, el sentit comú fa anys que es va exiliar.

"Abans de res que quedi clar: nosaltres estem a favor de l'escola inclusiva, però en aquestes condicions és impossible". Ho explica la Martina, tutora de 2n de primària d'una escola pública de la província de Barcelona. Han accedit a deixar que l'ARA passi un dia amb ells per comprovar com funciona l'escola inclusiva des de dintre. Sense filtres. Demanen, però, l'anonimat. Per això tots els noms d'aquest reportatge són ficticis.

Donald Trump es desviu per tenir públic. De fet, l'exestrella de la telerealitat es vanta de ser el rei de les audiències i durant més d'una dècada ha acaparat l'escena política i social dels Estats Units amb el seu xou. Un espectacle protagonitzat pel seu ego insaciable, que s'alimenta, en part, d'una simbiosi amb els mitjans. Ell necessita la pantalla per existir políticament, i la pantalla necessita el seu drama per mantenir l'interès del públic. Però aquest benefici mutu ha tingut, i té, un preu per a la democràcia nord-americana.

Catalunya tenia l'any 2008 7,29 milions d'habitants. El 2025, 8,21 milions. En el cas d'Espanya, el 2008 hi havia 46,1 milions d'habitants i el primer trimestre d'enguany eren 49,8 milions. Un increment de població que ha coincidit, precisament, amb un gran descens de la construcció d'habitatges. Per fer-se una idea, l'any 2008 es van acabar a Catalunya 71.000 habitatges. Però va esclatar la bombolla immobiliària, els bancs van tancar l'aixeta del crèdit i la construcció va caure a mínims. Malgrat un cert petit repunt els últims anys, el 2025 es van acabar a Catalunya poc més de 6.500 habitatges nous. Les xifres en el conjunt de l'Estat són proporcionals. Del gran boom d'abans de la bombolla, també es va caure a mínims i els últims anys hi ha hagut una certa recuperació, però insuficient.

Disposar d'un parc residencial potent a preu assequible no requereix només recursos financers, que també, sinó constància i continuïtat en les polítiques, segons els diferents models i estratègies amb l'habitatge a la Unió Europea (UE). París, la ciutat de la llum, té 17 vegades més habitatge social per cada 1.000 habitants que Barcelona, segons les dades sobre aquesta mena d'immobles d'ambdues ciutats. Mantenint aquesta proporció, ja que el municipi de la capital francesa té al voltant del 22% més d'habitants que la capital catalana, a la primera hi ha 127 pisos socials per cada 1.000 habitants per 7,6 a Barcelona, tot i que en els darrers anys ha augmentat l'impuls d'aquesta mena d'habitatges.

Els denominats fons voltor i, per extensió, també el que es denomina grans tenidors en termes d'habitatge, han estat en el punt de mira durant tota la setmana arran del debat obert tant socialment com políticament pel desnonament de Maricarmen Abascal a Madrid. Però, realment tenen tant de pes els grans tenidors en el mercat de l'habitatge català i espanyol? Poden marcar el preu del lloguer? Realment l'estructura de la propietat de l'habitatge fa pensar que el seu pes és més aviat relatiu perquè, tot i les inversions que van fer alguns fons rellevants després de l'esclat de la bombolla immobiliària, el fet és que el parc d'habitatges en mans dels grans tenidors és més aviat petit.